Search

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.

Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.

Aquesta recerca examina el paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió a la llum de la seva jurisprudència recent enunciant primerament resolucions jurisdiccionals emblemàtiques de l’última dècada (2010-2019) i fent una anàlisi particular de la Sentència Bauer i Broßonn, de 2018, per la seva especial transcendència respecte a l’efecte directe horitzontal dels drets reconeguts per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i, indirectament, la invocabilitat en un litigi entre particulars de preceptes d’una directiva que concreta aquells drets. A continuació s’analitza la posició privilegiada del Tribunal de Justícia en l’organigrama institucional de la Unió després del Tractat de Lisboa, de 13 de desembre de 2007, per comprendre millor per què aquesta institució ha pogut contribuir tan decisivament a la preservació i la consolidació de la integració europea. L’estudi conclou amb l’examen de si existeix un govern de jutges en la Unió Europea.

Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció.

Aquest article analitza l’activitat del Parlament relacionada amb el futur polític de Catalunya. L’anàlisi parteix de la resolució parlamentària de 2013 que declarava la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya i arriba fins a les darreres resolucions sobre el procés d’independència adoptades durant la legislatura actual per la majoria parlamentària sortida de les eleccions del dia 27 de setembre de 2015. Totes aquestes decisions parlamentàries han obert un important debat jurídic sobre principis constitucionals bàsics, en particular el de democràcia i el de legalitat, debat que gira al voltant dels punts següents: com defensar i promoure un projecte polític que no s’ajusta a l’ordre constitucional establert? Pot el Tribunal Constitucional fiscalitzar actes no normatius de naturalesa estrictament parlamentària? Quins són els efectes de desobeir el deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional? L’article estudia totes aquestes qüestions des de la perspectiva jurídica, sense ometre, però, consideracions d’índole sociopolítica indispensables per contextualitzar-les adequadament.

El present estudi analitza les tècniques jurídiques de potenciació de la bona administració en relació amb el dret a l´habitatge i té en compte la modificació de la Llei 18/2007, operada per la Llei 9/2011, així com les polítiques públiques en el nou context de crisi econòmica. Així, s’analitzen les noves mesures adoptades per protegir els deutors hipotecaris incapaços de satisfer el pagament de les seves obligacions i s’estudia fins a quin punt seria constitucionalment acceptable l´establiment futur de la dació en pagament si s’aplica a contractes de préstec o crèdit encara vigents, així com la imposició a propietaris de lloguers forçosos per evitar la pèrdua de l’allotjament per part dels deutors. Finalment, partint de la constatació que la mera protecció amb el dret privat del dret a l’habitatge de qui ja té allotjament és clarament insuficient, analitza l’imprescindible concurs del dret públic per promoure un habitatge assequible, mitjançant el paper rellevant del dret urbanístic i de la col·laboració publicoprivada, i fa una sèrie de propostes concretes en la part final.The present study analyses the legal techniques for the enhancement of good administration in relation with the right to housing and takes into account the amendments made to la Ley 18/2007 operada por la Ley 9/2011 [Act 18/2007 implemented by Act 9/2011], as well as public policies in the new context of economic crisis. Thus, the study analyses the new measures adopted to protect mortgage borrowers unable to meet their obligations and considers to what extent the future establishment of assignment of payment would be constitutionally acceptable if applied to loan or credit contracts still in force, as well as the imposition on owners of forced rentals to avoid the loss of accommodation on the part of debtors. Finally, based on the assumption that the mere protection through private law of the right to housing of those who already have accommodation is clearly insufficient, the study analyses the essential need for public law to promote affordable housing through planning law and public-private collaboration, and makes a number of specific proposals in the final part.El presente estudio analiza las técnicas jurídicas de potenciación de la buena administración en relación con el derecho a la vivienda y tiene en cuenta la modificación de la Ley 18/2007 operada por la Ley 9/2011, así como las políticas públicas en el nuevo contexto de crisis económica. Así, se analizan las nuevas medidas adoptadas para proteger a los deudores hipotecarios incapaces de hacer frente al pago de sus obligaciones y se estudia hasta qué punto sería constitucionalmente aceptable el establecimiento futuro de la dación en pago si se aplica a contratas de préstamo o crédito todavía vigentes, así como la imposición a propietarios de alquileres forzosos para evitar la pérdida del alojamiento por parte de los deudores. Finalmente, partiendo de la constatación que la mera protección con el derecho privado del derecho a la vivienda de quien ya tiene alojamiento es claramente insuficiente, analiza el imprescindible concurso del derecho público para promover una vivienda asequible, mediante el relevante papel del derecho urbanístico y de la colaboración público-privada, y hace una serie de propuestas concretas en la parte final.

