Search

Durante las décadas de los años ochenta y noventa del siglo XX se produjo en España una eclosión de revistas de arte y cultura contemporáneas de formatos, intenciones y misiones muy diferentes. Este artículo se sitúa en el momento sociopolítico que propició una proliferación de proyectos editoriales vinculados al arte contemporáneo en el Estado español. Siguiendo este contexto nos ubicaremos en la fractura entre los principios de la modernidad en el periodo llamado Transición, teñidos de un sentimiento de euforia y una necesidad de desmemoria, y la crisis de los valores modernos que implicó la entrada de la posmodernidad, momento que asociamos con la insatisfacción de las generaciones jóvenes que habían accedido a la universidad y el resurgimiento de los valores neoconservadores que, en las mismas décadas, se extendían por la sociedad y la cultura occidentales (Europa y Estados Unidos). Mediante un ejercicio de síntesis de corte histórico, en virtud de la importante cantidad de proyectos editoriales de arte y cultura contemporánea que surgieron, nos centraremos en recuperar el planteamiento y evolución del proyecto editorial Papers d’Art, revista publicada en Cataluña. Esta propuesta estuvo vinculada a una iniciativa privada, la Fundación Espais de Girona, primero Espais. Centro de Arte Contemporáneo; un ejemplo singular de acuerdo con su compromiso desde un marco periférico y su vinculación sesgada con la globalización, fenómeno ligado al contexto geopolítico de la posmodernidad, con el que Papers d’Art evolucionó, creció y finalizó su actividad.

This applied research developed within the framework of a Portuguese Higher Education Institution. Its purpose is to assess academic practice in the context of a curricular unit in a graphic design degree course. This practice has been developed within three complementary perspectives: (a) the pedagogical concept and the proposed design exercise; (b) the selection of paper processes and materials used; (c) the design and structural definition of the graphic product. The purpose of this research is to describe the activity criteria from each perspective, exposing realization guidelines presented to students in designing a specific graphic product, from ideation, design process, and estimation of a feasible production. All this from the analysis of the proposed activity and evaluation of the prototype that represents Paper-pop-up design.

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.

Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

L’objectiu d’aquest article és estudiar la importància que té l’arxiu com a eina de construcció d’una identitat nacional i si a través de la seva organització es pot veure si la dita construcció nacional ha estat reeixida o no. En aquest sentit, s’agafa l’exemple de l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya i s’analitza des de l’organització dels primers arxius en territori espanyol fins a la construcció de l’Arxiu Històric Nacional a finals del segle xix. Mitjançant aquesta anàlisi també es posa en relleu el paper que va tenir la Història en la formació de la identitat nacional i la seva interrelació amb l’arxiu. Una ciència no podria ser sense l’altre.

El present article analitza la relació epistolar entre el doctor Joan Solé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrid es van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyols i catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar les projeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovar una qüestió escassament treballada: la important cobertura i organització de la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà, qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcada per la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles.

La regió més oriental d’Ucraïna, el Donbass, viu des de fa vuit anys una sagnant guerra en què Rússia s’ha vist directament involucrada. A més, la regió ha estat objecte de la propaganda russa, que l’ha utilitzat com un dels principals motius per justificar la seva intervenció militar sobre Ucraïna, el febrer de 2022. Tots els bàndols implicats en aquest conflicte argumenten que estan protegint els interessos i els desitjos dels seus habitants. Però aquests interessos i desitjos, a més de ser sovint manipulats, han sofert moltes modificacions i pressions després d’una guerra tan llarga, que entre altres coses ha fet que prop de la meitat dels habitants hagin abandonat la regió, i la resta es vegi sota una pressió militar, política i mediàtica constant. Aquest article intenta ser una anàlisi i una reflexió sobre l’autèntica voluntat dels habitants del Donbass, com també de la manipulació que estan sofrint.

Avaluadors/ores anònimes de Papers i estadística d’articles de l’any 2020.

