Una anàlisi sobre la construcció i el paper dels cercles col·laboratius entre els músics de jazz de Barcelona

Aquest article es proposa estudiar la repercussió que les xarxes de contactes i els cercles de músics tenen en la generació d’oportunitats de feina en el camp musical del jazz. La recerca s’emmarca en la perspectiva del concepte de camp artístic de Pierre Bourdieu (1984, 1987) i de les principals característiques que conformen els cercles col·laboratius segons Michael P. Farrell (2003). La metodologia és de caràcter qualitatiu i es basa en la realització (entre 2015 i 2016) d’entrevistes semiestructurades i en observació participant amb músics de l’escena jazz de la ciutat de Barcelona. A partir d’aquest treball de camp, es van analitzar les aportacions principals que les xarxes de contactes i els cercles col·laboratius dels músics de jazz ofereixen a l’hora de generar oportunitats de feina en el camp artístic musical. També es va estudiar de quina manera el treball col·lectiu i la conformació de grups musicals esdevenen una plataforma artístico-creativa fonamental tant per al desenvolupament de les carreres individuals dels músics com en el camp d’exploració conjunta del propi llenguatge musical.