Search

Un cant a l'esperança, a la companyonia i a la força que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola. Quan Jeroni es deplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ens trasllada aleshores al present del Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser empresonat a la presó d'Alacant, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. La narració acaba d'encaixar, com un caleidoscopi, gràcies a la veu de la Roser, filla del Tomàs, que parla d'aquella situació de repressió des de la infantesa i ens anuncia el desenllaç.

La historia d'una dona que viu per la bona literatura en el convuls Beirut dels darrers anys. Després de l'èxit de L'home que explicava històries, Rabih Alameddine torna a triomfar amb aquesta magnífica novel·la que, des de les primeres pàgines, ens trasllada a un pis vell de Beirut. Allà hi trobem Aallija, una dona d'uns seixanta anys, amb els cabells tenyits de blau i una història per explicar. La senyora parla de la seva vida, però quina vida? anys i anys dedicats a llegir els millors llibres i a traduir-los mentre als carrers de Beirut queien bombes i retrunyien els ecos d'una guerra que va convertir molts joves pacífics en espies i sicaris, cosa que va obligar a una dona sola a dormir amb un rifle al costat del llit, per defensar-se dels atacs imprevistos. Som el que llegim, va dir un savi, i Aalija és això: un ésser adorable, fet de paper i, tanmateix, viu, amb un sentit de l'humor molt peculiar, que es protegeix de tot i de tots a l'ombra d'una jaqueta vella de llana i de la bona literatura, tot buscant en els llibres l'amor que la seva família no li va saber donar. Entrar a casa d'Aalija, estar-hi amb ella i les seves veïnes, compartir la seva por i el seu valor, és una experiència intensa que ens acosta a les dones que ara mateix viuen les revoltes de la primavera àrab i mostra, una vegada més, el talent de Rabih Alameddine, un autor que ens retorna el plaer de llegir.

Plena de l'esperit i l'energia amb què Maggie O'Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l'ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d'encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l'obra d'O'Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d'una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència. «O'Farrell estira petits fils de detalls històrics per teixir aquesta història d'una nena precoç i sensible a les contradiccions de la seva posició social. Potser us penseu que coneixeu la seva història, que sabeu què passarà, però no n'estigueu tan segurs: O'Farrell i Lucrezia, amb la seva ràbia clara i honesta, sempre van un pas per davant», The Washington Post

L'Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n'hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d'aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d'una traducció que fa obrir la gana.

Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s'hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d'apòstols. El pope els alliçona perquè s'impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió. Però la gràcia del text s'encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d'una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure's de sobre els refugiats. El Crist de nou crucificat és, amb Alexis Zorbàs, la novel·la més llegida de Nikos Kazantzakis. La set de justícia que mou els seus personatges és la mateixa que va dur l'autor a explorar el cristianisme al mont Atos, el leninisme a Berlin i la revolució a la Unió Soviètica, amb Panait Istrati i Victor Serge. Idealista híbrid i actiu, l'Església ortodoxa el va declarar sacríleg, el Vaticà va inscriure a l'índex una de les seves novel·les i el jurat del Nobel li va negar nou vegades el premi. El públic d'arreu del món s'ha cuidat de consagrar-lo i és un dels autors més populars del segle XX.

Quan es compleixen 125 anys de la publicació, el debat transhumanístic torna aquest clàssic a l'actualitat. L'illa del doctor Moreau és una de les novel·les més pertorbadores que mai s'hagin escrit. Tal com va escriure Margaret Atwood:'Quan l'has llegit, difícilment pots oblidar-la'. Jorge Luis Borges, parlant de les primeres obres de Wells, va dir-ne:'És un mirall que revela la idiosincràcia del lector i és també un mapa del món'. A l'oceà Pacífic un vaixell s'enfonsa i un dels nàufrags, Edward Prendick, és rescatat per un petit mercant que està transportant una càrrega d'animals vius —gossos, conills, una llama, una puma— fins a una illa encara sense nom. Per atzar Prendick és desembarcat també a l'illa, i allà anirà descobrint amb horror els experiments inimaginables que el doctor Moreau està practicant amb animals. Wells no va ser un mer pioner de la ciència ficció, sinó un visionari amb una escriptura enormement eficaç que interpel·la el lector sobre el paper de la ciència i sobre els límits ètics en l'alteració de la natura.

Una gran novel·la d'amor i d'exili Pau Casals, admirat arreu del món pel seu humanisme i el seu compromís polític, va prometre que no tornaria a posar els peus a Catalunya mentre Franco fos viu. I tanmateix, l'hivern del 1955, per primera i única vegada des de l'inici del seu exili, va tornar a Catalunya. Per què ho va fer? Quin motiu poderós el va empènyer a incomplir la seva promesa? Estimat Pablo vol respondre aquest interrogant. Maria Jaén recupera en aquesta novel·la la figura de Francesca Vidal, sovint ignorada o menystinguda en les biografies del músic. Amb una escriptura carregada d'emoció, l'autora retorna a Vidal la veu silenciada i reivindica el seu paper fonamental al costat de Pau Casals. «T'escric, Pablo estimat, perquè hi ha coses que és millor dir-les en silenci i a raig, sense que l'altre escolti ni interrompi. Escriure't em resulta més fàcil que dir-te el que et vull dir de viva veu. Vull que quedi escrit que, a les portes de la mort, sí, a les portes de la mort, perquè malgrat el que digui el metge sé que aviadet me n'aniré al calaix, a les portes de la mort, doncs, i en aquest penós exili, decideixo rebel·lar-me.»

