Search

Es mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d'analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s'ha elaborat un model o llista que consta d'onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre's que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d'aquestes característiques. This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

In recent years, the growth of web-based social participation and the open source movement have prompted a number of initiatives, including the movement known as crowdsourcing . This paper examines crowdsourcing as a volunteering phenomenon and considers what motivates individuals to participate in crowdsourcing. In addition, the paper reviews the main projects in mass transcription being made in memory institutions worldwide (libraries, archives, museums and galleries), briefly introducing each project and analyzing its main features. Finally, a selection of best practices is offered to guide institutions in the implementation of mass transcription projects.

Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

En los últimos años, la participación social a través de la red se ha convertido en esencial en algunos ámbitos. En este trabajo se hace referencia a este tipo de movimientos llamados “crowdsourcing” o de “abastecimiento participativo”, en la figura del voluntariado y en las motivaciones que le llevan a participar. Además, se muestra una recopilación de los principales proyectos de In recent years, the growth of web-based social participation and the open source movement have prompted a number of initiatives, including the movement known as crowdsourcing . This paper examines crowdsourcing as a volunteering phenomenon and considers what motivates individuals to participate in crowdsourcing. In addition, the paper reviews the main projects in mass transcription being made in memory institutions worldwide (libraries, archives, museums and galleries), briefly introducing each project and analyzing its main features. Finally, a selection of best practices is offered to guide institutions in the implementation of mass transcription projects.

En els últims anys, la participació social per mitjà de la xarxa ha esdevingut essencial en alguns àmbits. En aquest treball es fa referència a aquest tipus de moviment anomenat “crowdsourcing” o de “proveïment participatiu”, a la figura del voluntariat i a les motivacions que el porten a participar-hi. A més, es mostra un recull dels principals projectes de “crowdsourcing” sobre transcripcions massives realitzats a les institucions de la memòria (biblioteques, arxius, museus i les galeries) a nivell internacional. Mitjançant l’anàlisi d’aquests projectes, se’n revisen les característiques a través d’uns indicadors creats especialment per aquests tipus d’iniciatives i, a partir d’aquí, es proposen unes bones pràctiques que cal preveure en el disseny de projectes de transcripcions massives. In recent years, the growth of web-based social participation and the open source movement have prompted a number of initiatives, including the movement known as crowdsourcing . This paper examines crowdsourcing as a volunteering phenomenon and considers what motivates individuals to participate in crowdsourcing. In addition, the paper reviews the main projects in mass transcription being made in memory institutions worldwide (libraries, archives, museums and galleries), briefly introducing each project and analyzing its main features. Finally, a selection of best practices is offered to guide institutions in the implementation of mass transcription projects.

Es presenten les característiques principals del CollectiveAccess, un sistema de gestió i difusió de col·leccions digitals per a museus, arxius i biblioteques. Se'n descriuen els components principals, el procés d'instal·lació, l'estructura interna del sistema i es mostren alguns exemples de casos d'ús. Les versions analitzades del sistema són la 1.4 del Providence i la 2.0 del Pawtucket.Se presentan las principales características de CollectiveAccess, un sistema de gestión y difusión de colecciones digitales para museos, archivos y bibliotecas. Se describen sus principales componentes, el proceso de instalación, la estructura interna del sistema y se muestran algunos ejemplos de casos de uso. Las versiones analizadas del sistema son la 1.4 de Providence y la 2.0 de Pawtucket.This paper describes the main features of CollectiveAccess, a collections management and presentation system for the digital collections of museums, archives and libraries. The paper describes the main features of the system and explains how to install and configure the package. It also examines CAs internal structure and gives examples of how it can be used. The system analyzed in the paper uses Version 1.4 of the core cataloguing application Providence and Version 2.0 of the public web-tool Pawtucket.