En aquest article intentarem determinar els motius que hi ha darrere de la baixa qualitat de la feina dels intèrprets judicials en el context dels processos penals als tribunals de Barcelona. A partir d’un corpus de judicis reals enregistrats, explorem quatre possibles factors que poden afectar l’actuació dels intèrprets: durada del judici, problemes de gestió de les converses, experiència dels intèrprets i tipus de delicte que es jutja. A més, també analitzem faltes de rendiment injustificades, que es consideren un indicador important de la ineficàcia. Les conclusions es comenten en el context de la competència lingüística de l’intèrpret, el seu paper en la interacció amb tots els participants i les normes establertes dels codis de conducta professionals. En aquest article se subratlla la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets, però també de conscienciar els membres del poder judicial espanyol sobre el paper dels intèrprets, amb l’objectiu de protegir els drets processals de les persones que no parlen ni entenen la llengua en què es du a terme el procediment.

Cal remarcar, en el si de les federacions contemporànies, una certa tendència a la concentració dels poders resultant de l'aplicació judicial de les normes relatives a la divisió de poders entre els nivells de govern. Canadà no és una excepció en aquest sentit. Com a àrbitre últim dels conflictes federatius, el Tribunal Suprem ha infós un camí d'evolució cap a la centralització de la federació canadenca. Pel que fa als conflictes sobre el repartiment de competències legislatives, aquesta tendència es basa en una dilució del valor normatiu del principi del federalisme, l'adopció d'un concepte anomenat cooperatiu del repartiment de competències i l'hegemonia de l'enfocament interpretatiu evolutiu. Igualment cridat a jugar un paper fonamental en certs moments clau de la història constitucional del país, el Tribunal va haver d'intentar conciliar les qüestions de legitimitat i de legalitat. Si l'adopció d'un enfocament positivista de la interpretació constitucional li va donar aquesta difícil tasca en les referències sobre la repatriació del poder constituent a principis dels anys 1980, una visió més àmplia de l'ordre normatiu canadenc li va permetre, en gran mesura, de tornar-hi en la referència de 1998 sobre la secessió del Quebec. Per una col·lectivitat nacional minoritària com és la del Quebec dins de la federació canadenca, el manteniment d'un equilibri de poders és de vital importància, ja que li permet conservar la seva esfera autonòmica fonamental per a la seva expansió col·lectiva.

Aquest treball analitza el procés de creació i consolidació dels òrgans consultius com una manifestació important del desplegament de l'Estat autonòmic i de la descentralització del poder a Espanya, que té el seu fonament en les potestats d'autoorganització de les comunitats autònomes, com ha tingut ocasió d'afirmar la jurisprudència constitucional que es descriu en la primera part.Després de destacar la necessitat que aquests òrgans estiguin dotats d'unes característiques peculiars que en garanteixin la qualificació tècnica, la independència i l'objectivitat com a condicions de legitimitat, aquest estudi analitza la tasca exercida pels òrgans consultius autonòmics i la seva participació en les funcions legislativa, executiva i administrativa, aturant-se especialment en el paper dels consells consultius coma «guardians de l'autonomia». En aquest aspecte, el treball es refereix a la defensa d'un enteniment ampli de la legitimació dels executius autonòmics en els recursos d'inconstitucionalitat, així com en la interpretació estricta del concepte de «normes bàsiques» i en la doctrina dels òrgans consultius sobre l'abast dels títols denominats horitzontals.

Inevitablement, els sistemes federalistes necessiten processos a través dels quals es puguin resoldre les discussions sobre l'assignació de poder entre els governs nacionals i regionals. L'elecció que un país fa pel que fa a l'autoritat institucional que ha de resoldre tals discussions és crítica. En el context del federalisme americà, la història demostra que tals discussions s'han resolt principalment per mitjà de la via judicial.De manera significativa, el text constitucional mateix sovint disposa només d'una mínima orientació per resoldre si les afirmacions concretes de poder, normalment per part del Govern central, són conseqüents amb l'estructura constitucional. Atès que, de conformitat amb el poder de revisió judicial, els tribunals federals tenen l'última paraula amb relació al significat de la Constitució, aquesta indeterminació ha atorgat al Tribunal un gran poder i discreció a l'hora de donar forma als contorns del federalisme americà. Com a conseqüència, el poder federal ha fluctuat substancialment a través de la història americana i ha depès en gran part de les actituds judicials, les preferències personals i l'orientació política dels jutges.

