Search

Un cant a l'esperança, a la companyonia i a la força que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola. Quan Jeroni es deplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ens trasllada aleshores al present del Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser empresonat a la presó d'Alacant, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. La narració acaba d'encaixar, com un caleidoscopi, gràcies a la veu de la Roser, filla del Tomàs, que parla d'aquella situació de repressió des de la infantesa i ens anuncia el desenllaç.

La historia d'una dona que viu per la bona literatura en el convuls Beirut dels darrers anys. Després de l'èxit de L'home que explicava històries, Rabih Alameddine torna a triomfar amb aquesta magnífica novel·la que, des de les primeres pàgines, ens trasllada a un pis vell de Beirut. Allà hi trobem Aallija, una dona d'uns seixanta anys, amb els cabells tenyits de blau i una història per explicar. La senyora parla de la seva vida, però quina vida? anys i anys dedicats a llegir els millors llibres i a traduir-los mentre als carrers de Beirut queien bombes i retrunyien els ecos d'una guerra que va convertir molts joves pacífics en espies i sicaris, cosa que va obligar a una dona sola a dormir amb un rifle al costat del llit, per defensar-se dels atacs imprevistos. Som el que llegim, va dir un savi, i Aalija és això: un ésser adorable, fet de paper i, tanmateix, viu, amb un sentit de l'humor moltpeculiar, que es protegeix de tot i de tots a l'ombra d'una jaqueta vella de llana i de la bona literatura, tot buscant en els llibres l'amor que la seva família no li va saber donar. Entrar a casa d'Aalija, estar-hi amb ella i les seves veïnes, compartir la seva por i el seu valor, és una experiència intensa que ens acosta a les dones que ara mateix viuen lesrevoltes de la primavera àrab i mostra, una vegada més, el talent de Rabih Alameddine, un autor que ens retorna el plaer de llegir.

Plena de l'esperit i l'energia amb què Maggie O'Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l'ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d'encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l'obra d'O'Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d'una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència. «O'Farrell estira petits fils de detalls històrics per teixir aquesta història d'una nena precoç i sensible a les contradiccions de la seva posició social. Potser us penseu que coneixeu la seva història, que sabeu què passarà, però no n'estigueu tan segurs: O'Farrell i Lucrezia, amb la seva ràbia clara i honesta, sempre van un pas per davant», The Washington Post

L'Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n'hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d'aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d'una traducció que fa obrir la gana.

Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s'hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d'apòstols. El pope els alliçona perquè s'impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió. Però la gràcia del text s'encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d'una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure's de sobre els refugiats. El Crist de nou crucificat és, amb Alexis Zorbàs, la novel·la més llegida de Nikos Kazantzakis. La set de justícia que mou els seus personatges és la mateixa que va dur l'autor a explorar el cristianisme al mont Atos, el leninisme a Berlin i la revolució a la Unió Soviètica, amb Panait Istrati i Victor Serge. Idealista híbrid i actiu, l'Església ortodoxa el va declarar sacríleg, el Vaticà va inscriure a l'índex una de les seves novel·les i el jurat del Nobel li va negar nou vegades el premi. El públic d'arreu del món s'ha cuidat de consagrar-lo i és un dels autors més populars del segle XX.

Una gran novel·la d'amor i d'exili Pau Casals, admirat arreu del món pel seu humanisme i el seu compromís polític, va prometre que no tornaria a posar els peus a Catalunya mentre Franco fos viu. I tanmateix, l'hivern del 1955, per primera i única vegada des de l'inici del seu exili, va tornar a Catalunya. Per què ho va fer? Quin motiu poderós el va empènyer a incomplir la seva promesa? Estimat Pablo vol respondre aquest interrogant. Maria Jaén recupera en aquesta novel·la la figura de Francesca Vidal, sovint ignorada o menystinguda en les biografies del músic. Amb una escriptura carregada d'emoció, l'autora retorna a Vidal la veu silenciada i reivindica el seu paper fonamental al costat de Pau Casals. «T'escric, Pablo estimat, perquè hi ha coses que és millor dir-les en silenci i a raig, sense que l'altre escolti ni interrompi. Escriure't em resulta més fàcil que dir-te el que et vull dir de viva veu. Vull que quedi escrit que, a les portes de la mort, sí, a les portes de la mort, perquè malgrat el que digui el metge sé que aviadet me n'aniré al calaix, a les portes de la mort, doncs, i en aquest penós exili, decideixo rebel·lar-me.»

Quan es compleixen 125 anys de la publicació, el debat transhumanístic torna aquest clàssic a l'actualitat. L'illa del doctor Moreau és una de les novel·les més pertorbadores que mai s'hagin escrit. Tal com va escriure Margaret Atwood:'Quan l'has llegit, difícilment pots oblidar-la'. Jorge Luis Borges, parlant de les primeres obres de Wells, va dir-ne:'És un mirall que revela la idiosincràcia del lector i és també un mapa del món'. A l'oceà Pacífic un vaixell s'enfonsa i un dels nàufrags, Edward Prendick, és rescatat per un petit mercant que està transportant una càrrega d'animals vius —gossos, conills, una llama, una puma— fins a una illa encara sense nom. Per atzar Prendick és desembarcat també a l'illa, i allà anirà descobrint amb horror els experiments inimaginables que el doctor Moreau està practicant amb animals. Wells no va ser un mer pioner de la ciència ficció, sinó un visionari amb una escriptura enormement eficaç que interpel·la el lector sobre el paper de la ciència i sobre els límits ètics en l'alteració de la natura.