Es presenten les característiques principals del CollectiveAccess, un sistema de gestió i difusió de col·leccions digitals per a museus, arxius i biblioteques. Se'n descriuen els components principals, el procés d'instal·lació, l'estructura interna del sistema i es mostren alguns exemples de casos d'ús. Les versions analitzades del sistema són la 1.4 del Providence i la 2.0 del Pawtucket.Se presentan las principales características de CollectiveAccess, un sistema de gestión y difusión de colecciones digitales para museos, archivos y bibliotecas. Se describen sus principales componentes, el proceso de instalación, la estructura interna del sistema y se muestran algunos ejemplos de casos de uso. Las versiones analizadas del sistema son la 1.4 de Providence y la 2.0 de Pawtucket.This paper describes the main features of CollectiveAccess, a collections management and presentation system for the digital collections of museums, archives and libraries. The paper describes the main features of the system and explains how to install and configure the package. It also examines CAs internal structure and gives examples of how it can be used. The system analyzed in the paper uses Version 1.4 of the core cataloguing application Providence and Version 2.0 of the public web-access tool Pawtucket.

Es presenten els resultats del projecte de digitalització del fons audiovisual de l'Ateneu Barcelonès iniciat per l'Àrea de Biblioteca i Arxiu Històric l'any 2011. S'explica la metodologia de treball fent èmfasi en la gestió dels fitxers analògics i nascuts digitals i en la problemàtica derivada dels drets d'autor. Finalment, es presenta l'Arxiu de la Paraula i l'@teneu hub, nous repositori i web respectivament, l'objectiu dels quals és difondre el patrimoni audiovisual i donar accés centralitzat als diferents continguts generats per l'entitat.Se presentan los resultados del proyecto de digitalización del fondo audiovisual del Ateneu Barcelonès iniciado por el área de Biblioteca y Archivo Histórico en 2011. Se explica la metodología de trabajo haciendo énfasis en la gestión de los ficheros analógicos y nacidos digitales y en la problemática derivada de los derechos de autor. Finalmente, se presenta el Archivo de la Palabra y el @teneo hub, nuevos repositorio y web respectivamente, cuyo objetivo es difundir el patrimonio audiovisual y dar acceso centralizado a los diferentes contenidos generados por la entidad.This paper reports on the project to digitize the audiovisual archives of the Ateneu Barcelonès, which was launched by that institutions Library and Archive department in 2011. The paper explains the methodology used to create the repository, focusing on the management of analogue files and born-digital materials and the question of authors rights. Finally, it presents the new repository LArxiu de la Paraula (the Word Archive) and the new website, @teneu hub, which are designed to disseminate the Ateneus audiovisual heritage and provide centralized access to its different contents.

Es presenten els resultats del projecte de digitalització del fons audiovisual de l'Ateneu Barcelonès iniciat per l'Àrea de Biblioteca i Arxiu Històric l'any 2011. S'explica la metodologia de treball fent èmfasi en la gestió dels fitxers analògics i nascuts digitals i en la problemàtica derivada dels drets d'autor. Finalment, es presenta l'Arxiu de la Paraula i l'@teneu hub, nous repositori i web respectivament, l'objectiu dels quals és difondre el patrimoni audiovisual i donar accés centralitzat als diferents continguts generats per l'entitat.Se presentan los resultados del proyecto de digitalización del fondo audiovisual del Ateneu Barcelonès iniciado por el área de Biblioteca y Archivo Histórico en 2011. Se explica la metodología de trabajo haciendo énfasis en la gestión de los ficheros analógicos y nacidos digitales y en la problemática derivada de los derechos de autor. Finalmente, se presenta el Archivo de la Palabra y el @teneo hub, nuevos repositorio y web respectivamente, cuyo objetivo es difundir el patrimonio audiovisual y dar acceso centralizado a los diferentes contenidos generados por la entidad.This paper reports on the project to digitize the audiovisual archives of the Ateneu Barcelonès, which was launched by that institutions Library and Archive department in 2011. The paper explains the methodology used to create the repository, focusing on the management of analogue files and born-digital materials and the question of authors rights. Finally, it presents the new repository LArxiu de la Paraula (the Word Archive) and the new website, @teneu hub, which are designed to disseminate the Ateneus audiovisual heritage and provide centralized access to its different contents.