Aquest assaig presenta una discussió i una anàlisi sobre el cas Cybersyn des d’una perspectiva d’arqueologia de mitjans, parant una atenció particular als desenvolupaments teòrics i metodològics plantejats pels acadèmics Friedrich Kittler i Wolfgang Ernst. En conseqüència, la discussió se centrarà en els aspectes no visuals del projecte en qüestió, deixant de banda les mirades «iconogràfiques» que fins ara han abordat aquest cas, sobretot des de les fotografies que documenten la seva sala d’operacions. De manera alternativa, proposo moure la nostra atenció cap a la xarxa de tèlex i el sistema de processament que van sostenir Cybersyn, per buscar, en els sistemes des símbols que hi van circular, la materialització del saber tècnic que caracteritza el cas i esbossar-ne així, potencialment, l’abast cultural.

L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.

Ressenya

Aquesta recerca examina el paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió a la llum de la seva jurisprudència recent enunciant primerament resolucions jurisdiccionals emblemàtiques de l’última dècada (2010-2019) i fent una anàlisi particular de la Sentència Bauer i Broßonn, de 2018, per la seva especial transcendència respecte a l’efecte directe horitzontal dels drets reconeguts per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i, indirectament, la invocabilitat en un litigi entre particulars de preceptes d’una directiva que concreta aquells drets. A continuació s’analitza la posició privilegiada del Tribunal de Justícia en l’organigrama institucional de la Unió després del Tractat de Lisboa, de 13 de desembre de 2007, per comprendre millor per què aquesta institució ha pogut contribuir tan decisivament a la preservació i la consolidació de la integració europea. L’estudi conclou amb l’examen de si existeix un govern de jutges en la Unió Europea.

Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció.

El proceso de mejora de enseñanza-aprendizaje en el contexto universitario ha generado la aplicación de nuevas o mejoradas técnicas docentes, las cuales fomenten una participación activa del alumno y una mayor interacción con el profesor. El objetivo de este trabajo ha sido analizar el grado de satisfacción del alumnado universitario con una de las innovaciones docentes más populares, sobre todo, por su bajo coste y sencillez, que es el one minute paper, la cual registró una alta tasa de participación en el contexto analizado. En particular, esta experiencia docente se hizo en una asignatura de contabilidad en el Grado de Administración y Dirección de Empresas de la Universidad de Santiago de Compostela.

Se presenta Fasti Congressuum, un proyecto digital creado por doctorandos universitarios con el objetivo de difundir congresos y calls for papers relacionados con la Antigüedad. Surgido a raíz de las dificultades de acceso a los mismos por parte de los investigadores, este proyecto se basa en el uso de las humanidades digitales y en el espíritu de trabajo en equipo, aprovechando las ventajas de las redes sociales y contribuyendo a crear una red de difusión internacional. Así, Fasti Congressuum está llegando a una notable cantidad de investigadores mediante la utilización de una web trilingüe dinámica y fácil de consultar, cuyos contenidos son difundidos a través de Facebook, de Twitter y de una newsletter. Estos prometedores resultados, junto con el formato de post (que condensa eficazmente la información imprescindible sobre cada congreso) convierten a Fasti Congressuum en una novedosa herramienta dentro del mundo de la difusión académica de la Antigüedad.