La vida de la Xuela, de mare caribenya i pare escocès, està marcada per la mort de la mare en el moment del part i el posterior abandonament per part del pare, que la deixa a càrrec d'una dona que gestiona una bugaderia. L'abandó inicial que viurà la protagonista marcarà el desconcert amb què durant tota la seva vida viurà els moments més quotidians. La Xuela ben aviat decidirà no tenir fills i lluitarà per mantenir-se fidel als seus principis d'autonomia i llibertat. Aquest llibre ens ofereix un retrat atípic d'una dona que es rebel·la davant de totes les facetes de l'existència, però sobretot davant del paper que la societat i la família assignen a la dona. És, alhora, una denúncia de les condicions de submissió del poble caribeny enfront del poder colonial anglès.

Després de publicar el monumental Calidoscopi informal (La Ela geminada), ara torna per brindar-nos un petit tast de la seva obra inèdita. Els aforismes del notari és un conte insòlit, on l'autor ressuscita la figura del notari Vilamitjana, lector assidu dels moralistes antics i moderns. Casat amb la jove vídua Rovirosa, el notari té la dèria d'apuntar-se frases i sentències. L'aforística és per a ell una addicció i n'apunta en els esborranys dels documents que prepara a la seva notaria.'La censura estimula la metàfora', escriu Vilamitjana en un dels seus papers.'M'ordre dels records altera el producte'. I moltes altres frases que podreu espigolar si llegiu aquest relat d'Albert Jané, un dels savis de la tribu.

Hi ha moments en què tot trontolla, en què una petita escletxa pot provocar una esquerda. O, fins i tot, pot fer que caigui un mur. Aquesta és la sensació viscuda per l'Anna, una jove periodista que havia publicat uns reportatges sobre l'aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i ara s'assabenta que una de les fonts entrevistades era un impostor. Per això, el seu diari ha rebut una demanda. En un moment emocionalment complicat, l'Anna haurà de revisar la seva pròpia feina i investigar les persones que va entrevistar, moltes d'elles marcades encara per haver viscut sota el règim opressiu de l'RDA. Anirà descobrint múltiples falsedats (per què la van enganyar?, quin paper hi fa un espia de la Stasi?), en una història teixida amb enganys i desenganys que fins i tot sacsejarà les seves relacions personals.

Vivian Gornick és una de les veus més lúcides de la crítica i l'assaig contemporani i una de les memorialistes més commovedores dels nostres temps. En aquest volum apleguem els seus dos esplèndids llibres de memòries. Vincles ferotges, publicat l'any 1987, és un dels testimonis més coratjosos i inspiradors sobre els lligams familiars que s'hagin escrit mai, construït a partir de converses, records i discussions entre Gornick i la seva mare mentre passegen per Nova York, que també té un paper importantíssim en tot el llibre. Gairebé trenta anys més tard, l'any 2015, retrobem Gornick a La dona singular i la ciutat, una oda a l'amistat, a l'amor i a la vida urbana teixida a la manera d'un collage narratiu que inclou converses sobre les relacions humanes, reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills, i sobre l'evolució de l'amistat al llarg dels segles. Aquests dos llibres ens descobreixen la veu implacable, sensible, crítica, vulnerable, tenaç, desacomplexada i ferotgement independent d'una dona, Vivian Gornick, que al llarg de la vida ha viscut i ha confrontat els seus conflictes en una recerca única i innegociable: el descobriment i la consciència d'ella mateixa.

La popular actriu i còmica catalana ens brinda la seva opera prima. Una novel·la chick lit, de superació i molt emotiva, però escrita en clau d'humor, un gènere amb el qual ha aconseguit grans èxits. De Madrid a Barcelona entre benzineres i boscos, s'inicia un viatge inoblidable per a les quatre protagonistes d'aquesta història. En un BlaBlaCar es coneixen una catalana, una madrilenya, una gallega i una basca -gairebé com l'acudit-. Les quatre han participat en un càsting a Madrid per tenir el paper principal d'una nova sèrie. Durant el trajecte, mentre conversen, recorden fets del passat i viuen més d'una aventura, arriben a la conclusió que el nom de cadascuna influeix en el seu caràcter i, òbviament, en el seu futur. Antipàtica i cínica, però amb coratge, la Valentina és la protagonista d'aquesta història. Com no podia ser d'una altra manera, la Dolors és hipocondríaca; la Tomasa, incrèdula com el sant, «si no lo veo, no lo creo», i la Victòria, una fleuma que prové d'una família de triomfadors. Quan arriben al seu destí, les quatre actrius accepten el repte de canviar-se el nom, evidentment la seva personalitat i fer un gir a la seva vida. Podran la Valentina, la Dolors, la Tomasa i la Victòria convertir-se en la Pietat, la Llum, la Fe o la Violeta? Es pot canviar de veritat? Ho acceptarà bonament la gent que t'envolta, o potser hauràs de sentir aquell retret constant que tan poc t'agrada de: «abans no eres així»? Més tard, les quatre actrius tornaran a viatjar juntes. Serà el mateix trajecte, però no serà el mateix viatge.