El dret públic de la immigració s'ha anat desenvolupant en els darrers anys per donar resposta a les necessitats que planteja el fenomen migratori. Tot i que el protagonisme l'han tingut el legislador i l'Administració sobretot centrals, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha estat decisiva per posar en relleu la dimensió constitucional d'aquest nou sector de l'ordenament. A partir de pocs preceptes, aquest Tribunal ha anat concretant les exigències constitucionals que se'n deriven pel legislador, les administracions i els jutges ordinaris en aquest àmbit. El present estudi analitza quina ha estat la contribució del Tribunal Constitucional en el desenvolupament del dret públic de la immigració. No s'analitzen una per una les quaranta sentències constitucionals dictades en aquest àmbit, sinó les grans línies jurisprudencials que s'han anat perfilant durant els gairebé trenta anys de jurisprudència constitucional sobretot en la determinació de l'estatut constitucional de l'estranger.

The post-COVID-19 panorama presents serious economic and social challenges, prompting the European Union (EU) to allocate extensive funds to its Member States. The central financing instrument created for this purpose, NextGenerationEU (NGEU), requires the Member States to implement ambitious reforms to bring about green and digital transitions within their National Recovery and Resilience Plans (NRRPs). Despite innovative elements in NGEU’s decision-making process, legal basis and fiscal integration policy, the role of sub-state authorities in the context of multilevel governance (MLG) demonstrates a centralised tendency. In order to understand this issue, the management of NRRPs in the Spanish system of autonomous communities and Italian regionalism will be taken as emblematic case studies. Specifically, the constitutional significance of the MLG model in the context of the NGEU recovery package will be evaluated in light of the principles of solidarity, subsidiarity, proportionality and partnership. This paper ultimately aims to offer broader insights into NGEU’s role in the ongoing EU federalisation process and its shortcomings with respect to national decentralised systems.

Aquest article té per objecte presentar quina ha estat l’evolució de la normativa en matèria lingüística en el Parlament de les Illes Balears, i fer una breu descripció dels usos lingüístics institucionals, en un context de canvi en el paper i el tractament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a causa de la recent aprovació, el mes de febrer de 2024, de l’anomenat Acord per al bilingüisme. En els usos lingüístics institucionals, hi podem diferenciar tres etapes, que es corresponen, pràcticament, amb les legislatures següents: l’etapa inicial, que comprèn la primera i la segona legislatures (des de la promulgació de l’Estatut d’autonomia de l’any 1983 fins a l’any 1991), l’etapa de consolidació de l’ús institucional de la llengua catalana (legislatures segona a desena, de l’any 1991 a l’any 2023) i l’etapa actual de l’onzena legislatura (a partir de febrer de 2024).

Els drets fonamentals a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació es troben reconeguts, protegits i delimitats en la pràctica totalitat de les constitucions dels sistemes polítics de les democràcies liberals, entre elles la Constitució espanyola. Aquests drets formen igualment part del quadre fonamental de drets humans establert per les normes de dret internacional. Els intermediaris s’han convertit en els principals actors del procés de difusió i distribució de tot tipus de contingut. També tenen un paper molt destacat a l’hora d’assegurar la “visibilitat” del contingut produït pels mitjans tradicionals. Els interessos que modulen les decisions preses pels intermediaris no són únicament i necessàriament la protecció del dret a la llibertat d’expressió. Els intermediaris són entitats orientades comercialment i segueixen models de negoci basats en la venda de publicitat, entre altres aspectes. Els sistemes legals amb més influència en el món (particularment els de la Unió Europea i els Estats Units) incentiven la moderació del contingut per part de les plataformes, garantint que no són penalitzades com a conseqüència del contingut subministrat per tercers o a causa de l’adopció de determinades mesures orientades a eliminar contingut il·legal o contingut inadequat. Per aquests motius, els intermediaris tenen un paper molt important en la creació de les condicions per a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió en línia.

La intel·ligència artificial mou milions d’euros i ocupa una part important de les agendes polítiques i estratègiques dels governs. En aquest article reflexionem sobre aquest concepte difús i ho fem a través de tres entrevistes a tres persones que ocupen llocs rellevants en aquest àmbit, i que a més tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya. Amb elles hem parlat distesament dels orígens d’aquesta revolució tecnològica, del seu impacte sobre l’organització social i el mercat laboral, de les seves implicacions ètiques, de les tendències futures que es dibuixen i també sobre quin paper juguem els catalans en aquesta revolució. En la qüestió catalana hem volgut saber si les nostres universitats són capaces de generar el talent necessari, com impulsar estratègicament el teixit empresarial en aquesta àrea, quin paper ha de tenir l’administració i què hauria de passar perquè la intel·ligència artificial també parli en català. En aquestes converses, els nostres interlocutors ens han transmès la urgència i la necessitat de treballar en la definició d’estratègies concretes de país per tal de no quedar socialment i estructuralment enrere en el que sembla una revolució sense límits.