Objectiu: analitzar les enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii recollides en la Base de dades d'enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca per localitzar-hi les guardes dutes a terme amb papers decorats, amb la finalitat de classificar-los i descriure'ls segons les propostes de la literatura especialitzada. -- Metodologia: es recuperen els registres de la base de dades pel camp 'Fecha', s'extreu la informació dels camps 'Guardas' i 'Notas', s'analitzen les reproduccions de les guardes, s'identifiquen i es descriuen seguint el model de classificació de papers decorats, prèviament elaborat, inspirat en els treballs del professor Carpallo Bautista, format per cinc tècniques i les seves variants, i finalment s'efectua una anàlisi comparativa. -- Resultats: entre els 382 exemplars amb enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii s'han localitzat i analitzat 10 exemplars que inclouen guardes decorades amb planxes xilogràfiques, 135 papers marbrats o jaspiats amb bany (amb dissenys corresponents a 7 variants), 4 exemplars de papers encolats amb engrut, 3 exemplars de papers esquitxats, 18 exemplars amb papers daurats i gofrats, i 4 exemplars d'altres tipus (paper argentat, paper de percalina). Objective: to analyse the artistic bindings of the eighteenth-century prints stored in the Historical-artistic Binding Database of the Royal Library, in order to locate the endpapers made with decorated papers, and to classify and describe them according to the proposals of the specialist literature. -- Methodology: The records from the database were retrieved using the 'date' field, and the information is extracted from the 'endpapers' and 'notes' fields. The reproductions of the endpapers were analysed, identified and described following the classification model of decorated papers inspired by the works of Professor Carpallo Bautista, consisting of five techniques and their variants. Finally, a comparative analysis was carried out. -- Results: Among the 382 eighteenth-century prints with artistic bindings, ten were located and analysed that include endpapers decorated with xylographic plates, 135 with marbled or mottled papers (with designs corresponding to seven variants), four with paste-glued papers, three with dotted papers, 18 with gold and embossed papers, and four of other kinds such as silver or percaline paper.

Avaluadors/ores anònimes de Papers i estadística d’articles de l’any 2018.

El paper dels ausetans a la Segona Guerra Púnica havia estat sempre acceptat i corroborat per les fonts i l’arqueologia. Ara bé, la citació de Livi «Ausetanos prope Hiberum» ha portat a suposar l’existència d’uns altres ausetans a l’Ebre i a fer-los protagonistes dels fets atribuïts pels clàssics. Volem demostrar que les terres del Ter mitjà van ser importants en el conflicte i en les revoltes posteriors, i que és aquest el territori ausetà a què les fonts fan referència, tal com ho demostren els esdeveniments històrics posteriors que culminen amb la fundació d’Auso.

Purpose: This paper studied the measurement invariance (MI) across web-based and paper-based surveys to evidece if both techniques of data collection can be regarded as equivalent. Design/methodology/approach: We develop a multigroup confirmatory factor analysis (MGCFA) with Maximum Likelihood Estimation to asses meassurement invariance of the Job Diagnostic Survey (JDS) adapted to teaching, with data collected from paper and web surveys. Sample from paper surveys was constituted by 294 student of a Spanish public university in the academic years 2007-08, 2008-09 and 2009-10. Internet surveys were administered through an open source survey application called LimeSurvey. We received 241 completed questionnaires. Findings: Results show that metric invariance, covariance invariance, variance of latent factors invariance and measurement errors invariance can be established between two groups. We can conclude that both methods of collecting data can be considered equivalent. Research limitations/implications: This study was done with a particular sample and strict focus questionnaire and we might not generalize the findings. It should be extended in the future to include other universities and graduate students. Originality/value: Results showed that the factor structures remained invariant across the internet-based and paper-based groups, that is to say, both methods of collecting data can be considered equivalent, with the same factor structure, factor loadings, measurement errors of factors and the same reliability. These findings are useful for researchers since they add a new sample in which web and paper questionnaires are equivalent and for teachers to desire to change the teaching methodology at university, encourage students’ participation and teamwork through active methodologies.

En aquest article es presenten les activitats i experiències impulsades des de la Cartoteca de Catalunya amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de les dones en un camp tradicionalment amb una gran presència d'homes, com són les ciències de la terra. Les dues activitats principals se centren en la celebració d'exposicions per donar difusió al fons propi de la Cartoteca, i a intentar desenvolupar col·leccions més equilibrades des del punt de vista de gènere. This article describes the activities designed by the Map Library of Catalonia to draw attention to the contributions of women to Earth sciences, a field traditionally dominated by men. The Library’s two main lines of action are the organization of exhibitions to bring its holdings to a wider public, and its project to develop more gender-balanced collections.