Una meravellosa faula que explica la història d'una parella fascinada pels balls, els còctels, el bon menjar i els llibres, a través dels ulls encisats d'un nen. La novel·la en què es basa la nova pel·lícula de Régis Roinsard, protagonitzada per Romain Duris i Virginie Efira. Davant la mirada absorta del seu fill, una parella embriagada d'amor balla al so de Mr. Bojangles, de Nina Simone. L'escena, màgica, vertiginosa, només és un record més dels molts que broten de la memòria del protagonista de la història, que rememora una infància marcada per l'excentricitat d'uns pares amb un estil de vida aliè a qualsevol convenció social. El pare, la vitalitat feta persona, no concep una vida assossegada i monòtona -fins al punt de'rebatejar'la seva dona amb un nom diferent cada dia-, i la mare, capaç d'interpretar tot tipus de papers amb la convicció de l'il·lusionista més avesat, fa que la rutina familiar sigui una festa perpètua, un espai on només caben el plaer, la fantasia i l'amistat. Tanmateix, a poc a poc, comença a entreveure's que aquest univers ple de poesia, de quimeres, de moments meravellosos, s'assenta sobre un precari sentit de la realitat, i que, quan les cançons i els somnis arribin a la fi, el despertar pot ser molt dolorós. La crítica ha dit... «Recordeu el nom d'Olivier Bourdeaut. Amb la seva prosa musical, fa somriure les llàgrimes i plorar l'alegria.» Jérôme Garcin, Le Nouvel Observateur «Una escriptura aparentment simple, però en realitat rica en detalls, plena a vessar de fórmules atrevides, d'autèntiques troballes estilístiques. I el lector també participa de la festa.» Bernard Pivot, Le Journal du Dimanche «Feia molt de temps que no llegia una cosa tan deliciosa i amb tant d'encant.» Pierre Assouline, La République des Livres «Olivier Bourdeaut ens presenta una família que, sota l'extravagància, amaga tota una tragèdia. Un magnífic relat d'amor i desesperació.» Valérie Trierweiler, Paris Match «La fantasia és aquí la reina absoluta. L'autor ens submergeix en un desordre alegre i carregat d'enginy que delectarà el lector.» Elle

Antonio Aliaga ha de fugir d'Espanya durant els primers anys de la postguerra. Les seves activitats antifranquistes a la clandestinitat l'obliguen a deixar dona i dues filles a Carcaixent i allistar-se a la Legió Estrangera, immersa en la guerra d'Indoxina. En la distància física i a ulls de la seva família Antonio es converteix en un personatge misteriós, esmunyedís i mític. Xavier Aliaga, l'autor i narrador, no ha conegut el seu oncle Antonio, però immers en el paper de cronista s'endinsa en el passat familiar per treure a la llum la veritat, fins allà on pugui, desvetllar misèries i grandeses i construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional.'Explora des d'un exercici d'autoficció una etapa del franquisme que esdevé universal.'—Jurat del Premi.'Una obra plena de matisos sobre la recuperació de l'oblit escrita amb un geni narratiu que s'alimenta, essencialment, de la curiositat.'—Núvol.

El detectiu Rafel Rovira sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L'arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d'un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d'aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l'oportunitat d'investigar, per fi, un veritable cas d'assassinat. Per resoldre'l, comptarà amb la complicitat del sergent Palau, un mosso d?esquadra a qui l'uneix una relació de profunda amistat. Els camins de la investigació duran el detectiu fins a Bucarest, on s'endinsarà en l'univers de la Romania de Nicolae Ceaucescu, el tirà que governà el país amb mà de ferro fins que fou afusellat una freda nit de Nadal de 1989, en plena revolta pels barris i ciutats del país. Premi de novel·la curta Manuel Cerqueda i Escaler. Nit literària Andorrana, 2007, dotat per Andbanc.

Quan G.H., una dona brasilera de classe alta, s'aixeca de taula un matí d'estiu per dirigir-se a l'habitació de la minyona, no pot saber que està a punt de produir-se un esdeveniment que remourà la seva vida per sempre. I encara menys que l'esdeveniment serà tot just això: la trobada amb un escarabat. Però és que no és una trobada qualsevol: el xoc entre G.H. i l'escarabat és un xoc de forces còsmiques que es dona com només es poden donar les coses en l'obra de Clarice Lispector. És la trobada entre el sentit i la necessitat del sentit, entre la vida i la força que la sosté, entre l'abisme i la por que ens hi atrau. I és també l'origen d'un dels moviments imaginatius més bestials que es puguin presenciar: el d'algú que es veu empès a buscar la veritat al preu que sigui, el més alt, i que ho fa, robant el cavall del rei, donant-nos la mà, travessant el desert del patiment i l'alegria, fins més enllà de la por i el sentit i la vida — fins al no-res, Déu, el desistiment: la generositat pura.