This paper reveals the identity and authorship of an unknown Portrait of a Gentleman previously attributed to the circle of Diego Velázquez. Based on the peculiar physiognomy of the sitter, and in comparison to other known portraits, it can be identified as Don Francisco Fernández de la Cueva, 8th Duke of Alburquerque (1619-1676), Viceroy of New Spain (1653-1660) and Sicily (1668-1670). Albuquerque was known to be in Flanders between 1640 and 1643, during which time he was portrayed by siblings Michaelina and Charles Wautier, to whom the painting can now be attributed for stylistic and historical reasons, and supported by evidence of the remains of a signature in the upper left-hand corner of the canvas. This paper traces the career of the Duke of Albuquerque, which is linked to the history of Spain, Flanders, Mexico, and Sicily, highlighting his inclination towards the Fine Arts, whilst delving into his polemic participation in the Battle of Rocroi in 1643.

Recently, multiple collaborative initiatives have been established which all aim to incorporate and enhance the representation of multilingualism into discussions on the otherwise largely English-dominated “field” of digital humanities. Taking sensitivity to multilingualism as an overarching concept, the present paper introduces and analyzes some recent, and ongoing, collaborative initiatives (mainly with a starting point in Europe) to show how these projects conceptualize, handle, and strive to strengthen language diversity in DH. More specifically, the examples featured in the article include preliminary insights from the Disrupting Digital Knowledge Infrastructures collective, lessons from my pilot graduate course (Digital Humanities and East Asian Studies: Theory and Practice), as well as the role and significance of the DARIAH-EU supported OpenMethods platform. Ultimately, the paper, which also features interviews with Erzsébet Tóth-Czifra and Cosima Wagner from two of the abovementioned initiatives, argues for the importance of language sensitivity in research, teaching, and knowledge dissemination to create a more inclusive, and collaborative, basis toward multilingualism in DH.

This paper focuses on interpreter-mediated interviews with victims, suspects and witnesses under the age of 18 who are vulnerable because of their age, native language and country of presence, with particular emphasis on how to provide the necessary information, support, and protection for this group. The paper reports on the results of the European project Cooperation in Interpreter-Mediated Questioning of Minors (CMIQ). As the name suggests, cooperation or teamwork amongst the stakeholders is of paramount importance in interpreter-mediated questioning of minors (ImQM). This contribution will focus on the semi-structured interviews conducted by the Belgian researchers with twelve Flemish children, boys and girls aged 5 to 17, of which 11 were hearing and 1 was deaf. Based on the outcomes of the twelve semi-structured interviews with minors, results point at specific perceptions of the interpreter reported by children: the interpreter seems to be the person they turn to when speaking and the person they trust most. Since ethical codes prescribe, amongst other things, neutrality and often even ‘invisibility’ of the interpreter, reflection on this topic is necessary. Based on the paramount importance of rapport-building with the child, this paper argues that the role of interpreters should be discussed certainly during a briefing, but also in interprofessional joint training. In this way, all stakeholders improve their knowledge of their respective professional roles in situations of ImQM, which further helps to tackle some contradictory expectations in regard to the role of the interpreter.

This paper analyses the Italian experience of aggregation in public authority procurement, taking regulatory developments and their precise effects into account. It highlights the advantages of aggregating public procurement, but also the specific difficulties arising from a conflict of interest with the need for aggregation. Starting from the beginning of the Italian experience at the end the 1990s, the paper analyses the more recent attempts at reorganisation. In particular, it analyses the situation before various laws were passed in connection with the start of the economic crisis (known in Italy as the “spending review laws”), which strongly favoured procurement aggregation because of its related spending savings but without a clear plan for organising public procurement demand. The paper then analyses the most recent changes, mainly the result of the new Public Procurement Code approved in early 2016, and which were aimed at reorganising the aggregation of public procurement through a structural management mechanism.

This monographic section of the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law presents the findings of six critical perspectives on translation and interpreting policies and practices in modern societies that pose challenges for public institutions. Taking a critical and empirical stance, the papers provide data and reflections on how language access is critical to fulfilling fundamental rights and ensuring the ability of institutions to implement their mandates effectively. The introductory article reviews the role of public services in present-day multilingual societies and of translation and interpreting in relation to the policies governing language access. It goes on to review conflicting implicit theories of translation and interpreting by providing a brief discussion of the roles prescribed and described for translators and interpreters. Finally, it proceeds to present the papers, which are constructed around two axes: (a) an examination of practices capable of providing evidence for policy redesign and reform; and (b) a fundamental review of the role of public service interpreting and translation (PSIT) itself, conducted by means of comparative studies which examine the needs and perceptions of PSIT in various domains, and the challenges of training in the face of emerging realities.