Hi ha moments en què tot trontolla, en què una petita escletxa pot provocar una esquerda. O, fins i tot, pot fer que caigui un mur. Aquesta és la sensació viscuda per l'Anna, una jove periodista que havia publicat uns reportatges sobre l'aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i ara s'assabenta que una de les fonts entrevistades era un impostor. Per això, el seu diari ha rebut una demanda. En un moment emocionalment complicat, l'Anna haurà de revisar la seva pròpia feina i investigar les persones que va entrevistar, moltes d'elles marcades encara per haver viscut sota el règim opressiu de l'RDA. Anirà descobrint múltiples falsedats (per què la van enganyar?, quin paper hi fa un espia de la Stasi?), en una història teixida amb enganys i desenganys que fins i tot sacsejarà les seves relacions personals.

La vida de la Xuela, de mare caribenya i pare escocès, està marcada per la mort de la mare en el moment del part i el posterior abandonament per part del pare, que la deixa a càrrec d'una dona que gestiona una bugaderia. L'abandó inicial que viurà la protagonista marcarà el desconcert amb què durant tota la seva vida viurà els moments més quotidians. La Xuela ben aviat decidirà no tenir fills i lluitarà per mantenir-se fidel als seus principis d'autonomia i llibertat. Aquest llibre ens ofereix un retrat atípic d'una dona que es rebel·la davant de totes les facetes de l'existència, però sobretot davant del paper que la societat i la família assignen a la dona. És, alhora, una denúncia de les condicions de submissió del poble caribeny enfront del poder colonial anglès.

Vivian Gornick és una de les veus més lúcides de la crítica i l'assaig contemporani i una de les memorialistes més commovedores dels nostres temps. En aquest volum apleguem els seus dos esplèndids llibres de memòries. Vincles ferotges, publicat l'any 1987, és un dels testimonis més coratjosos i inspiradors sobre els lligams familiars que s'hagin escrit mai, construït a partir de converses, records i discussions entre Gornick i la seva mare mentre passegen per Nova York, que també té un paper importantíssim en tot el llibre. Gairebé trenta anys més tard, l'any 2015, retrobem Gornick a La dona singular i la ciutat, una oda a l'amistat, a l'amor i a la vida urbana teixida a la manera d'un collage narratiu que inclou converses sobre les relacions humanes, reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills, i sobre l'evolució de l'amistat al llarg dels segles. Aquests dos llibres ens descobreixen la veu implacable, sensible, crítica, vulnerable, tenaç, desacomplexada i ferotgement independent d'una dona, Vivian Gornick, que al llarg de la vida ha viscut i ha confrontat els seus conflictes en una recerca única i innegociable: el descobriment i la consciència d'ella mateixa.

Després de publicar el monumental Calidoscopi informal (La Ela geminada), ara torna per brindar-nos un petit tast de la seva obra inèdita. Els aforismes del notari és un conte insòlit, on l'autor ressuscita la figura del notari Vilamitjana, lector assidu dels moralistes antics i moderns. Casat amb la jove vídua Rovirosa, el notari té la dèria d'apuntar-se frases i sentències. L'aforística és per a ell una addicció i n'apunta en els esborranys dels documents que prepara a la seva notaria.'La censura estimula la metàfora', escriu Vilamitjana en un dels seus papers.'M'ordre dels records altera el producte'. I moltes altres frases que podreu espigolar si llegiu aquest relat d'Albert Jané, un dels savis de la tribu.

La popular actriu i còmica catalana ens brinda la seva opera prima. Una novel·la chick lit, de superació i molt emotiva, però escrita en clau d'humor, un gènere amb el qual ha aconseguit grans èxits. De Madrid a Barcelona entre benzineres i boscos, s'inicia un viatge inoblidable per a les quatre protagonistes d'aquesta història. En un BlaBlaCar es coneixen una catalana, una madrilenya, una gallega i una basca -gairebé com l'acudit-. Les quatre han participat en un càsting a Madrid per tenir el paper principal d'una nova sèrie. Durant el trajecte, mentre conversen, recorden fets del passat i viuen més d'una aventura, arriben a la conclusió que el nom de cadascuna influeix en el seu caràcter i, òbviament, en el seu futur. Antipàtica i cínica, però amb coratge, la Valentina és la protagonista d'aquesta història. Com no podia ser d'una altra manera, la Dolors és hipocondríaca; la Tomasa, incrèdula com el sant, «si no lo veo, no lo creo», i la Victòria, una fleuma que prové d'una família de triomfadors. Quan arriben al seu destí, les quatre actrius accepten el repte de canviar-se el nom, evidentment la seva personalitat i fer un gir a la seva vida. Podran la Valentina, la Dolors, la Tomasa i la Victòria convertir-se en la Pietat, la Llum, la Fe o la Violeta? Es pot canviar de veritat? Ho acceptarà bonament la gent que t'envolta, o potser hauràs de sentir aquell retret constant que tan poc t'agrada de: «abans no eres així»? Més tard, les quatre actrius tornaran a viatjar juntes. Serà el mateix trajecte, però no serà el mateix viatge.