Chile es un caso emblemático en la apertura de la educación superior al libre mercado y en la reformulación de las lógicas que regulan la producción científica en las universidades. Esto se traduce en un sistema de gestión del personal académico orientado por bonos de productividad asociados a las publicaciones de alto impacto, distribución de fondos de investigación condicionados a la productividad de investigadores y jerarquización de las tareas académicas. En este artículo presentamos los resultados de un estudio que buscó explorar y comprender cómo académicas y académicos de ciencias sociales, altamente productivas y productivos, describen la escritura científica desde la práctica laboral cotidiana enmarcada en nuevas regulaciones de la producción científica. A partir del análisis de 20 entrevistas, proponemos que hay facetas fundamentales para definir la escritura científica: la afectividad, la fragilidad y la estrategia. Éstas dan cuenta de aspectos cotidianos, así como de tensiones y conflictos presentes en el proceso de escritura científica

Avaluadors/ores anònimes de Papers i estadística d’articles de l’any 2017

L’abast d’aquest estudi comprèn des de la publicació del primer setmanari escrit en català a Tortosa al tombant del segle xx, La Veu de Tortosa, fins a l’esclat de la Guerra Civil amb el setmanari Lluita, i centra l’interès en el tractament de la dona com a tema i la intervenció d’aquesta en la premsa tortosina del primer terç del segle xx. Es tracta majoritàriament de premsa comarcal que reflectia el catalanisme conservador –La Veu de Tortosa (1899-1902), La Veu de la Comarca (1903-1909), Bolletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta (1919-1921), La Veu de Tortosa (1930-31), La Veu Comarcal (1934-1935) i el diari Ara (1935-1936)– i la moral catòlica –Germanor i La Santa Cinta– enfront de la revista nacionalista Vida Tortosina i el quinzenari Acció, òrgans d’expressió d’Acció Catalana Republicana, i del setmanari socialista Lluita, el qual representava els interessos del proletariat al marge del catalanisme. ABSTRACT: The reach of this study include from the publication of La Veu de Tortosa, the first weekly in Catalan published in Tortosa, around the beginning of the 20th century, La Veu de Tortosa, to the Spanish Civil War outbreak with the weekly Lluita, and focuses on two thematic axis: the women treatment as a subject and women writers in the press of Tortosa in the first third of the 20th century. It covers, mainly, the comarcal press reflecting the conservative Catalanism –La Veu de Tortosa (1899-1902), La Veu de la Comarca (1903-1909), Bolletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta (1919-1921), La Veu de Tortosa (1930-31), La Veu Comarcal (1934-1935) and the Ara daily (1935-1936) and the Catolic moral –Germanor and La Santa Cinta– front of the nacionalist review Vida Tortosina and the bi-weekly Acció, as the expression body of Acció Catalana Republicana, and the socialist weekly Lluita, which represents the interests of the proletariat leaving the Catalanism aside.

En aquesta investigació es presenta el Projecte d'Innovació Docent ComunicArte16 dut a terme en el curs 2015-2016 en l'assignatura Estructura Econòmica del Sector de la Comunicació del grau en Comunicació i Relacions Públiques d'ESIC Business & Marketing School, on van participar 21 alumnes. ComunicArte16 té com a objectiu incrementar la participació de l'alumnat a través de la proposta i disseny de les seues pròpies accions docents a realitzar a l'aula. A partir de les 14 accions proposades, es va sol·licitar a cinc docents especialistes en la matèria que revelaren les seues preferències d'acord amb els objectius del currículum de l'assignatura. Aquest procés s'ha articulat sobre quatre eixos: analitzar, connectar, experimentar i crear (ACEC), seguint com a referència el Model d'Estils d'Aprenentatge de Felder-Silverman (FSLSM). Per a la selecció d'accions docents de ComunicArte16 es va seguir el Procés Analític Jeràrquic (AHP) que, a través de la comparació aparellada d'alternatives de tipus autoexcloents, va brindar una prelació ponderada i va donar lloc a la selecció efectiva de 4 accions, una per a cada eix. L'anàlisi dels resultats avala una alta acceptació de ComunicArte16 entre l'alumnat, incrementant la participació activa a l'aula i millorant el seu compromís a través d'una major taxa d'assistència a classe.

