Presons de paper

Un cant a l'esperança, a la companyonia i a la força que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola. Quan Jeroni es deplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ens trasllada aleshores al present del Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser empresonat a la presó d'Alacant, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. La narració acaba d'encaixar, com un caleidoscopi, gràcies a la veu de la Roser, filla del Tomàs, que parla d'aquella situació de repressió des de la infantesa i ens anuncia el desenllaç.