Antonio Aliaga ha de fugir d'Espanya durant els primers anys de la postguerra. Les seves activitats antifranquistes a la clandestinitat l'obliguen a deixar dona i dues filles a Carcaixent i allistar-se a la Legió Estrangera, immersa en la guerra d'Indoxina. En la distància física i a ulls de la seva família Antonio es converteix en un personatge misteriós, esmunyedís i mític. Xavier Aliaga, l'autor i narrador, no ha conegut el seu oncle Antonio, però immers en el paper de cronista s'endinsa en el passat familiar per treure a la llum la veritat, fins allà on pugui, desvetllar misèries i grandeses i construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional.'Explora des d'un exercici d'autoficció una etapa del franquisme que esdevé universal.'—Jurat del Premi.'Una obra plena de matisos sobre la recuperació de l'oblit escrita amb un geni narratiu que s'alimenta, essencialment, de la curiositat.'—Núvol.

Una meravellosa faula que explica la història d'una parella fascinada pels balls, els còctels, el bon menjar i els llibres, a través dels ulls encisats d'un nen. La novel·la en què es basa la nova pel·lícula de Régis Roinsard, protagonitzada per Romain Duris i Virginie Efira. Davant la mirada absorta del seu fill, una parella embriagada d'amor balla al so de Mr. Bojangles, de Nina Simone. L'escena, màgica, vertiginosa, només és un record més dels molts que broten de la memòria del protagonista de la història, que rememora una infància marcada per l'excentricitat d'uns pares amb un estil de vida aliè a qualsevol convenció social. El pare, la vitalitat feta persona, no concep una vida assossegada i monòtona -fins al punt de'rebatejar'la seva dona amb un nom diferent cada dia-, i la mare, capaç d'interpretar tot tipus de papers amb la convicció de l'il·lusionista més avesat, fa que la rutina familiar sigui una festa perpètua, un espai on només caben el plaer, la fantasia i l'amistat. Tanmateix, a poc a poc, comença a entreveure's que aquest univers ple de poesia, de quimeres, de moments meravellosos, s'assenta sobre un precari sentit de la realitat, i que, quan les cançons i els somnis arribin a la fi, el despertar pot ser molt dolorós. La crítica ha dit... «Recordeu el nom d'Olivier Bourdeaut. Amb la seva prosa musical, fa somriure les llàgrimes i plorar l'alegria.» Jérôme Garcin, Le Nouvel Observateur «Una escriptura aparentment simple, però en realitat rica en detalls, plena a vessar de fórmules atrevides, d'autèntiques troballes estilístiques. I el lector també participa de la festa.» Bernard Pivot, Le Journal du Dimanche «Feia molt de temps que no llegia una cosa tan deliciosa i amb tant d'encant.» Pierre Assouline, La République des Livres «Olivier Bourdeaut ens presenta una família que, sota l'extravagància, amaga tota una tragèdia. Un magnífic relat d'amor i desesperació.» Valérie Trierweiler, Paris Match «La fantasia és aquí la reina absoluta. L'autor ens submergeix en un desordre alegre i carregat d'enginy que delectarà el lector.» Elle

Els Swart són una família sud-africana blanca propietaris d'una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles. La generació més jove, l'Anton i l'Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d'anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia..., però d'alguna manera, a mesura que passen les dècades, i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense complir-se. La novel·la ens permet entendre la crisi real d'un país on la segregació legalitzada potser s'ha acabat, però en què la tràgica divisió entre dos grups de persones encara es manté molt vigent. Guanyadora del Booker Prize 2021.'Aquesta és, sens dubte, una de les millors novel·les de l'any.'The Times

Una dona que fantasieja mentre el seu veí pateix un atac d'epilèpsia; una jove que ensenya natació a tres avis al terra de casa seva; un esperpèntic taller de romanticisme... Miranda July ens mostra la tragicomèdia de ser conscients que no tenim cap connexió profunda amb la gent que ens envolta, sinó que simplement hi compartim espais: un pati comú, classes de costura o el forat pel qual mirem un striptease. Aquesta consciència és alhora un salvavides i un forat negre; fa riure i estremir segons com espetegui.

Quan la teva vida queda marcada pels abusos familiars i les morts de persones estimades, l'humor esdevé un escut per defensar i una espasa per ferir. La comicitat de Sedaris és una arma de doble tall, que tant pot traspuar la tendresa de l'innocent com la fredor de qui té el pare sedat abans de morir. Imaginem-nos-ho: «Soc un zombi», li diu el pare al caire de la mort, i a ell només li surt de dir: «En realitat, no. Els zombis caminen i mengen sòlid. Tu ets més aviat un vegetal».

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D'un dia per l'altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l'engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre? Després del tríptic sobre la maternitat que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d'un conte on l'horror és la fada que pinta d'or el món.