Aquest treball se centra a analitzar com contribueixen els festivals culturals en la creació d’espai urbà a través de l’estudi de la percepció que els residents tenen dels impactes sobre la vida diària de la ciutat d’un festival musical públic organitzat de manera continuada des de fa més de 28 anys, el Mercat de Música Viva de Vic. Mitjançant una anàlisi factorial exploratòria portada a terme amb les dades obtingudes en una enquesta feta a residents de la ciutat, es demostra que aquest festival influeix tant en la dimensió física com en la percebuda de la ciutat, i està afavorint la redefinició, l’expansió i el redescobriment tant de la vida social de la ciutat com del seu espai físic. Així mateix, en ser portador de significats nous, està provocant noves narratives de la ciutat i nous vincles dels ciutadans cap a ella.

We determined the composition of ichthyofauna of the bays of Huatulco National Park using the the visual census technique for 351 ten-meter-long transects between January 2009 and December 2010. Eighty-nine species belonging to 69 genera and 42 families were identified. The most frequently represented families, according to numbers of species, were Pomacentridae, Labridae and Carangidae, and the most numerous genera were Haemulon, Halichoeres and Scarus. Acanthurus triostegus, Bothus constellathus, Chaetodipterus zonatus, Hemicaranx leucurus, Microlepidotus brevipinnis and Xenichthys xanti were recently recorded for the first time in the study area. The presence of Chaenomugil proboscideus, Narcine entemedor and Pseudobatos leucorhynchus in the Huatulco Bays is confirmed. The fish community in the Huatulco Bays was most similar to those in Panama and Costa Rica. Data published through GBIF (doi:10.15470/eb4hrm).

Aquest article analitza l’activitat del Parlament relacionada amb el futur polític de Catalunya. L’anàlisi parteix de la resolució parlamentària de 2013 que declarava la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya i arriba fins a les darreres resolucions sobre el procés d’independència adoptades durant la legislatura actual per la majoria parlamentària sortida de les eleccions del dia 27 de setembre de 2015. Totes aquestes decisions parlamentàries han obert un important debat jurídic sobre principis constitucionals bàsics, en particular el de democràcia i el de legalitat, debat que gira al voltant dels punts següents: com defensar i promoure un projecte polític que no s’ajusta a l’ordre constitucional establert? Pot el Tribunal Constitucional fiscalitzar actes no normatius de naturalesa estrictament parlamentària? Quins són els efectes de desobeir el deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional? L’article estudia totes aquestes qüestions des de la perspectiva jurídica, sense ometre, però, consideracions d’índole sociopolítica indispensables per contextualitzar-les adequadament.

Objectiu: reflexionar sobre els rols del professor com a recomanador i prescriptor de lectures i sobre el lloc que ocupa cadascuna d'aquestes funcions en l'educació literària de l'alumnat. -- Metodologia: revisió bibliogràfica en el camp de la didàctica de la llengua i de la literatura i presentació de certes situacions escolars de lectura que exemplifiquen els supòsits des dels quals es pensa el rol docent. -- Resultats: un dels avenços més grans que s'han produït en els darrers anys en la didàctica de la llengua i de la literatura es vincula amb la definició progressiva de les funcions docents i dels objectius educatius relacionats amb els processos de formació del lector literari en el context escolar. En aquest marc cal renovar els processos de formació del professorat per tal d'assegurar la construcció del cànon formatiu que requereix la pràctica professional del mediador escolar de lectures. Objective: This article reflects on what teachers do when they recommend and prescribe works of literature to their students. It also examines how recommendation and prescription are important in children’s literary education. -- Methodology: The article reviews the research on language and literature education and examines particular classroom scenarios that explain why teachers choose certain roles over other when they recommend and prescribe works of literature. -- Results: In recent years, the most important progress in language and literature education has been tied to redefining teachers’ roles and the objectives of education as these relate to children’s acquisition of literary reading skills. In this context, teacher education programmes need to be revised in order to equip teachers with a literary canon that helps them address their task effectively.