Aquest estudi ofereix una anàlisi detallada del llenguatge emprat en la cobertura de la pandèmia per The Guardian i El País, examinant la representació de les postures governamentals i la seva influència en la resposta dels ciutadans. S’investiga el paper d’aquests mitjans com a canals de comunicació governamental i el seu efecte en la percepció pública durant la crisi sanitària. A través d’una anàlisi rigorosa, confirmem la nostra hipòtesi que els governs del Regne Unit i Espanya van exercir una influència ambivalent sobre la població mitjançant l’ús estratègic d’un discurs manipulador. Aquest estudi es basa en la creació d’un corpus bilingüe i en l’ús d’anàlisi textual avançada per desentranyar les tàctiques de control i persuasió aplicades. Les troballes revelen una tendència cap a l’ús d’un lèxic carregat negativament i d’estratègies emocionals, així com l’ús de metàfores i argot tècnic per establir una asimetria informativa entre les autoritats i la ciutadania.

En aquest article analitzem la política lingüística en dos països que compten amb diverses llengües oficials, Suïssa i Sud-àfrica, i en els quals el paper de la llengua anglesa ha evolucionat respecte a les llengües "nacionals" locals des de la dècada de 1990. Ens centrem en la política lingüística com a manifestació de les lluites socials i, fent especial èmfasi en l’anglès, estudiem els documents polítics actuals en aquests dos contextos tan diferents. L’ús de la “neutralitat” com a lent analítica ens permet demostrar que la política lingüística va més enllà dels plans d’estudi i de la inclusió o exclusió de les llengües i, al seu lloc, neutralitza les idees socials que estan en consonància amb la concepció d’un futur “d’èxit” en una conjuntura sociohistòrica determinada. Per acabar, reflexionem sobre la neutralitat com a component de les ideologies lingüístiques, en virtut de les quals s’autoritzen llengües específiques per a objectius polítics contingents i canviants, cosa que té conseqüències com ara la inclusió en la política educativa o l’exclusió de la política educativa de determinades llengües i la distribució desigual del coneixement, els recursos i l’autoritat.

Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.

This paper reflects on some of the findings from a Horizon 2020 research project, Unsettling Remembering and Social Cohesion in Transnational Europe (UNREST, Horizon 2020, funded 2016–2019, http://www.unrest.eu/), which aimed to test and apply an agonistic mode of remembering in different settings. The analysis focuses on the potential advantages of promoting agonistic representations of past conflicts in museums through the adoption of ‘radical multiperspectivism’, as opposed to the ‘consensual multiperspectivism’ informing most contemporary exhibitions and displays. The paper argues that such an approach, which foregrounds socio-political passions by drawing on both artistic interventions and contrasting narratives, can deepen visitors’ understanding of violent conflicts and help counter the growing shift towards antagonistic memory, by turning enemies into adversaries.

This paper explores two peripheral Northern Italian dialects (NIDs), namely Lamonat and Frignanese, with respect to their genealogical linguistic classification. The two NIDs exhibit morpho-phonological and morpho-syntactic features that do not fall neatly into the Gallo-Italic sub-classification of Northern Italo-Romance, but resemble some of the core characteristics of the putative Rhaeto-Romance language family. This analysis of Lamonat and Frignanese reveals that their conservative traits more closely relate to Rhaeto-Romance. The synchronic evidence from the two peripheral NIDs hence supports the argument against the unity and autonomy of Rhaeto-Romance as a language family, whereby the linguistic traits that distinguish Rhaeto-Romance within Northern Italo-Romance consist of shared retentions rather than shared innovations, which were once common to virtually all NIDs. In this light, Rhaeto-Romance can be regarded as an array of conservative Gallo-Italic varieties. The paper concludes with a discussion of the geo-sociolinguistic properties of the two peripheral dialect areas under investigation that lead to a conservative linguistic behaviour within the Lamonat and Frignanese speech communities. Given the relatively similar historical and geo-political background of these speech communities, we attempt the formulation of a geo-sociolinguistic model of linguistic innovation diffusion that captures the conservative behaviour of Lamonat and Frignanese. We propose that those dialect areas that, in Bartoli’s (1945) geo-spatial linguistic typology, are both “lateral” and “isolated” deflect linguistic innovations. This proposal must be interpreted within a more general “gravity” and “wave” sociolinguistic model of diffusion of linguistic innovations, whereby “lateral” and “isolated” dialect areas give rise to a mechanism that we call “the pond rock effect” and that renders such dialect areas resistant to language change.