Quan la teva vida queda marcada pels abusos familiars i les morts de persones estimades, l'humor esdevé un escut per defensar i una espasa per ferir. La comicitat de Sedaris és una arma de doble tall, que tant pot traspuar la tendresa de l'innocent com la fredor de qui té el pare sedat abans de morir. Imaginem-nos-ho: «Soc un zombi», li diu el pare al caire de la mort, i a ell només li surt de dir: «En realitat, no. Els zombis caminen i mengen sòlid. Tu ets més aviat un vegetal».

Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació. El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat. Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l'oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat. Entremig, autobiografia, història del país, crítica literària, i un estil únic en la nostra literatura, alhora irònic, poètic i erudit. Feia anys que calia reeditar aquesta obra, i ara ho fem amb una catorzena biografia, a mans de Joan Todó, tan imperfecta com les que va signar el mateix Vergés.

Els germans Taverner, Escil·la i Felix, passen uns dies a la casa familiar a la costa sud-oest d'Anglaterra en companyia d'uns amics; els sembla que estan vivint «el final d'una era, el començament d'una altra», i intenten assolir «una manera diferent de comprendre-ho tot». Tots, de fet, esperen que un fet transcendent, decisiu, els salvi d'aquella rutina diletant. I passa: al fons d'un pou, Picus i Clarence han trobat un objecte que —s'esforcen a creure— podria ser el sant Graal. Amb l'arribada de Carston, un convidat nord-americà, les relacions personals s'emboliquen més, amb moviments per amor o per enveja, i equívocs, i malentesos, i suposicions. Mentre al seu voltant batega una natura gairebé salvatge: el bosc remorejant, el penya-segat tallat a pic, el mar com un animal viu… És en la descripció i l'evolució dels personatges, en l'elusiva manera de mostrar-ne les accions i els sentiments, que Mary Butts, contemporània de Virginia Woolf o de Katherine Mansfield, és profundament original, amb una prosa sensorial i subtil, gens convencional. Traducció i presentació de Jordi Martín Lloret.

La Teresa està infeliçment casada amb un dels grans corruptes de la ciutat, Daniel Bastida, especialitzat a construir pisos per a pobres amb materials de pa i figa. La Teresa té un amant i un secret que encara amenaça més el seu home, i aquestes dues novel·les despleguen dues possibilitats de la vida d'ella i de la vergonya d'ell. El destí de la Teresa serà molt diferent si el Daniel s'assabenta, o no, de la seva aventura amb el pintor; si pren consciència, o no, que la seva dona ha nascut, també, per sentir plaer. Dues històries d'atmosfera inquietant, a voltes angoixant, i no exemptes de violència; la violència d'una teranyina social feta per ofegar les dones des del primer gateig.

Inspirat en Orwell, Bradbury i altres autors que han usat la ficció per tractar qüestions socials i polítiques, aquest llibre ens parla de veganisme sense alliçonar, però d'una manera que farà trontollar algunes de les nostres certeses més profundes. La Rínxols passa l'estiu a Alosa abans de marxar a estudiar a Austràlia amb una beca. Hi coneix el Soca, el Moris, l'Orwell, el Pigues, la Sibil·la i altres personatges humans i no humans amb qui no sempre li serà fàcil relacionar-se. Molts no entenen per què es nega a menjar animals i ella, incompresa, comença a veure el viatge com una fugida. El verí d'un escurçó complicarà les coses i acabarà sola, mirant de sobreviure en una natura implacable, salvatge i lluminosa. Ànimes entre les dents és una novel·la d'encontres feliços i desavinences, amb àpats tensos, humor negre i aventures, que aborda un dels problemes més greus, incòmodes i urgents de la nostra civilització. L'horror al qual hem condemnat els animals se'ns ha girat en contra i ja no podem seguir fent com si no existís.

VINT-I-DOS MILIONS DE LECTORS HO ESTAN ESPERANT. Torna «la veu napoleònica, que no escriu sinó que boxeja» (El Cultural), Premi Goncourt des Lycéens, el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, el Premi Lire, el Premi Qué Leer, el Premi San Clemente i el Premi Internacional Alicante Noir. El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra. Un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s'ha obsessionat amb ella i l'espia fins i tot en els moments més íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l'origen d'aquesta intriga diabòlica de la qual ningú sortirà indemne. Un thriller amb un ritme i un suspens colpidors, que ens recorda per què, des de La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker és un fenomen editorial arreu del món, amb més de vint milions de lectors. Reseñes: «Arriba el fenomen Dicker. El successor de Stieg Larsson i E. L. James: entreteniment en vena». Antonio Lozano, La Vanguardia «L'art i la destresa d'un narrador d'històries nat, algú que sembla que hagi nascut amb el do d'atrapar amb la seva narració a qui el llegeix». Lorenzo Silva «El petit príncep de la literatura negra contemporània [...] El nen consentit de la indústria literària, el noi amb bona presència que estava destinat a revolucionar el thriller contemporani». Jesús Merino López, GQ «El suís que ressuscita les llibreries». Jesús Ruiz Mantilla, El País Semanal «El seu secret, l'elaboració de trames addictives que s'allunyen del best seller convencional. [...] Dicker es reafirma como un hàbil generador d'atmosferes i d'intrigues vertiginoses, amb girs constants i en les que no hi ha ni un minut pel descans». Beatriz Martínez, El Periódico de Catalunya «Joël Dicker es confirma como l'autor d'una obra que fa certa la màxima de Patricia Highsmith:'Si has d'escriure, no avorreixis». Karina Sainz Borgo, ABC