Lluny d'emprar el terme transmèdia com un simple adjectiu que pot qualificar a certs substantius, actualment es pot considerar la transmedialitat com una veritable manera d'executar projectes abordant la complexitat de l'escenari mediàtic contemporani. L'objectiu d'aquest treball és definir la disciplina de Disseny Transmèdia mitjançant la descripció de les activitats de projecte i d'investigació desenvolupades en el Politècnic de Milà, amb especial atenció al projecte Plug Social TV. Plug Social TV és un projecte posat en marxa el 2013 en dos barris perifèrics de la ciutat de Milà amb la participació dels estudiants del curs de Disseny de Comunicació, dirigits per l'equip d'investigació Imagis Lab. L'objectiu principal del projecte és experimentar els processos i els instruments de comunicació que, a través de la construcció de mons narratius i la seva distribució estratègica i multicanal (analògica i digital), poden suportar la formació d'un diàleg entre els interessats presents en el territori.

In the context of Judiciary or Forensic Linguistics, this paper shows the results of a study on rhotic consonants in prepausal position (in the spontaneous speech of central peninsular Spanish) in order to assess their forensic value for identifying speakers. The variables that have been analysed are the number of components and the acoustic features of the first and second components of the consonant, which correspond to the closure and opening phases, respectively. The results have shown some significant differences amongst speakers, which is why the rhotics are considered a useful segmental element in comparing speech samples on judiciary purposes

L’objectiu d’aquest article és traçar la biografia i mostrar l’ús social d’uns petits objectes de paper maixé pertanyents a la tradició de Takamatsu-hariko (Japó) que es conserven al Museu Etnològic de Barcelona. A través del seu estudi veurem el paper representatiu i simbòlic que tenen dins l’univers(os) femení japonès i podrem accedir a llegendes, tradicions populars i antics costums relacionats amb l’imaginari femení.

Reseña de The Mind on Paper: Reading, Consciousness and Rationality, por David Olson.

El present treball és una anàlisi de l'evolució dels exàmens de llengua castellana de l'anomenada selectivitat (les actuals Proves d'Accés a la Universitat - PAU) durant vint anys (1992-2017), a partir de la pròpia experiència com a corrector durant tot aquest temps i com subcoordinador de la matèria durant els últims dotze anys (2006-2017). Per això s'analitza, principalment, d'una banda, tant la presència com el pes en la qualificació global dels continguts gramaticals, sobretot els relacionats amb la sintaxi, en les diferents parts d'aquests exàmens; i, de l'altra, la seva dificultat o, més ben dit, els coneixements que hauria de tenir un estudiant de Batxillerat per poder-los gestionar amb total èxit. De l'estudi realitzat es desprèn com els continguts gramaticals en general, i en particular els de sintaxi, han anat perdent importància progressivament dins de la tipologia de la prova durant tots aquests anys, mentre que els aspectes relacionats amb el comentari de textos i amb la lectura obligatòria d'obres literàries l'han anat guanyant, com a conseqüència directa dels diferents canvis que han sofert les lleis d'educació que afectaven la programació de l'Batxillerat

En aquest article es discuteixen les transformacions en el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) a partir de la definició del caràcter estratègic i multiforme de l’ocupació de terra com a forma de lluita, instrument per a l’expansió del Moviment, espai de formació i element de distinció de les altres organitzacions polítiques. A través de la literatura especialitzada i d’un conjunt d’entrevistes fetes amb els actors del procés estudiat, s’aprofundeix en els lideratges que es van formular i que van portar a terme les ocupacions de terres durant els anys de 1980, especialment en el Nord-est brasiler. Són analitzades les disputes, les deliberacions, la relació amb l’Estat i les conquestes materials i simbòliques derivades de les ocupacions de terra en territori nacional.

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d' Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

Reseña de: Sanmartín Bastida, Rebeca y Luengo Balbás, María, Las Revelaciones de María de Santo Domingo (1480/86–1524), (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar 74), London, Queen Mary, University of London, 2014, 136 pp.

