La neutralitat com a lent analítica dels plans d’estudi en l’àmbit lingüístic? Una conversa basada en dades sobre les polítiques, els discursos i els seus orígens sociohistòrics a Suïssa i Sud-àfrica

En aquest article analitzem la política lingüística en dos països que compten amb diverses llengües oficials, Suïssa i Sud-àfrica, i en els quals el paper de la llengua anglesa ha evolucionat respecte a les llengües "nacionals" locals des de la dècada de 1990. Ens centrem en la política lingüística com a manifestació de les lluites socials i, fent especial èmfasi en l’anglès, estudiem els documents polítics actuals en aquests dos contextos tan diferents. L’ús de la “neutralitat” com a lent analítica ens permet demostrar que la política lingüística va més enllà dels plans d’estudi i de la inclusió o exclusió de les llengües i, al seu lloc, neutralitza les idees socials que estan en consonància amb la concepció d’un futur “d’èxit” en una conjuntura sociohistòrica determinada. Per acabar, reflexionem sobre la neutralitat com a component de les ideologies lingüístiques, en virtut de les quals s’autoritzen llengües específiques per a objectius polítics contingents i canviants, cosa que té conseqüències com ara la inclusió en la política educativa o l’exclusió de la política educativa de determinades llengües i la distribució desigual del coneixement, els recursos i l’autoritat.