Objetivos: conocer las necesidades de formación que dicen tener los docentes de las titulaciones en ciencias de la salud de la Universidad de Valencia para ser competentes en la incorporación del OpenCourseWare. Conocer qué estrategias de marketing e información piensan estos docentes que se deberían diseñar para aumentar el depósito de materiales. -- Metodología: estudio cualitativo con entrevistas semiestructuradas al profesorado de la Universidad de Valencia. -- Resultados: las necesidades de formación de los docentes para implantar el OpenCourseWare de la Universidad de Valencia varían dependiendo de sus características relacionadas con la experiencia docente, el dominio de las TIC y la disposición de los materiales docentes. Estas necesidades se refieren a formación sobre el OpenCourseWare, las TIC en varios niveles, los principios del acceso abierto (open access) y, además, para los docentes más noveles, la metodología didáctica. Las estrategias de marketing consideradas necesarias han sido: promoción desde la institución, y difusión general e individualizada. Además, se debería proporcionar información sobre propiedad intelectual, recompensas, motivación y visibilidad.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l'OpenCourseWare. Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s'haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials. -- Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València. -- Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l'OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l'experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents. Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l'OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l'accés obert (open access) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica. Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada. A més, s'hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Selección personal de 100 proyectos de digitalización internacionales y locales actualmente en funcionamiento. La elección se ha hecho siguiendo el interés que pueden tener las obras incluidas y en otras ocasiones por los servicios, las herramientas y las aplicaciones diferentes que se proponen. La mayor parte de los recursos tienen como objetivo ofrecer una copia digital de libros pero también se incluyen otras tipologías documentales: publicaciones periódicas, tesis, literatura gris, fotografías, grabados, grabaciones sonoras... Abundan los proyectos realizados por las bibliotecas nacionales y universitarias, los proyectos comerciales más representativos y las colecciones colaborativas. Una tipología a destacar es la de las plataformas que pretenden recuperar y difundir una cultura o una lengua. La lista incluye preferentemente proyectos de bibliotecas digitales con obras de dominio público, las obras de las que se pueden descargar e imprimir, también están incluidos pero materiales de pago. La ordenación de la selección está presentada alfabéticamente.This paper surveys a personal selection of 100 international and local digitalization projects currently underway, chosen on the basis of their inherent interest and of the services, tools and applications proposed. Most resources offer a digital copy of books, while some include other document types: periodicals, PhD theses, grey literature, photographs, engravings, sound recordings, and so on. Many projects are carried out by national and university libraries, and there are also some commercial projects and collaborative collections. Especially interesting are the platforms that aim to recover and disseminate a language or culture. The list includes mainly digital library projects with works in the public domain that can be downloaded and printed, although it also includes materials that may be consulted for a fee. Projects are ordered alphabetically.This paper surveys a personal selection of 100 international and local digitalization projects currently underway, chosen on the basis of their inherent interest and of the services, tools and applications proposed. Most resources offer a digital copy of books, while some include other document types: periodicals, PhD theses, grey literature, photographs, engravings, sound recordings, and so on. Many projects are carried out by national and university libraries, and there are also some commercial projects and collaborative collections. Especially interesting are the platforms that aim to recover and disseminate a language or culture. The list includes mainly digital library projects with works in the public domain that can be downloaded and printed, although it also includes materials that may be consulted for a fee. Projects are ordered alphabetically.

Es descriuen les característiques principals de l'estàndard TEI (Text Encoding Initiative), un llenguatge basat en l'XML per codificar qualsevol tipus d'estructura textual, com ara novel·les, obres teatrals, poemes, discursos o articles científics, entre d'altres. Es mostren els diferents camps d'aplicació i es comenten diferents exemples de projectes representatius en l'àmbit de les humanitats digitals i les col·leccions patrimonials en línia. In this paper we describe the main features of the mark-up language developed by the Text Encoding Initiative (TEI), now the standard protocol for digitally encoding all types of text structure, from novels and plays to poetry, speeches and scientific articles. We examine different areas of application and look at examples of digital humanities projects and online heritage collections that use TEI.