Issue Editors: Yanina Welp (Center for Democracy Studies Aarau, University of Zurich) and Vicente Ordóñez (Universitat Jaume I de Castelló) Delivery period: until 31 January 2017 Issue published: October 2017 Languages: Spanish, English, Catalan. Web page: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/recerca Call for papers: The deep political crisis currently sweeping Europe is not only posing chal- lenges to contemporary politics but also to its theoretical foundations, bringing into question the scope and limits of representation (Tormey, 2015). The notion of renewing or revitalising de- mocracy emerges in this context, driven by the expectation of expanding the spheres where citi- zens can be actors in the definition of public affairs (Cortina, García Marzá and Conill, 2008). A number of experiences promoted with this intention have arisen in different parts of the world. These include examples such as participatory budgets, citizen audits or popular consultations (Font et al., 2014; Geissel and Newton, 2012; Lissidini et. al., 2014).

Aquest article es proposa estudiar la repercussió que les xarxes de contactes i els cercles de músics tenen en la generació d’oportunitats de feina en el camp musical del jazz. La recerca s’emmarca en la perspectiva del concepte de camp artístic de Pierre Bourdieu (1984, 1987) i de les principals característiques que conformen els cercles col·laboratius segons Michael P. Farrell (2003). La metodologia és de caràcter qualitatiu i es basa en la realització (entre 2015 i 2016) d’entrevistes semiestructurades i en observació participant amb músics de l’escena jazz de la ciutat de Barcelona. A partir d’aquest treball de camp, es van analitzar les aportacions principals que les xarxes de contactes i els cercles col·laboratius dels músics de jazz ofereixen a l’hora de generar oportunitats de feina en el camp artístic musical. També es va estudiar de quina manera el treball col·lectiu i la conformació de grups musicals esdevenen una plataforma artístico-creativa fonamental tant per al desenvolupament de les carreres individuals dels músics com en el camp d’exploració conjunta del propi llenguatge musical.

Es discuteix molt sobre la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, però potser poc sobre el concepte mateix d’Espanya. La diferència entre ser un estat o una nació sense estat consisteix en el fet que les primeres no han de qüestionar-se models identitaris, ja que el reconeixement internacional els concedeix un color determinat en un mapa o una nacionalitat que evita que gran part de la població haja de plantejar-se al llarg de la seua vida qüestions com què és la seua nació, qui la compon o per què s’hi sent vinculat. La semàntica és important, i el concepte de nació pot ser interpretat de manera molt diversa en diferents territoris o col·lectius de l’Estat espanyol. La comprensió per part de totes les parts del que totes entenen per nació, país o estat pot ser una de les claus que pot obrir una oportunitat de comprensió mútua a partir de la qual es pot desenvolupar un debat seré i democràtic sobre conceptes com la plurinacionalitat o el dret a decidir. Al seu torn, en ple segle xxi, tots aquests conceptes estan en debat constant en diferents estats de la Unió Europea, per la qual cosa el debat sobre l’encaix de les nacions sense estat, o fins i tot l’encaix del dret a decidir en el marc europeu, també ha de ser tingut en compte.

L’article planteja una breu aproximació al paper que va tenir el periodista Mateo Santos, director del setmanari cinematogràfic Popular Film (Barcelona, 1926-1937), entorn del qual es constituiria a Barcelona durant els anys de la II República un «grup d’afinitat» caracteritzat per l’afició al cinematògraf i per la militància llibertària dels seus joves integrants.

Aquest estudi analitza el paper molt important, però fins ara generalment sense reconèixer, de la comunitat catalana de Montevideo en el desenvolupament econòmic, social i institucional de l’Uruguai durant el període colonial (1724-1808) i també la primera fase (1808-1814) de les lluites entre criolls i peninsulars per al control dels territoris confrontats al Riu de la Plata.

L'objectiu d'aquest treball és abordar la didàctica de la prosòdia des de dos punts de vista: en primer lloc, una perspectiva històrica i teòrica que examina el paper i tractament de la competència prosòdica; i, en segon lloc, les implicacions didàctiques i el desenvolupament d'aquesta competència a través del joc, tenint en compte a l'alumnat de l'aula d'Educació Infantil i d'Educació Primària.

Tot producte està pensat perquè es vengui a nombrosos consumidors potencials; per això, les responsabilitats associades a aquest procés són grans. Els compromisos mediambientals, socials i ètics dels dissenyadors industrials estan establint principis universals en un esforç comú per fomentar una societat sostenible i més harmoniosa.