Cada llibre d'Annie Ernaux ens condueix a conèixer, sense sentimentalismes i amb total sinceritat, les experiències i emocions d'una dona, que pel seu talent literari esdevenen vivències universals. Ernaux es va fer popular a França amb'El lloc', aquesta narració intimista, descarnadament autobiogràfica, sobre la relació amb el seu pare estimat. Ell, primer obrer i després petit comerciant en un poble de províncies, mai no ha visitat un museu, ni ha llegit més que algun diari regional, però espera que, gràcies als estudis, la seva filla arribi a ser «millor que ell». En la narració de la vida i la mort del pare, la filla no renega dels seus orígens humils, però reconeix la distància dolorosa que les aspiracions d'ella —emmirallant- seen la culta i educada burgesia urbana— han obert entre tots dos. «Un relat molt personal, molt privat, però que podria ser la història de molts. La col·lectivitat representada en una sola protagonista.» — Maribel Pascual,'Las Furias Magazine'Obra guanyadora del premi Renaudot i de l'Académie Française

El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d'endreçar la biografia de l'escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l'home concret com totes les cares i caretes de l'antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l'esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l'aclamada trilogia L'atzar i les ombres s'ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

El 1851, McGlue, un mariner estatunidenc, es desperta ferit i ensangonat a la bodega del vaixell on treballa, i se n'adona que l'han encadenat. Està massa borratxo per recordar què va passar, però tothom l'acusa que va assassinar el seu company Johnson. Això no té cap sentit per a ell, que el considerava el seu amic i no recorda en absolut què va passar. Però McGlue arrossega una tèrbola vida de baralles i violència gratuïta, sempre abusant de l'alcohol; i, a més, té un trau profund al cap que li impedeix pensar amb claredat. A mesura que el vaixell completa la ruta de tornada a Salem (Massachusetts) on serà jutjat, l'embriaguesa mental i física de McGlue va desapareixent i és capaç de rememorar fragments de la seva amistat íntima amb Johnson i entreveure els esdeveniments de la nit infausta en què suposadament el va assassinar. La primera novel·la d'Ottessa Moshfegh.

Malcolm Macarthur és l'assassí més inquietant de la història d'Irlanda. I potser també el més fascinant; el que més tinta ha fet córrer i el més indesxifrable. Han passat quaranta anys dels seus homicidis, i en fa deu que Macarthur va sortir de la presó; en tot aquest temps, el mite d'intel·lectual salvatge que envolta l'assassí no ha parat de créixer, però fins avui ningú havia aconseguit accedir-hi, fer-lo parlar i treure a la llum els clarobscurs de la seva «versió». Mark O'Connell aconsegueix guanyar-se la confiança de Macarthur i entrar durant mesos al cau del monstre, que arriba a tractar l'escriptor com un amic. N'ha sortit una narració magnètica i una reflexió ètica impecable sobre les relacions entre veritat i ficció, bondat i maldat; sobre la necessitat i els perills de baixar a les tenebres de la ment humana. PREMI A MILLOR LLIBRE DE NO-FICCIÓ DEL 2023 ALS IRISH BOOK AWARDS «No s'oblida en setmanes. L'estranya relació entre el periodista i l'assassí continua el llegat de Janet Malcolm i de Truman Capote» —Caitlin Doughty «Del panteó d'escriptors fascinats per criminals, Mark O'Connell ha demostrat ser-ne un dels més brillants» —Emmanuel Carrère «Una fita excepcional, i una contribució valuosa als intents literaris d'entendre la propensió humana a la maldat» —The Guardian

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D'un dia per l'altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l'engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre? Després del tríptic sobre la maternitat que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d'un conte on l'horror és la fada que pinta d'or el món.

Ambientada a Nigèria, la novel·la se centra en dos personatges d'orígens socials molt diferents. L'Eniolá és adolescent. El seu pare acaba de perdre la feina i no pot ni pagar-li l'institut, de manera que l'Eniolá es passa els dies fent encàrrecs per a una cosidora, recollint diaris, demanant almoina si cal, somiant amb un gran futur. En canvi, la Wúràolá encarna la filla ideal en una família benestant. Sembla que tot li va bé: fa un any que treballa de metgessa i s'ha promès amb en Kúnlé, també de bona família. Però la relació té algunes esquerdes. Quan un polític local intenta captar l'Eniolá i un sobtat esclat de violència destrossa una festa familiar, les vides de la Wúràolá i l'Eniolá s'entrellacen. Amb la seva escriptura precisa i emotiva, Ayobámi Adébáyo aprofundeix en els lligams familiars, en les diferències de classe i de gènere, en els desitjos personals i les barreres socials.

Una novel·la intensa sobre les passions que ens mantenen vius, sobre els qui arrisquen cos i ànima, sobre els pares i els seus llegats ocults. Durant anys en Sandro ha viscut a Milà, amb una feina estable i un bon futur amb la Giulia. Però ha decidit tornar a Rímini, a casa, on el pare encara el tram final de la seva vida. Inexorablement la ciutat se li fa estranya i li costa retrobar els vells amics, el vell caliu. El pare també ha canviat —sense la mare, que omplia la vida de tots dos—: ja no és l'home fort i àgil d'abans, quan competien a tots els concursos de la Riviera i ballaven per guanyar. I ara és en Sandro —el desfici de guanyar es porta a la sang— qui juga malaltissament en partides clandestines, en què per tenir-ho tot, ho ha d'arriscar tot.