Se describen las principales características del estándar TEI (Text Encoding Initiative), un lenguaje basado en XML para codificar cualquier tipo de estructura textual como, por ejemplo, novelas, obras teatrales, poemas, discursos o artículos científicos, entre otros. Se muestran sus diferentes campos de aplicación y se comentan diferentes ejemplos de proyectos representativos en el ámbito de las humanidades digitales y las colecciones patrimoniales en línea. In this paper we describe the main features of the mark-up language developed by the Text Encoding Initiative (TEI), now the standard protocol for digitally encoding all types of text structure, from novels and plays to poetry, speeches and scientific articles. We examine different areas of application and look at examples of digital humanities projects and online heritage collections that use TEI.

L'article revisa els temes principals en la preservació i reutilització de les dades de recerca (beneficis, cicle de vida, projectes, normatives, etc.) i identifica la falta d'un registre mundial de bancs, repositoris i biblioteques de dades. Exposa la creació d'una eina web que reculli aquest tipus de dipòsits i els classifiqui per àrees disciplinàries: ODiSEA, International Registry on Research Data, que ofereix resultats sobre nombre i tipologia temàtica d'aquest tipus de dipòsits a escala mundial. Aquesta aportació facilita el descobriment de nous conjunts de dades, la recombinació de les quals, des d'una perspectiva multidisciplinària, ha de fomentar la innovació i la rendibilitat de la inversió en ciència.This paper reviews the main issues in the preservation and reuse of research data (including benefits, life cycle, projects and regulations) and identifies the lack of a world register of data banks, repositories and libraries. It describes the creation of a web tool that lists these kinds of data stores and classifies them by field. This tool is called the International Registry on Research Data (ODiSEA) and it describes the number of data stores worldwide and the topics they cover. The registry makes it easier to discover new data sets, which can be recombined from a multidisciplinary perspective to promote innovation and increase returns on science investments.

El artículo revisa los temas principales en la preservación y reuso de los datos de investigación (beneficios, ciclo de vida, proyectos, normativas, etc.) e identifica la falta de un registro mundial de bancos, repositorios y bibliotecas de datos. Expone la creación de una herramienta web que recoja este tipo de depósitos y los clasifique por áreas disciplinares: ODiSEA, International Registry on Research Data. Ofrece resultados sobre número y tipología temática de este tipo de depósitos a escala mundial. Esta aportación facilita el descubrimiento de nuevos conjuntos de datos cuya recombinación, desde una perspectiva multidisciplinar, fomentará la innovación y la rentabilidad de la inversión en ciencia.This paper reviews the main issues in the preservation and reuse of research data (including benefits, life cycle, projects and regulations) and identifies the lack of a world register of data banks, repositories and libraries. It describes the creation of a web tool that lists these kinds of data stores and classifies them by field. This tool is called the International Registry on Research Data (ODiSEA) and it describes the number of data stores worldwide and the topics they cover. The registry makes it easier to discover new data sets, which can be recombined from a multidisciplinary perspective to promote innovation and increase returns on science investments.