Variously intended as a field of study, a paradigm, and/or a method of literary criticism, World Literature has in the last two decades become a central subject in literary studies. The current debate around World Literature is certainly central to the present and the future of the discipline of Comparative Literature. At the same time, as I show in this paper, a redefinition of World Literature, which would include a deeper understanding of both its risks and its potential benefits, can push us towards a revision of the canon(s) of our national literary traditions. Moving from Tim Park’s assertion that the popularity of Elena Ferrante’s “dull global novel” would contribute to obscuring more deserving authors – among whom he cites Natalia Ginzburg – this paper argues that Ferrante’s literary success could, on the contrary, pave the way for a rediscovery of past writers within the Italian literary tradition. Through a comparison of Ferrante’s L’Amica Geniale and Ginzburg’s La Strada che Va in Città, the article shows how both works are, in Pheng Cheah’s terms, “literature that worlds and makes a world”, insofar as they foreground a world that is open and unstable, crucially caught between tradition and modernity, as well as the local and the global. Ultimately, both works call for a conception of World Literature that does not need to imply the loss of the local, but that can rather promote what Florian Mussgnug calls “responsible and responsive local sensitivity”.

Aquest article estudia els efectes que les lleis de Carles III tingueren en la fisonomia institucional mallorquina, en la seva cultura i llengua catalanes. Alhora, examina el pes dels funcionaris, ambaixadors de la voluntat reial, en el reeiximent del projecte borbònic; el paper que aquests empleats públics, especialment el fiscal, exerciren en l’execució de les lleis borbòniques, i l’afectació sobre la llengua catalana, el seu ús i la seva consideració, a la Mallorca d’aquest període; així com la resposta, entre la desídia, la incúria i la resistència, que des de les institucions municipals i locals es donà a l’afany centralitzador. La pretensió última és aportar a la historiografia lingüística material de base inèdit que contribueixi a la revisió del paper de les nostres institucions locals al llarg d’aquest període tan intens per a la biografia catalana.

The objective of the paper is to propose a multi-perspective and multi-method research framework for legal translation by modelling key dimensions and factors applicable to legal translation. As a result of the ongoing expansion of Legal Translation Studies, the field is experiencing a methodological development, which extends our perspective on legal translation. The paper proposes four postulates for the multi-perspective framework for researching legal translation — namely, transdisciplinarity, multidimensionality, bidirectionality, and multimethodology. The multi-perspective research framework for legal translation embraces a continuum of four key dimensions of translation — the product itself, the context of production and reception, process and participants, modelled according to their dominant factors, components and related methods of research. The second part of the paper investigates, by way of illustration, how corpus methods interact with the above proposed multi-perspective framework. In the conclusions it is argued that research into legal translation may be expected to become increasingly larger in scale and more teamwork-based in order to bring in multiple perspectives on the object of study.

In this paper, a multi-perspectivist approach to translation-relevant comparative law is presented. The approach is conceptually oriented and joins three lenses with relevance for the study of meaning construction and development in the field of law: National cultural influences, influences from systemic-functional epistemic aspects, and influence from interpersonal knowledge communication. Focus in the article is upon the argumentative grounding of the three perspectives and upon possible methods with special relevance for the different lenses. In order to present the backdrop against which the approach is developed, the paper starts out with an overview of recent developments and suggestions in the field of comparative law, especially for the purposes of legal translation.

In December 2014, Russian President Vladimir Putin signed the Osnovy gosudarstvennoi kul’turnoi politiki (Fundamentals of State Cultural Policy), which emphasizes the preservation of and promotion of Russian culture as essential for a unified and powerful country. A key means for implementing the Osnovy gosudarstvennoi kul’turnoi politiki appears in the efforts to construct a new history curriculum designed to correct alleged historical distortions and to produce a unified historical narrative. Selected textbooks from the publisher Prosveshchenie (Enlightenment) serve as the sources used to investigate this construction of a standard historical account. In particular, this paper will stress that the use of specific words or phrases as well as the very similar recounting of historical events across different class levels (aged 15–17) reveals the development of a single historical narrative for major occurrences in the twentieth and twenty-first centuries. Among the events chosen are ones that have caused particular concern to Russian leaders, including Russia’s actions in the First World War; the conclusion of the Molotov–Ribbentrop Pact; the initial days of the Great Patriotic War; the growth of communism in Eastern Europe; and the recent incorporation of the Crimean Peninsula into the Russian Federation. Ultimately, this paper will argue that an approved historical narrative aims to form patriotic students, the New Russian Citizens, who have immense pride in their heritage and who consequently will develop unwavering support for a strong Russia on the global stage.

Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.