Descobreix el segon volum de la saga Blackwater. Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO. «Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterrador, simplement genial. El millor de tots nosaltres.» STEPHEN KING «Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.» ROBERT SHAPLEN, THE NEW YORK TIMES Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi.

6 d'abril de 1840 Després d'haver resolt alguns dels crims més sonats d'Europa, el cèlebre detectiu Auguste Dupin arriba a Barcelona per investigar un cas que l'involucra directament i que està relacionat amb la passió principal de la seva vida: els llibres. Han trobat un llibreter mort, diuen que el van matar per robar-li un llibre en concret, i el títol encén totes les alarmes de l'investigador. Matar per un llibre? Avui sembla impossible, però un dels assassins més coneguts de la història de Barcelona matava pels llibres. Vet aquí la història del primer assassí en sèrie de la ciutat. Els primers crims «mediàtics» del país. I la gran aventura d'un personatge memorable. Auguste Dupin s'enfronta al cas de la seva vida en una ciutat que bull entre bullangues, pinxos de baixa estofa i llibreters que semblen trets d'una pel·lícula de gènere negre. Sylvia Lagarda-Mata ja era una de les principals cronistes i divulgadores de la història de Barcelona. Concretament, de la Barcelona fosca i criminal. Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona, fa un pas decisiu entre les millors narradores del país.

Percival Everett pren el títol de la seva novel·la d'una coneguda pel·lícula: «James Bond contra el Dr. No». I és que aquí també trobarem un superdolent extraordinari, dels que volen aconseguir un poder absolut per —si s'avorreix, o li ve de gust— conquerir o destruir el planeta. Naturalment, John Sill és un obscur multimilionari que pot gastar tant com vulgui, però acaba contractant un professor universitari anomenat Wala Kitu, matemàtic expert en no res, perquè el que Sill pretén, maquiavèl·licament, és acaparar tot el «poder de no res». A partir d'aquí, com en una paròdia de les pel·lícules de «Bond, James Bond», l'acció es precipita i esdevé imprevisible: viatges en submarí, iot o helicòpter, identitats secretes, una pilot vampiressa, sequaços malvats, amagatalls secrets, una bassa de taurons… I tot això, mentre l'inofensiu Wala Kitu desplega heroics plans per evitar la catàstrofe. Intel·ligent, entretinguda, crítica (amb el govern, el racisme, la misogínia), ben travada, provocadora, ràpida com una muntanya russa, hilarant… Guanyador del Premi PEN / Jean Stein 2023

Per escapar de la seva vida anterior, l'Ingrid treballa des de fa cinc anys en un descomunal creuer de luxe, despatxant a la botiga de souvenirs o atenent clientes al saló de manicura. Quan té dies lliures, desembarca a les ciutats on atraca el vaixell i mata les hores seguint turistes, bevent fins a emborratxar-se… Ara no li sembla una mala vida, sobretot perquè abans era pitjor. Un dia en Keith, el peculiar capità del vaixell, la selecciona per a un programa formatiu basat en el wabi-sabi, la filosofia japonesa que ens impulsa a acceptar la imperfecció del món. I l'Ingrid creu trobar-hi un fonament sòlid per al seu futur. Però tot es precipitarà quan el creuer faci escala a la seva ciutat, on encara viu el seu marit. Lara Williams explora com ens ocultem a nosaltres mateixos les contrarietats de la vida i com, desorientats i insatisfets, sentim la necessitat de trobar alguna cosa en què creure. Amb'L'Odissea'fa un pas més per mostrar-nos les vergonyes del sistema. «Williams aconsegueix burlar-se dels aclaparadors absurds de la vida moderna.» — Literary Review

'I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que sap no consumir-se, que sap no corrompre's, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra.'Una dona s'està morint. En una habitació blanca i trista d'hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d'enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haurà de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l'hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n'allunyés, han continuat existint sense ella. La pell del món és una novel·la dura i colpidora que explora la incomprensió i la violència, la inclemència d'unes vides mal viscudes i la desfeta d'una família en la qual dos germans lluiten per entendre's.

«Una obra sublim en el sentit més genuí de la paraula: poderosa, irrefrenable i terrorífica.» — ArtReview Lapvona és un poblet medieval on els camperols, pobres i empobrits, treballen sota el jou d'un noble cobdiciós i distant. El frívol Villiam viu dalt d'un turó, en una casa senyorial protegida pels seus guardians nòrdics —alts, forts i rossos. Hi du una vida regalada i reclosa, rodejat de criats, sense pensar més que en estar entretingut i menjar bé. A la falda del mateix turó viuen el pastor Jude i el seu fill Marek, que per la desaparició de la mare va ser alletat per l'Ina, una mena de bruixa-dida que coneix els secrets del bosc a través dels ocells. Moshfegh ha sorprès novament els seus seguidors traslladant el seu humor negre, el seu estil despietat i els seus personatges extrems a una novel·la d'ambient inquietant, una faula sense moral, en què la culpa, el temor religiós i el mal hi són presents com a veritables protagonistes. Una novel·la inclassificable, addictiva, única. Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau

La Maia és una dona que durant la major part de la seva vida ha après a fingir que tot va bé i que ella està bé: té una bona feina, parella i tres fills. Malgrat això, viu governada per una malaltia que l'assetja i que pocs saben que pateix: la depressió. Quan ara la Maia mira cap al passat (un trastorn alimentari, els traumes d'adolescent, autolesions, les dificultats en les relacions), tot li semblen causes, indicis i manifestacions evidents que la portaven cap a una vida d'angoixa i solitud. I serà dins de la narració que també la veurem avançar, pas a pas, cap a una estabilitat potser incerta però plena d'esperança. Mònica Ramoneda ens endinsa en els plecs i replecs d'una condició tan esquiva com la depressió, amb intents de superació, crisis i recaigudes, però sobretot ens ofereix una experiència profunda i sincera, i una mirada a la salut mental des d'angles molt diversos. «Quan vaig sortir de la clínica em sentia perduda. No sé si per la medicació o com a conseqüència de la depressió. El cas és que tenia buits de memòria i era incapaç d'ordenar cronològicament els fets. Per posar-hi remei, perquè no et pots reconstruir si no tens l'estructura a lloc, vaig fer el que he fet sempre: escriure. Tot era molt recent i vaig haver de separar-me'n: crear un relat, uns personatges, i fer-ne novel·la.» — De l'autora

«Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimat s'havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i, esperonades bé per l'alcohol, bé per l'aspecte desemparat d'en Simon, es van anar sincerant en honor a la vida». L'Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d'amor i amargor, com en Simon reposa tan ben plantat com sempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb un trajo de llana i una camisa blanca immaculada, afaitat amb cura i clenxinat a la perfecció... Però té les orelles ridículament morades, i això és una burla per a elles, que no volen que l'última imatge que els quedi del mort sigui aquesta. Aquestes dones s'han guanyat a pols un record millor. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades de sotracs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d'un món fabulós. Som a Berd, una vila del nord-est d'Armènia, ben a prop de la frontera, i de sobte ens sorprèn una olor de mar; però com pot ser, si el mar ens queda tan lluny? D'on ve tot aquest mar terra endins? Potser és, simplement, el poder de les històries ben contades.

Als divuit anys, el protagonista deixa enrere el poble i marxa a Londres amb la intenció de lliurar-se de la feixuga influència del pare. A la capital britànica hi coneix la Kate, una companya d'universitat amb qui emprendrà una nova vida. Forçat a tornar al poble per la mort de la mare i, poc després, per la mort del seu millor amic, rememorarà episodis de la seva infància i joventut i retrobarà llocs i personatges oblidats, que faran aflorar alguns secrets i conflictes sobre els quals no havia tornat a pensar. Jordi Font ens dibuixa un personatge escindit entre els records i un present incert, perdut en un garbuix d'amors incomplets —algú que encara busca el seu lloc al món, casa seva, la seva identitat més profunda. Una novel·la en què la realitat és palpable i els sentiments hi flueixen soterrats, amb una llengua expressiva, genuïna i precisa.

'Sense aixecar mai la veu, Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s'havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d'un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim', Annie Ernaux Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en el passat familiar, des de l'ascens social dels avis, propietaris d'una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s'obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant el fil de la història personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l'autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per a la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d'una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.'Ens encanta: l'estil sobri, l'agudesa de l'anàlisi sociològica, l'elegància melancòlica que mostra l'autor quan combina el relat íntim i el col·lectiu, els secrets i silencis de la seva família i la investigació mèdica en una història a dues veus impecablement documentada i profundament corprenedora', Madame Figaro'Una novel·la que vola a tot drap, els personatges volen contra el temps per alliberar-se del dolor. Un debut extraordinari', Elle'Les paraules no dites són la matèria principal d'aquesta primera novel·la. L'autor intenta rebobinar el fil d'una vida interrompuda per una malaltia que es manté silenciada per l'omertà d'una família ansiosa per amagar tant la humiliació com el dolor', Livres Hebdo

Una irònica elegia de l'Eixample i els seus habitants «A cop d'ull d'antropòleg extraterrestre, els habitants de l'Eixample s'alimenten de paella precuinada i sangria, vesteixen roba d'explorador i samarretes de colors i calcen xancletes, sovint arrosseguen una maleta amb rodes i tenen una gran afició a l'autofotografia monumental. Jo era un anacronisme molest, una nosa per al progrés». En Deulofeu no és un escriptor com els altres. Tal com els maquilladors embelleixen el rigor mortis dels difunts, els obituaris que ell redacta per a una funerària són un bàlsam momificador per a glòria del traspassat i record d'amics i de parents. Nascut i alletat a l'Eixample, viu en un edifici propietat de la seva família d'ençà de la seva construcció, la Casa Deulofeu, que apareix en totes les postals. Ara, l'ambició ha portat la darrera tongada de la nissaga de burgesos a trinxar el casal dels avantpassats i convertir-lo en apartaments i despatxos per llogar-los a preu d'or. Ell, l'únic que no ha cedit a la temptació de l'especulació i l'èxode, es resisteix que el facin fora de casa quan ja no té ni edat ni cintura per canviar de paisatge i d'hàbits. L'Eixample és el seu finisterre particular i no està disposat a rendir-se i abandonar-lo.