Objectius. Identificar i proposar estratègies per a l'èxit en la creació de dipòsits de continguts digitals educatius (objectes d'aprenentatge i d'altres materials didàctics i de suport a la docència) a les universitats, adaptant-se a les seves característiques especials i necessitats quant a la gestió, preservació i cicle de vida, que els distingeixen dels materials de recerca i exigeixen un enfocament diferenciat. -- Metodologia. Anàlisi de les principals barreres i reptes que s'han identificat per a la implementació i adopció de dipòsits de continguts educatius en la bibliografia especialitzada i en els experiències prèvies a nivell internacional. Selecció de les barreres més comunes i identificació de les estratègies implantades en altres dipòsits i amb bons resultats. -- Resultats. S'han seleccionat i proposat un conjunt de nou estratègies d'èxit, que fan èmfasi especial en les barreres socioculturals associades a l'intercanvi i la reutilització de materials educatius, ja que són les més comunes i difícils d'afrontar. S'entén per èxit que els dipòsits siguin adoptats pels seus usuaris potencials: docents, alumnes i autors de contingut educatiu, contribuint i reutilitzant materials, i repercutint en la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge. En la major part de les universitats espanyoles, l'atenció dedicada als continguts educatius en els dipòsits institucionals és encara insuficient o no s'adequa a les seves característiques especials i hàbits de producció i ús. Cal un canvi de perspectiva on les biblioteques universitàries han de prendre un paper actiu de conscienciació i promoció de la importància d'aquest patrimoni intel·lectual en format digital.Objectives. To propose strategies for successful storage of digital educational materials for use at universities. These strategies must be adapted to the characteristics and needs of these materials with regard to their management and preservation and also with regard to their lifespan. These features distinguish teaching materials from research materials and call for a different approach to their management. -- Methodology. An analysis of the main barriers and challenges for the implementation and adoption of storage systems for educational materials, based on the specialist bibliography and on prior experiences at international level. The most common barriers and the strategies successfully implemented in other storage systems are discussed. -- Results. We propose a set of successful new strategies that place special emphasis on overcoming the sociocultural barriers associated with the interchange and the reuse of educational materials. Success is defined as the use of the storage systems by their potential users - teachers, students and writers of educational resources - in order to contribute and reuse materials and to bring about improvements in teaching and learning. At most Spanish universities the attention devoted to educational materials in institutional storage systems is deficient or unsuited to their specific characteristics and their patterns of production and use. We call for a change of perspective in university libraries and urge them to play an active part in heightening awareness of the importance of this intellectual heritage in digital format.

Selecció personal de 100 projectes de digitalització internacionals i locals actualment en funcionament. La tria s'ha fet seguint l'interès que poden tenir les obres incloses i en altres ocasions pels serveis, les eines i les aplicacions diferents que s'hi proposen. La major part dels recursos tenen com a objectiu oferir una còpia digital de llibres però també s'hi inclouen altres tipologies documentals: publicacions periòdiques, tesis, literatura grisa, fotografies, gravats, enregistraments sonors… Hi abunden els projectes fets per les biblioteques nacionals i universitàries, els projectes comercials més representatius i les col·leccions col·laboratives. Una tipologia a destacar és la de les plataformes que pretenen recuperar i difondre una cultura o una llengua. La llista inclou preferentment projectes de biblioteques digitals amb obres de domini públic, les obres de les quals es poden descarregar i imprimir; també hi són inclosos però materials de pagament. L'ordenació de la selecció està presentada alfabèticament.This paper surveys a personal selection of 100 international and local digitalization projects currently underway, chosen on the basis of their inherent interest and of the services, tools and applications proposed. Most resources offer a digital copy of books, while some include other document types: periodicals, PhD theses, grey literature, photographs, engravings, sound recordings, and so on. Many projects are carried out by national and university libraries, and there are also some commercial projects and collaborative collections. Especially interesting are the platforms that aim to recover and disseminate a language or culture. The list includes mainly digital library projects with works in the public domain that can be downloaded and printed, although it also includes materials that may be consulted for a fee. Projects are ordered alphabetically.