Catalonia has developed a model of schooling in which Catalan is the medium of instruction and both Catalan and Spanish are compulsory subjects. In 2020, the Superior Court of Justice of Catalonia ruled that at least 25% of teaching must be delivered in Spanish in all schools in Catalonia, raising the issue of whether this obligation conforms to the undertakings chosen by that Spain under the European Charter for Regional or Minority Languages. To clarify, we first need to answer the following question: what does “education in a regional or minority language” mean? This paper provides an answer to this question based on the interpretation of the Committee of Experts of the Charter, and addresses two side issues: whether education in a regional or minority language can be compulsory for all pupils, and under what scenarios would it be legitimate to enforce the use of the State’s official language in schools where a regional or minority language (RML) is the medium of instruction. A conclusion is reached that may offer guidance for future discussion on the role of the State’s official language(s) in RML-medium schools.

El debat sobre l’avortament sol desfermar una forta controvèrsia moral, política i jurídica. Aquest article ofereix un conjunt de reflexions filosòfiques, polítiques i sobretot jurídiques entorn de la flamant i polèmica sentència Dobbs del Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica, la qual revoca la famosa sentència Roe v. Wade. Veurem les diferents opinions dels membres del tribunal i la possible rellevància de la religió per a explicar aquest brusc canvi jurisprudencial, tot evocant la importància de la separació església-estat. Com que Dobbs retorna als parlaments estatals el poder de regulació que havien perdut amb Roe, explorarem la relació entre el federalisme i el paper dels tribunals. Tot seguit, ens preguntarem qui està legitimat per a adoptar una teoria sobre la vida. Hom respondria els parlaments i votants en conjunt, mentre que altri contestaria els tribunals i les embarassades de manera individual. Atès que Dobbs s’aparta radicalment d’una de les sentències més cèlebres de la jurisprudència nord-americana, tractarem la vinculació del precedent judicial. Com a reflexió final, s’adverteix que una regulació que desmereixi el valor de la vida pot conduir a normalitzar i banalitzar l’avortament i, progressivament, també l’infanticidi.

Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones, i construir, al mateix temps, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat, i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.

Els articles d’aquest número giren entorn del dret a l’habitatge, un fenomen situat dins del marc internacional gràcies al pronunciament de diversos organismes europeus. El dret a l’habitatge està interconnectat amb nombrosos aspectes i podem abordar el seu estudi des de diverses perspectives. Sota el prisma social es pot analitzar el paper dels serveis socials locals i les seves eines en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, així com l’exclusió residencial i el sensellarisme. Parlar d’habitatge també implica plantejar qüestions com la intervenció administrativa en el mercat del lloguer, la qual permet analitzar els efectes de la Llei 11/2020 a Catalunya, i és que el dret a l’habitatge també pot ser tractat amb una perspectiva econòmica, a través de l’estudi dels mecanismes de col·laboració publicoprivada, el dret de superfície i la contractació pública, per exemple. En un moment d’emergència climàtica com el que estem vivint, l’habitatge sostenible es presenta com un fenomen primordial; per això, aquest número té un espai en què tracta els solars i els habitatges buits, i la integració de la circularitat en termes d’activitat constructiva i ús del sòl.

The main theme of this paper is the examination of the judgments of Italian and Spanish Constitutional Courts on minority language legislation to show how they had paramount importance to develop legislation in this sector. The paper is two-hold: the first part of the paper deals with Italian Legislation and Italian Constitutional Court judgments regarding the protection of minority languages. Then the paper narrows down its focus onto Italian Constitutional Court judgment n. 159 of 2009. The second part of the paper looks to Spanish Constitutional Court judgments regarding the Autonomous Communities legislation on minority languages. The paper then concludes that Constitution and Constitutional Court judgments have a significant influence in the development of legislation regarding the protection of minority languages.

Spain is one of the European countries with the lowest social rented stock, merely 2% compared to the EU-15 average of 11.7%. Current Spanish housing policies aim to increase this percentage but it is essential that this is accompanied by an efficient social housing management system. The main aim of this paper is to introduce the Spanish models of social housing management and to point out two main features: the variety of providers (public and private) and the fact that social rented housing is mostly provided by public entities (either regional or local). Apart from the structural description this paper also highlights, as well as existing good practice, the weak points of this management system, which could be improved through public-private partnership schemes for managing social housing.

Postposition of the subject has been widely explored in the French language but only rarely in relation to the oral medium. It is strongly associated with written discourse of a more formal variety. Through an analysis of a corpus of oral narratives, this paper analyses postposition of the subject in contemporary French syntax and its relationship to questions of medium, register and genre. The paper explores the extent to which postposition occurs in the oral medium, incorporating findings from conversational narratives, traditional stories and contemporary storytelling. It analyses the typology of the most frequent types of example, the reasons why these types of postposition might occur in the discourse in question, and the extent to which questions of medium, register and genre play a role. The paper also discusses the implications for the future of this structure in oral varieties of French.

This paper reports on a document in which the University of Alcalá ordered a set of tapestries from the series of Alexander the Great following the pattern of the tapestry maker François Raes.