Kairós és el déu grec del moment oportú, de les coincidències favorables, de la felicitat instantània. És el temps necessari perquè es compleixi la voluntat divina, segons els cristians. ¿Podríem considerar que la trobada fortuïta de Katharina, de dinou anys, i Hans, un intel·lectual de més de cinquanta, va ser provocada per Kairós? Passats els anys, la resposta és incerta encara. Amb el teló de fons d'una RDA decadent i el trasbals posterior a la caiguda del Mur el 1989, Jenny Erpenbeck narra amb el seu llenguatge inconfusible els abismes de la felicitat: el camí de dos amants a la frontera entre la veritat i la mentida, l'obsessió i la violència, l'odi i l'esperança. La seva història d'amor clandestí es desplegarà i s'ensorrarà en paral·lel a la dissolució de l'estat comunista, que l'un i l'altra viuran amb expectatives diferents. «Erpenbeck posseeix un do insuperable per mostrar com les nostres idees, passions i decisions es configuren —i reconfiguren— pel pas del temps i els canvis històrics.» — John Powers, NPR Traducció de Lourdes Bigorra Cervelló

Dues dones coincideixen a París. Una és una famosa actriu siriana que va posar-se al capdavant de l'alçament popular contra el govern de Baixar-al Assad i que s'ha convertit en una icona d'aquella revolució: es diu Fadwa Suleiman. L'altra és la narradora d'aquesta història, una periodista catalana que va ser ferida de guerra al Pròxim Orient i que ha vingut a París darrere d'un home. En comú tenen una mirada inconformista davant de la vida, una necessitat de compromís, moltes contradiccions, maternitats gens idealitzades, una visió alhora perplexa i lúcida del món i molta força.'Un tigre a París'exposa les seves vides difícils —marcades en un cas per la guerra, el compromís polític i l'allunyament de tot allò que estimes; i en l'altre per la soledat, l'esperança de l'amor, les feines tristes. I ens mostra, malgrat tot, els fils que cusen i recusen aquesta amistat i els plaers de revolucionar-se. Una història lluminosa que celebra l'amistat i el compromís entre dues dones.

Durant deu anys, Dora Rosário ha plorat la mort del seu marit. Un marit que per principis havia rebutjat tenir qualsevol mena d'ambició personal. Dora i la seva filla, doncs, van quedar soles i sense res, forçades a demanar l'ajuda d'amics i coneguts. Quan una nit la seva sogra li revela un secret esfereïdor sobre el seu matrimoni, Dora s'adona que totes les certeses que tenia sobre la seva vida han desaparegut. Com reprendre la vida després d'una pèrdua? Com superar un desengany? Com apedaçar una identitat esquerdada, perdudes ja les esperances, esborrats per sempre els anhels? La novel·la que ha significat el redescobriment internacional de Carvalho, una de les grans autores portugueses del segle xx. «Un llibre sobre com els homes traeixen les dones, i com les dones es traeixen entre elles.» — The Paris Review

La Mariona no és una noia valenta, més aviat el contrari, però les circumstàncies i la rebel·lia que li neixen a l'adolescència la faran molt més atrevida del que ella mateixa es pensava. Saltarà barreres que no s'imaginava, i que la duran a viure uns quants desencerts. Mentrestant, al seu voltant s'esperen uns canvis en la societat que ella frisa perquè es duguin a terme. Durant tota la narració, que transcorre des de la mort d'en Franco i la transició fins als nostres dies, la Mariona perdrà molta de la seva candidesa inicial. Els esculls d'un temps parla de les dificultats de moltes dones del nostre país en ser les primeres en enfrontar-s'hi a unes lleis que no s'acabaven d'adaptar als nous temps.

«Qualsevol nova novel·la de Julian Barnes és un esdeveniment literari.» — Sunday Telegraph En Neil, actor mediocre, ja divorciat i amb una filla, no podia imaginar la transcendència que aquell curs universitari tindria en el seu futur. S'hi va matricular pensant que li mancava alguna cosa, que havia de posar un cert ordre a la seva vida. I la fascinació per l'Elizabeth Finch va capgirar-ho tot. Aquella professora —«digna, elegant, intimidadora, autèntica»— va eixamplar la seva mirada sobre el passat, les relacions humanes o el sentit moral d'Occident. Anys després, la mort de l'Elizabeth va forçar en Neil a capbussar-se en els seus escrits personals i, de retruc, en la història de l'emperador romà Julià l'Apòstata. Barnes ho ha tornat a fer. Amb'Elizabeth Finch's'ha endinsat en els racons més profunds de l'existència humana i, d'una manera que només la literatura pot aconseguir, ha posat sobre la taula algunes de les grans preguntes sobre la felicitat, la veritat, la construcció d'una biografia, l'amistat entre una dona i un home, l'admiració pel saber i, en definitiva, el sentit de la vida. Perquè «hi ha coses que depenen de nosaltres i d'altres que no», i hauríem d'aprendre a distingir-les.

Aquesta és la setena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

Aquesta és la vuitena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

Aquesta és la novena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

Aquesta és la cinquena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.