La Teresa està infeliçment casada amb un dels grans corruptes de la ciutat, Daniel Bastida, especialitzat a construir pisos per a pobres amb materials de pa i figa. La Teresa té un amant i un secret que encara amenaça més el seu home, i aquestes dues novel·les despleguen dues possibilitats de la vida d'ella i de la vergonya d'ell. El destí de la Teresa serà molt diferent si el Daniel s'assabenta, o no, de la seva aventura amb el pintor; si pren consciència, o no, que la seva dona ha nascut, també, per sentir plaer. Dues històries d'atmosfera inquietant, a voltes angoixant, i no exemptes de violència; la violència d'una teranyina social feta per ofegar les dones des del primer gateig.

Els naufragis de la maduresa són al centre d'aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l'estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l'autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d'uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure's del lloc. «Pàmies, un excel·lent autor de relats. Un text que resulta ser un emocionant i líric cant a Espanya». Pedro Felipe Granados, La Verdad

Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007. «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable». Enrique Vila-Matas «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura». Julià Guillamon, La Vanguardia

Durant unes vacances al sud de França, quan la Cora té vuit anys, es perd en una excursió en bicicleta. Quan esclata una tempesta, busca refugi en una cova on troba unes pintures que li resulten estranyament familiars, i que li desperten records amagats. Això posarà en marxa una recerca obsessiva dels seus orígens. Aquest és el detonant d'una història laberíntica, un thriller que combina la poètica i la reflexió, en què la Cora s'enfrontarà a un trencaclosques íntim on les peces del passat i del present encaixaran fins a desvetllar la seva identitat. Elisenda Solsona se'ns emporta pàgines endins en un misteri que té com a teló de fons la plaga social dels problemes de fertilitat i les relacions maternals que se'n deriven. Mammalia és una novel·la sobre les conseqüències devastadores del passat, i sobre com els secrets de família es poden convertir en malediccions.

«Ets una coseta petita i has d'aprendre a lluitar.» La Swiv s'ha pres el consell de l'àvia massa literalment i ara està expulsada de l'escola. La mare està embarassada i no ha deixat de treballar, així que l'àvia serà l'encarregada de la formació de la Swiv i ho farà amb una educació molt particular. La Swiv aprèn matemàtiques amb un trencaclosques amish o com es cava una tomba a l'hivern, i amb l'àvia emprenen un nou projecte vital, amb què es proposen explicar les seves vides escrivint cartes que mai enviaran. Els mètodes de l'àvia potser són poc ortodoxos, però s'ha enfrontat al pitjor de la vida amb un esperit rebel i independent, i això és el que espera transmetre a la seva neta. El seu temps s'està acabant. La salut li falla i el nou nadó està a punt d'arribar: podrà inspirar, l'àvia, aquesta flama en la Swiv i assegurar-se que no s'apagui mai? Commovedora, hilarant i profundament viva, Que no s'apagui la flama és una carta d'amor a les mares i les àvies, i a totes les dones que encara lluiten —dolorosament i feroç— per una manera de viure independent, amb les seves pròpies normes.

Chişinău, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera i ambiciosa, que sembla voler oferir-li un futur pròsper, o potser l'ha afillat per tal d'aconseguir una col·laboradora a temps complet que l'ajudi a guanyar-se la vida? La protagonista haurà de donar un cop de mà a la mare adoptiva recollint ampolles buides i rentant-les i contribuir així a la font principal d'ingressos d'aquella nova llar. En el Chişinău dels anys vuitanta, uns anys en què canvien les fronteres i els sistemes polítics, la Lastocika anirà a l'escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i serà castigada quan erra la pronúncia de les paraules russes. La novel·la, explicada per la nena ja adulta, s'endinsa amb gran sensibilitat, fragilitat i duresa en els records de la seva infantesa, en la qual el dolor de l'abandonament, la manca d'amor, però també la recerca de la identitat seran ben presents. El·líptica i apassionada, l'escriptura de Tatiana Țîbuleac tracta sobre l'exploració del lloc que volem ocupar al món. Guanyadora del Premi de la Literatura de la UE 2019

Més enllà dels Urals, regna el matriarcat de la bella Rosalinda. Ella se sent massa jove per convertir-se en àvia, però l'intent de fer avortar la seva filla Sulfia fracassa i neix la seva neta Aminat. Per primera vegada, l'autoritària Rosalinda es troba cara a cara amb una criatura de trets tàrtars, com ella, a qui estima amb tot el seu cor i ànima. A partir d'aquest moment l'àvia viurà determinada a millorar la sort de la seva neta. Passats els anys, i després del col·lapse de la Unió Soviètica, un escriptor alemany quedarà atrapat per l'encant de l'Aminat, que s'ha convertit en una adolescent salvatge i captivadora. La Rosalinda, moguda per la necessitat de supervivència, negociarà un acord amb ell que garantirà el camí de les tres dones cap a Alemanya, la terra promesa. Però tan bon punt s'instal·len a Occident, els llaços disfuncionals que uneixen mare, filla i àvia comencen a trencar-se. Un llibre amb grans dosis d'humor i ironia, que relata la història hilarant de tres dones els destins de les quals s'entrellacen en una tragicomèdia familiar, que és alhora un retrat de la nova Europa. «En aquesta novel·la àcida i divertida, el que pot semblar un relat cruel i còmic acaba esdevenint una història sorprenent sobre la superació de les dificultats i la resiliència». The New Yorker