Es presenten les característiques més comunes del programa Greenstone. La finalitat és crear i publicar col·leccions digitals mitjançant Internet o en forma de CD-ROM. Es descriu el procés de creació, publicació, consulta i visualització d'una col·lecció. La versió analitzada és l'última estable disponible a pàgina web del projecte, la 2.80, en el moment de redactar aquest text. L'objectiu que es pretén és mostrar una primera aproximació a l'ús del programa.Se presentan las características más comunes del programa Greenstone. La finalidad es crear y publicar colecciones digitales mediante Internet o en forma de CD-ROM. Se describe el proceso de creación, publicación, consulta y visualización de una colección. La versión analizada es la última estable disponible en la página web del proyecto, la 2.80, en el momento de redactar este texto. El objetivo que se pretende es mostrar una primera aproximación en el uso del programa.We describe the main features the Greenstone program. The aim of this program is to create and publish digital collections by using internet or a CD-ROM format. We describe the processes of creating, publishing, consulting and visualizing a collection. The version analysed is the last stable version available at the project's web site when this text was written, version 2.80. This paper provides a first look at how this program works.

El objetivo de este documento es proponer a las bibliotecas universitarias una estrategia tecnológica para adaptarse a los cambios que se están produciendo en los ámbitos del aprendizaje y la investigación. Los principales cambios a los que nos vamos a referir son: la web es la nueva plataforma para la comunicación de la información, esta web está orientada no sólo a los humanos sino también a las máquinas y está potenciando el trabajo en red y en colaboración. Por otra parte, esta forma de trabajar está generando un nuevo concepto de unidad de información, modelada no sólo por la necesidad de representar nuevas formas de publicación (texto, data, simulaciones…) en las nuevas prácticas científicas, sino también por los cambios en la naturaleza de las herramientas de creación y los entornos en que se usan. Finalmente, cada vez más, los usuarios no sólo consumen información, sino que también quieren participar en su generación (blogs, wikis, youtube, slideshare...). Se describen las implicaciones que esos cambios están teniendo en el entorno de las bibliotecas universitarias: la importancia del e-learning, los CRAI y el nuevo modelo de comunicación y publicación científica y se indican algunas líneas de actuación para orientar la estrategia tecnológica de las bibliotecas a la luz de estas transformaciones: nuevo concepto de unidad de información, interoperabilidad, flexibilidad y arquitecturas abiertas.The aim of this paper is to propose a technological strategy that university libraries can use to adapt to changes in the learning and research fields. The following are the most significant of these changes. The Web is the new platform for communicating information, and is aimed at both humans and machines. It promotes working in networks and in collaboration. This way of working is generating a new concept of the information unit. This concept reflects the need to represent new forms of publication (text, data, simulations, etc.) in new scientific practices, and changes in the nature of the tools for creating information and the environments in which they are used. Finally, users not only consume information, but increasingly want to participate in generating it (in blogs, the Wiki systems, YouTube, SlideShare, etc.). We describe the implications of these changes for university libraries: the importance of electronic learning, Learning and Research Resource Centres (CRAI), and the new models of communication and scientific publication. In addition, we propose some lines of action to guide libraries’ technology strategies, in accordance with these changes: the new concept of the information unit, interoperability, flexibility and open architecture.

Entre 1998 y 1999, el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) creó una nueva línea de trabajo: la Biblioteca Digital de Cataluña (BDC). Ésta nació con la finalidad de contratar información electrónica interdisciplinar para la comunidad universitaria e investigadora de las bibliotecas miembro del Consorcio. Casi al mismo tiempo, esta línea de trabajo se amplió con la vertiente de la información propia generada por esta comunidad y se empezó a trabajar con la definición e implementación de repositorios electrónicos cooperativos. Estos últimos serán el objeto de este estudio. Se analiza su evolución, su estado actual, la estrategia para conseguir la inclusión de documentos (políticas institucionales, comités científicos, etc.), su contenedor (programas, tecnología usada, protocolos, etc.) y su contenido (estándares utilizados, derechos de autor, preservación, etc.). Por último se reflexiona sobre las ventajas, extraídas de la propia experiencia, de estos repositorios electrónicos cooperativos.Between 1998 and 1999, the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC) created a new line of work: the Digital Library of Catalonia. The aim was to acquire interdisciplinary electronic information for the university and research community of Consortium members. Almost simultaneously, this line of work was expanded to include information generated by the CBUC community. Work began on defining and introducing cooperative repositories, which are the topic of this paper. The development, current state, strategy used to encourage the inclusion of documents (institutional policies, scientific committees, etc), structure (the programs, the technology used, the protocols, etc.) and the contents (the standards used, copyright, preservation, etc.) of cooperative repositories are analysed. Finally, the advantages—drawn from the experience itself—of these repositories are considered.

Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va crear una nova línia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC), que va néixer amb la finalitat de contractar informació electrònica interdisciplinària per a la comunitat universitària i investigadora dels membres del Consorci. Gairebé al mateix temps, aquesta línia de treball es va ampliar amb la informació pròpia generada per aquesta comunitat, i es va començar a treballar amb la definició i la implementació dels dipòsits electrònics cooperatius, que són l'objecte d'aquest estudi. Se n'analitza l'evolució, l'estat actual, l'estratègia per aconseguir la inclusió de documents (polítiques institucionals, comitès científics, etc.), el continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el contingut (estàndards utilitzats, drets d'autor, preservació, etc.). Per acabar, es reflexiona sobre els avantatges, extrets de la mateixa experiència, d'aquests dipòsits electrònics cooperatius.Between 1998 and 1999, the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC) created a new line of work: the Digital Library of Catalonia. The aim was to acquire interdisciplinary electronic information for the university and research community of Consortium members. Almost simultaneously, this line of work was expanded to include information generated by the CBUC community. Work began on defining and introducing cooperative repositories, which are the topic of this paper. The development, current state, strategy used to encourage the inclusion of documents (institutional policies, scientific committees, etc), structure (the programs, the technology used, the protocols, etc.) and the contents (the standards used, copyright, preservation, etc.) of cooperative repositories are analysed. Finally, the advantages—drawn from the experience itself—of these repositories are considered.

L'objectiu d'aquest document és proposar a les biblioteques universitàries una estratègia tecnològica per adaptar-se als canvis que es produeixen en els àmbits de l'aprenentatge i la recerca. Els canvis més importants a què ens referirem són els següents: el web és la nova plataforma per comunicar la informació, i aquesta plataforma està orientada no solament als humans, sinó també a les màquines, i alhora potencia el treball en xarxa i en col·laboració. D'altra banda, aquesta manera de treballar està generant un nou concepte d'unitat d'informació, modelat no només per la necessitat de representar noves maneres de publicació (text, dades, simulacions, etc.) en les pràctiques científiques noves, sinó també pels canvis en la naturalesa de les eines de creació i els entorns en els quals s'usen. Finalment, cada vegada més, els usuaris no solament consumeixen informació, sinó que també volen participar a l'hora de generar-la (els blogs, els sistemes wiki, el YouTube, l'SlideShare, etc.). Es descriuen les implicacions que tenen aquests canvis en l'entorn de les biblioteques universitàries: la importància de l'aprenentatge electrònic, els CRAI i el nou model de comunicació i publicació científica. A més, s'indiquen algunes línies d'actuació per orientar l'estratègia tecnològica de les biblioteques d'acord amb aquestes transformacions: el nou concepte d'unitat d'informació, la interoperabilitat, la flexibilitat i les arquitectures obertes.The aim of this paper is to propose a technological strategy that university libraries can use to adapt to changes in the learning and research fields. The following are the most significant of these changes. The Web is the new platform for communicating information, and is aimed at both humans and machines. It promotes working in networks and in collaboration. This way of working is generating a new concept of the information unit. This concept reflects the need to represent new forms of publication (text, data, simulations, etc.) in new scientific practices, and changes in the nature of the tools for creating information and the environments in which they are used. Finally, users not only consume information, but increasingly want to participate in generating it (in blogs, the Wiki systems, YouTube, SlideShare, etc.). We describe the implications of these changes for university libraries: the importance of electronic learning, Learning and Research Resource Centres (CRAI), and the new models of communication and scientific publication. In addition, we propose some lines of action to guide libraries’ technology strategies, in accordance with these changes: the new concept of the information unit, interoperability, flexibility and open architecture.