This article reports some of the main achievements of the EU-funded PRINCIPLE project in collecting high-quality language resources (LRs) in the legal domain for four under-resourced European languages, namely Croatian, Irish, Norwegian and Icelandic. After illustrating the significance of this work for developing translation technologies in the context of the European Union and the European Economic Area, the paper outlines the main steps of data collection, curation and sharing of the LRs gathered with the support of public and private data contributors. This is followed by the description of the development pipeline and key features of the state-of-the-art bespoke neural machine translation (MT) engines for the legal domain that were built using this data. The MT systems were evaluated with a combination of automatic and human methods to validate the quality of the LRs collected in the project; the high-quality LRs were subsequently shared with the wider community via the ELRC-SHARE repository. The main challenges that were encountered in this work are discussed, emphasising the importance and the key benefits of sharing high-quality digital LRs.

La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública.

This paper analyzes the content of French Constitutional Council (Conseil Constitutionnel) doctrine on the successive regulations on the solidarity tax on wealth (ISF). After describing the basic elements of this tax and the institution of the Conseil Constitutionnel, the paper analyzes the constitutional principles of tax law regarding economic capacity and equality before the tax system, which are selected to monitor constitutionality. Through the use of these principles as a screening tool, an individual’s assets have been demonstrated to be a legitimate indication of a person’s economic capacity, and the limitation of the amount of the ISF has been established as a legitimate way of applying the principle of the prohibition of confiscatory taxation. Based on the development of the principle of tax equality, the introduction of tax benefits in the regulation of the ISF has been accepted, along with the specific elements of this tax, which is levied on personal elements.

L’article analitza les novetats jurisprudencials i doctrinals aparegudes amb posterioritat a l’aprovació de Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP). En aquest sentit, s’inicia un recorregut amb les darreres sentències del Tribunal Constitucional respecte del dret fonamental a l’accés a la funció pública, passant pels requisits d’accés a la funció pública, les garanties del procediment de selecció envers les mesures de discriminació positiva, polítiques d’igualtat i d’inserció de les persones discapacitades, finalitzant amb l’adquisició i pèrdua de la condició de funcionari. Cal destacar que el context de crisi econòmica actual està present en el treball. L’aprovació de mesures d’un control més gran del dèficit públic ha comportat la impugnació davant dels tribunals de justícia de l’adopció de mesures que afecten els drets retributius dels empleats públics, especialment, del personal laboral. D’altra banda, es fa esment a la publicació de treballs que reflexionen respecte de les mesures de reorganització administrativa, reducció de treballadors públics, la incidència de la reforma laboral en la negociació col·lectiva i la modificació de les condicions de treball dels treballadors públics en el si de les administracions públiques.This article analyzes the novelties in case law and doctrine that have appeared subsequent to the passage of the Basic Statute for Public Employees. In this regard, the article reviews the most recent sentences of the Constitutional Court regarding the fundamental right of access to the civil service, including the requirements for joining the civil service, the guarantees of the selection procedure with respect to affirmative action and the policies for the equality and inclusion of persons with disabilities, and lastly, the acquisition and loss of one´s status as a civil servant. It should be emphasized that the context of the current economic crisis is present in this paper. The passage of measures to better control the public deficit has meant that the adoption of measures affecting the rights of compensation of public employees, especially, those civil servants employed on a group contract basis, has been challenged in the courts. On the other hand, mention is made of the publication of papers that reflect on the measures of administrative reorganization, the reduction in the number of public sector workers, the effect of labor reform on collective bargaining and the modification of working conditions for public workers working for public authorities.El artículo analiza las novedades jurisprudenciales y doctrinales aparecidas tras la aprobación del Estatuto básico del empleado público. En este sentido se inicia un recorrido por las últimas sentencias del Tribunal Constitucional respecto al derecho fundamental de acceso a la función pública, pasando por los requisitos de acceso a la función pública, las garantías del procedimiento de selección en cuanto a las medidas de discriminación positiva, políticas de igualdad e inserción de personas discapacitadas y finalizando con la adquisición y pérdida de la condición de funcionario. Hay que destacar que el contexto de crisis económica actual está presente en el trabajo. La aprobación de medidas de mayor control del déficit público ha comportado la impugnación ante los tribunales de justicia de la adopción de medidas que afectan a los derechos retributivos de los empleados públicos, especialmente del personal laboral. Por otra parte, se hace mención a la publicación de trabajos que reflexionan sobre las medidas de reorganización administrativa, reducción de trabajadores públicos, incidencia de la reforma laboral en la negociación colectiva y modificación de las condiciones de trabajo de los empleados públicos en el seno de las administraciones públicas.