Missouri, 1985. En Sam té quinze anys i ha acceptat una feina d'estiu en una antiga sala de cinema per fugir dels problemes de casa. Allà hi coneix en Cameron, en Hightower i la Kirstie, una noia atrevida de qui s'enamorarà. Serà un estiu intens en què la vida d'en Sam es capgirarà per complet. Per primer cop sent que no és un personatge insignificant. Però passarà alguna cosa inesperada que l'obligarà a créixer i a descobrir, també, qui és ell. Un homenatge a les pel·lícules coming on age dels anys vuitanta, la història d'un estiu inoblidable. «El meu combustible per a Hard land no va ser la meva pròpia experiència, sinó l'enyorança. Quan era petit, les pel·lícules americanes dels anys vuitanta com Compta amb mi, Retorn al futur i El club dels cinc eren sempre a la televisió. Ho vaig absorbir, sempre vaig voler viure-ho.» Benedict Wells «Un talent excepcional de la literatura alemanya jove.» Claudio Armbruster / ZDF, Magúncia Les seves novel·les han estat traduïdes a 38 idiomes

Un retrat social contemporani i asfixiant sobre la vida d'un jove que no troba el seu lloc al món. Mentre el Sergi dormita a la seva minúscula habitació, els seus dos companys de pis discuteixen sobre si s'hi pot quedar o si l'han d'expulsar, perquè anit el van sentir com escridassava algú per telèfon i després marxava precipitadament. A més, han descobert que té una afició estranya i pertorbadora. El Sergi és un noi suposadament pulcre, educat i discret, però, què amaga darrera d'aquesta aparença? Qui és ell, realment? Pisos de lloguer a preus d'infart, relacions de feina fora de l'horari laboral, somnis i projectes que es frustren en un entorn atapeït i congestionat, festes que es resisteixen a acabar i crepuscles meravellosos i brillants. Enfosquiment és un viatge, en més d'un sentit, cap el que ens configura com a persones i les transformacions que patim mentre el món va mutant.

El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d'endreçar la biografia de l'escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l'home concret com totes les cares i caretes de l'antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l'esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l'aclamada trilogia L'atzar i les ombres s'ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

Cada llibre d'Annie Ernaux ens condueix a conèixer, sense sentimentalismes i amb total sinceritat, les experiències i emocions d'una dona, que pel seu talent literari esdevenen vivències universals. Ernaux es va fer popular a França amb'El lloc', aquesta narració intimista, descarnadament autobiogràfica, sobre la relació amb el seu pare estimat. Ell, primer obrer i després petit comerciant en un poble de províncies, mai no ha visitat un museu, ni ha llegit més que algun diari regional, però espera que, gràcies als estudis, la seva filla arribi a ser «millor que ell». En la narració de la vida i la mort del pare, la filla no renega dels seus orígens humils, però reconeix la distància dolorosa que les aspiracions d'ella —emmirallant- seen la culta i educada burgesia urbana— han obert entre tots dos. «Un relat molt personal, molt privat, però que podria ser la història de molts. La col·lectivitat representada en una sola protagonista.» — Maribel Pascual,'Las Furias Magazine'Obra guanyadora del premi Renaudot i de l'Académie Française

Percival Everett pren el títol de la seva novel·la d'una coneguda pel·lícula: «James Bond contra el Dr. No». I és que aquí també trobarem un superdolent extraordinari, dels que volen aconseguir un poder absolut per —si s'avorreix, o li ve de gust— conquerir o destruir el planeta. Naturalment, John Sill és un obscur multimilionari que pot gastar tant com vulgui, però acaba contractant un professor universitari anomenat Wala Kitu, matemàtic expert en no res, perquè el que Sill pretén, maquiavèl·licament, és acaparar tot el «poder de no res». A partir d'aquí, com en una paròdia de les pel·lícules de «Bond, James Bond», l'acció es precipita i esdevé imprevisible: viatges en submarí, iot o helicòpter, identitats secretes, una pilot vampiressa, sequaços malvats, amagatalls secrets, una bassa de taurons… I tot això, mentre l'inofensiu Wala Kitu desplega heroics plans per evitar la catàstrofe. Intel·ligent, entretinguda, crítica (amb el govern, el racisme, la misogínia), ben travada, provocadora, ràpida com una muntanya russa, hilarant… Guanyador del Premi PEN / Jean Stein 2023

Un documentalista ha consagrat anys de la seva vida a bastir a casa un arxiu immens on posar ordre al seu món. Un dels arxivadors que guarda amb zel està dedicat a la Franziska—àlies Fabienne, una cantant famosa—i fa ni més ni menys que dos quilos, el pes d'un amor que no llangueix. Quan, finalment, el narrador es decideix a reprendre el contacte amb ella després de dècades de distanciament, posa en perill la seva existència, dissortada però pacífica, de demiürg modern: ¿podrà conservar intacte l'amor que sent per la Franziska, resguardar-lo del pas del temps com els expedients de l'arxiu? Peter Stamm busca resposta a aquesta i a d'altres preguntes inescrutables ordint una singular història d'amor que desbarata, amb sentit de l'humor i tendresa, els codis de la novel·la sentimental. «Una novel·la commovedora i enginyosa d'un dels escriptors europeus més fascinants». The New York Times Book Review

Sants, 1909. Als peus d'una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d'immigrants obrers d'Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d'esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí. Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls. Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l'èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d'exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s'ha fet esperar, però ha valgut la pena.

Una novel·la captivadora: la més delicada i terrible de les històries. En un racó de costa remot, on el sol fa més d'un segle que va deixar d'escalfar, els habitants de Port viuen una existència miserable. Passen fred i fam, sobretot fam. Tan sols la captura d'una nova sirena pot capgirar la seva sort. Avui els déus somriuen aquestes ànimes exhaustes. En Príam n'ha pescat una, de bèstia marina. Al moll, esclata la bogeria: una sirena, per fi! Les xarxes tornaran a omplir-se de peix! Aviat, però, descobriran que aquesta que arriba no és com les altres. Ella canviarà el seu món per sempre. Si sabessis el mar com és bonic és la més delicada i terrible de les històries. Una novel·la captivadora que endinsa el lector en un mar de tempestes, antigues premonicions, afectes no correspostos, crueltat, violència i mort. Però en què hi sura, com un tronc on aferrar-se, l'amor. «—Esbrina què amaguen les sirenes. La llegenda diu que en elles hi ha tot el coneixement del món, el que ha passat i el que ha de venir. L'encàrrec deixarà el domador astorat: —Però les nostres són animals. —I si no ho són? I si fingeixen?».

Vet aquí el segon volum de contes de Jesús Moncada, on tot allò que ja prometien les Històries de la mà esquerra es consolida i obre les ales. Amb un nou postfaci de Jordi Puntí, l'autor de Confeti, i les cartes que Pere Calders escrivia a Jesús Moncada quan escrivia aquests contes. El Cafè de la Granota és l'epicentre de les històries i la memòria de Mequinensa. Les va recollint un cronista, i hi desfila el bo i millor del poble: ara un llaüter, ara un minaire, un pagès o un botiguer, tant si l'anècdota va passar en un camp de futbol a la ribera com en un funeral. Sempre amb un polsim de fantasia, i sobretot amb l'humor i la forta ironia que caracteritzen els contes moncadians.'Si continues així, el teu recull farà història', va escriure Pere Calders en una carta al seu amic quan aquest treballava en El Cafè de la Granota. I la va encertar de ple.

Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l'oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat. Entremig, autobiografia, història del país, crítica literària, i un estil únic en la nostra literatura, alhora irònic, poètic i erudit. Feia anys que calia reeditar aquesta obra, i ara ho fem amb una catorzena biografia, a mans de Joan Todó, tan imperfecta com les que va signar el mateix Vergés.

Descobreix el segon volum de la saga Blackwater. Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO. «Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterrador, simplement genial. El millor de tots nosaltres.» STEPHEN KING «Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.» ROBERT SHAPLEN, THE NEW YORK TIMES Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi.

En la calor enlluernadora d'un estiu a Rio de Janeiro, als anys setanta, entre els murs d'una vil·la burgesa d'un barri pobre de la ciutat, en Camilo creix envoltat de partits de futbol, converses de carrer i l'ombra del passat del seu pare, un metge de renom durant la dictadura. Quan el seu pare porta a casa en Cosme, un nen mulat d'origen desconegut, l'odi inicial d'en Camilo aviat es convertirà en el descobriment d'una nova forma de tendresa. Aquest primer amor adolescent es veurà interromput per un esdeveniment d'una enorme brutalitat que trencarà el seu món íntim i no deixarà de ressonar en la seva vida adulta. Aquesta novel·la és, al mateix temps, un relat poderós i tendre sobre el primer amor, el dolor i la venjança, i una exploració incisiva de la societat brasilera. «L'amor dels homes singulars és realment una novel·la singular. És enginyós com Cortázar o Nabokov, el·líptic com Grace Paley, divertit com Donald Barthelme.» Zadie Smith «Quan llegeixes una cosa realment nova, és difícil descriure-la, t'acabes conformant amb les comparacions, i L'amor dels homes singulars és realment una novel·la singular. És enginyós com Cortázar o Nabokov, el·líptic com Grace Paley, divertit com Donald Barthelme. En acabar-lo, vols conèixer de seguida el jove que l'ha escrit, donar-li la mà amb força i felicitar-lo per l'inici d'una carrera brillant. Però en Victor Heringer ja no hi és. Ens ha deixat aquest bonic llibre.» Zadie Smith Nominada al Prêmio Rio de Literatura, Prêmio São Paulo de Literatura i Prêmio Oceanos

«Puc recordar amb exactitud el moment en què el meu avi es va enamorar. Intuïa que l'àvia no s'havia d'assabentar de res. Per qüestions menys importants ja havia amenaçat de matar l'avi, per exemple quan ell esmicolava el pa durant el sopar.» La família d'en Max viu en una residència per a refugiats a Alemanya. L'àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Quan va emigrar de la pàtria va ser a la recerca d'un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys en general són poc fiables. L'àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo de les influències negatives del món. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s'ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l'avi. Aleshores, tothom haurà d'aprendre a defensar-se de l'àvia. «Ironia, humor subtil, personatges fascinants. Un llibre que, després d'haver-lo acabat, de seguida voldreu llegir de nou.» Stuttgarter Zeitung Superar una pèrdua i sobreposar-se al dol no són reptes fàcils. La protagonista d'aquesta novel·la necessitarà anys per establir nous lligams i ser capaç d'estimar i aprendre a viure altra vegada

Ambientada a Nigèria, la novel·la se centra en dos personatges d'orígens socials molt diferents. L'Eniolá és adolescent. El seu pare acaba de perdre la feina i no pot ni pagar-li l'institut, de manera que l'Eniolá es passa els dies fent encàrrecs per a una cosidora, recollint diaris, demanant almoina si cal, somiant amb un gran futur. En canvi, la Wúràolá encarna la filla ideal en una família benestant. Sembla que tot li va bé: fa un any que treballa de metgessa i s'ha promès amb en Kúnlé, també de bona família. Però la relació té algunes esquerdes. Quan un polític local intenta captar l'Eniolá i un sobtat esclat de violència destrossa una festa familiar, les vides de la Wúràolá i l'Eniolá s'entrellacen. Amb la seva escriptura precisa i emotiva, Ayobámi Adébáyo aprofundeix en els lligams familiars, en les diferències de classe i de gènere, en els desitjos personals i les barreres socials.

L'escriptora croata Dubravka Ugrešić troba en les velles fotografies guardades en un armari l'espurna per encendre la memòria. Davant dels seus ulls retornen les trobades nocturnes amb amigues per tirar les cartes del tarot, l'existència difícil de la mare, la seva estada a Berlín en un apartament compartit amb tres joves índies, les aventures amoroses a Lisboa… Amb el desmembrament definitiu de Iugoslàvia, molts van haver d'exiliar-se, sovint amb tota la seva vida reduïda a una maleta. Convertits per sempre en ciutadans de l'exili —l'únic país sense geografia real—, els personatges de la novel·la queden atrapats entre diverses cultures i països, a mig camí d'un passat propi arrasat i un futur desarrelat, sense certeses. Ugrešić alça aquí un esplèndid monument literari al passat, abans que el temps no l'esborri, amb una novel·la que ja és un clàssic de la literatura europea recent.

En les immediacions de la central de Txernòbil, un soldat rus obsedit pels seus somnis dispara a un cavall de Przewalski —els únics exemplars salvatges al món— i el fereix en una cuixa. Ranquejant, separat de la manada, el cavall aconsegueix fugir. L'Elena i el Sergei treballen a la zona d'exclusió de Txernòbil estudiant la fauna que sobreviu allà sota els efectes de la radiació. Troben el cavall agonitzant i aconsegueixen salvar-lo. Però potser la relació amb els homes i les dones el canviaran per sempre, allunyant-lo de la seva vida salvatge. Potser els homes i les dones que s'hi relacionin —en somnis, en cos i ànima— canviaran també per sempre. Una novel·la singular que explora les connexions profundes entre persones i animals i ressegueix l'extraordinari periple d'un cavall per Ucraïna, Bielorússia i Polònia. XXXIV Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler

Imagineu que estem vivint en el primer esbós de la creació, elaborat per Déu, que ja està treballant en el segon. En aquest primer esbós, la Mira marxa de casa per estudiar en una acadèmia. Allà coneix l'Annie, una noia òrfena, amb qui sent una connexió total. Quan la Mira és gran, el seu pare estimat mor, i el seu esperit viu dins ella. Junts esdevenen una fulla. Passat el temps, l'Annie aconseguirà que la Mira surti de la fulla i torni al món humà. Però què passarà amb elles —i amb la resta de nosaltres— en el segon esbós, tan millorat, tan perfecte? Inclassificable, d'una imaginació desbordant, Color pur desplega un univers literari original, impossible d'etiquetar o de comparar. Narrada per un «nosaltres» que podria ben bé representar la humanitat sencera, Heti ens proposa reflexions suggeridores sobre l'eternitat, el nostre lloc al món, la crisi climàtica, l'art com a emulació del poder diví, la vida després de la mort o el sentit final de l'existència.

•PREMI NOBEL DE LITERATURA 2024• •PREMI BOOKER INTERNACIONAL 2016• La novel·la que va consagrar Han Kang com una de les grans autores del segle: una lectura pertorbadora i transformadora. La vegetariana narra la història d'una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de no tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser. El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig.

Malcolm Macarthur és l'assassí més inquietant de la història d'Irlanda. I potser també el més fascinant; el que més tinta ha fet córrer i el més indesxifrable. Han passat quaranta anys dels seus homicidis, i en fa deu que Macarthur va sortir de la presó; en tot aquest temps, el mite d'intel·lectual salvatge que envolta l'assassí no ha parat de créixer, però fins avui ningú havia aconseguit accedir-hi, fer-lo parlar i treure a la llum els clarobscurs de la seva «versió». Mark O'Connell aconsegueix guanyar-se la confiança de Macarthur i entrar durant mesos al cau del monstre, que arriba a tractar l'escriptor com un amic. N'ha sortit una narració magnètica i una reflexió ètica impecable sobre les relacions entre veritat i ficció, bondat i maldat; sobre la necessitat i els perills de baixar a les tenebres de la ment humana. PREMI A MILLOR LLIBRE DE NO-FICCIÓ DEL 2023 ALS IRISH BOOK AWARDS «No s'oblida en setmanes. L'estranya relació entre el periodista i l'assassí continua el llegat de Janet Malcolm i de Truman Capote» —Caitlin Doughty «Del panteó d'escriptors fascinats per criminals, Mark O'Connell ha demostrat ser-ne un dels més brillants» —Emmanuel Carrère «Una fita excepcional, i una contribució valuosa als intents literaris d'entendre la propensió humana a la maldat» —The Guardian

Els germans Taverner, Escil·la i Felix, passen uns dies a la casa familiar a la costa sud-oest d'Anglaterra en companyia d'uns amics; els sembla que estan vivint «el final d'una era, el començament d'una altra», i intenten assolir «una manera diferent de comprendre-ho tot». Tots, de fet, esperen que un fet transcendent, decisiu, els salvi d'aquella rutina diletant. I passa: al fons d'un pou, Picus i Clarence han trobat un objecte que —s'esforcen a creure— podria ser el sant Graal. Amb l'arribada de Carston, un convidat nord-americà, les relacions personals s'emboliquen més, amb moviments per amor o per enveja, i equívocs, i malentesos, i suposicions. Mentre al seu voltant batega una natura gairebé salvatge: el bosc remorejant, el penya-segat tallat a pic, el mar com un animal viu… És en la descripció i l'evolució dels personatges, en l'elusiva manera de mostrar-ne les accions i els sentiments, que Mary Butts, contemporània de Virginia Woolf o de Katherine Mansfield, és profundament original, amb una prosa sensorial i subtil, gens convencional. Traducció i presentació de Jordi Martín Lloret.

Inspirat en Orwell, Bradbury i altres autors que han usat la ficció per tractar qüestions socials i polítiques, aquest llibre ens parla de veganisme sense alliçonar, però d'una manera que farà trontollar algunes de les nostres certeses més profundes. La Rínxols passa l'estiu a Alosa abans de marxar a estudiar a Austràlia amb una beca. Hi coneix el Soca, el Moris, l'Orwell, el Pigues, la Sibil·la i altres personatges humans i no humans amb qui no sempre li serà fàcil relacionar-se. Molts no entenen per què es nega a menjar animals i ella, incompresa, comença a veure el viatge com una fugida. El verí d'un escurçó complicarà les coses i acabarà sola, mirant de sobreviure en una natura implacable, salvatge i lluminosa. Ànimes entre les dents és una novel·la d'encontres feliços i desavinences, amb àpats tensos, humor negre i aventures, que aborda un dels problemes més greus, incòmodes i urgents de la nostra civilització. L'horror al qual hem condemnat els animals se'ns ha girat en contra i ja no podem seguir fent com si no existís.

Una novel·la extraordinàriament emotiva sobre una parella que amb els seus dos fills, de cinc i deu anys, creua amb cotxe els Estats Units, de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l'últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana i s'endinsen perillosament en el desert, vast i inacabable. Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel en motel, els pares s'adonen que una esquerda s'està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s'entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert. Luiselli escriu un relat commovedor —on tot és l'eco d'alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.

L'Alba viatja arreu del món per assistir a congressos sobre les llengües en perill d'extinció —la seva especialitat—. Un dia, tornant de viatge, calcula quants arbres farien falta per compensar la seva empremta de carboni. Al cap de poc es fixa en un anunci immobiliari que conté dues paraules rares i decideix visitar la finca en venda. Fa el cop de cap: compra una casa exposada als quatre vents, en una terra volcànica i arenosa, amb el propòsit de plantar-hi 5.600 arbres. I ràpidament s'hi instal·la a viure. El diari que escriu des d'allà narra una transformació progressiva, trenada amb les peripècies de què és feta la vida en un poble remot: el veí ramader en lluita contra un especulador en aigua, l'adolescent refugiat que està aprenent l'islandès, la germana que truca per saber si el vent no li ha esbotzat les finestres i si els bens no se li han menjat els plançons de bedoll... I, com qui no vol la cosa, són formes diverses de fragilitat que reclamen la seva atenció: la de la Terra sotmesa als cataclismes humans, la de les llengües erosionades pel temps, la dels amors que t'empaiten. Auður Ava Ólafsdóttir, l'autora de Rosa candida i La veritat sobre la llum, aborda en aquesta novel·la un tema crucial del temps present: el risc de desaparició. I ho fa de la mà d'una persona singular, que es fixa en les coses menudes i per a qui l'horitzó és l'esperança —la primera de totes: l'Edèn pot rebrotar enmig d'un camp de lava.

En una exclusiva clínica croata, Dino espera per sotmetre's a una operació de cirurgia plàstica, tot i que no té gaire clar en què consistirà. Mentrestant, per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d'esdeveniments que l'han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d'identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, alguns artistes de l'italo disco o els membres d'una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora. Pijuan desplega el seu talent i un sentit de l'humor finíssim en una novel·la que reflexiona sobre la identitat i els dobles, el pes de la família o les estranyes idolatries contemporànies. Incisiva, ambiciosa, hilarant.

De vegades l'adolescència s'assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d'aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l'han expulsat de dues escoles, s'ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d'Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l'esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d'un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la tonteria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s'interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l'oportunitat de curar-se.