Search

El present document recull la trajectòria i les intencions d'arqbag, cooperativa d'arquitectura, per integrar el tema de l'habitatge cooperatiu en la nostra activitat professional: creiem estratègic la intercooperació entre els diferents agents interessats en participar en la creació de cooperatives d'habitatge en cessió d'ús al Vallès Occidental per tal de compartir experiències, sumar esforços, crear sinèrgies i compartir recursos a la nostra comarca, treballant des de la proximitat i el coneixement del territori. El present document recull la trajectòria i les intencions d'arqbag, cooperativa d'arquitectura, per integrar el tema de l'habitatge cooperatiu en la nostra activitat professional: creiem estratègic la intercooperació entre els diferents agents interessats en participar en la creació de cooperatives d'habitatge en cessió d'ús al Vallès Occidental per tal de compartir experiències, sumar esforços, crear sinèrgies i compartir recursos a la nostra comarca, treballant des de la proximitat i el coneixement del territori. El presente documento recoge la trayectoria y las intenciones de arqbag, cooperativa de arquitectura para integrar el tema de la vivienda cooperativa en nuestra actividad profesional: creemos estratégico la intercooperación entre los diferentes agentes interesados en participar en la creación de cooperativas de vivienda en cesión de uso en el Vallès Occidental con el fin de compartir experiencias, sumar esfuerzos, crear sinergias y compartir recursos en nuestra comarca, trabajando desde la proximidad y el conocimiento del territorio. El presente documento recoge la trayectoria y las intenciones de arqbag, cooperativa de arquitectura para integrar el tema de la vivienda cooperativa en nuestra actividad profesional: creemos estratégico la intercooperación entre los diferentes agentes interesados en participar en la creación de cooperativas de vivienda en cesión de uso en el Vallès Occidental con el fin de compartir experiencias, sumar esfuerzos, crear sinergias y compartir recursos en nuestra comarca, trabajando desde la proximidad y el conocimiento del territorio. This document includes the trajectory and intentions of arqbag, an architecture cooperative, to integrate the cooperative housing into our professional activity: we believe strategic the intercooperation between all the agents interested in the creation of cooperatives housing in the Vallès Occidental in order to share experiences, join forces, create synergies and share resources in our region, working from the proximity and knowledge of the territory. This document includes the trajectory and intentions of arqbag, an architecture cooperative, to integrate the cooperative housing into our professional activity: we believe strategic the intercooperation between all the agents interested in the creation of cooperatives housing in the Vallès Occidental in order to share experiences, join forces, create synergies and share resources in our region, working from the proximity and knowledge of the territory.

A partir d'una anàlisi del sistema de finançament per a les iniciatives de l'Economia Social i Solidària actuals, es traça un proposta per la creació del Fons d'Estalvi i Inversió Cooperatiu (FEIC), un fons que serveixi per proveir del capital necessari per a l'arrencada de nous projectes emmarcats en l'ESS o per a petites inversions de les entitats membres del fons, a Sabadell. A partir de un análisis del sistema de financiación para las iniciativas de la Economía Social y Solidaria actuales, se traza un propuesta para la creación del Fondo de Ahorro e Inversión Cooperativo (FEIC), un fondo que sirva para proveer del capital necesario para el arranque de nuevos proyectos enmarcados en el ESS o para pequeñas inversiones de las entidades miembros del fondo, en Sabadell. Based on an analysis of the financing system for current Social and Solidarity Economy initiatives, a proposal is drawn up for the creation of the Cooperative Savings and Investment Fund (FEIC), a fund that serves to provide the capital needed for the start-up of new projects framed in the SSE or for small investments of the member entities of the fund, in Sabadell.

La situació econòmica a les illes Balears després de la pandèmia és més inestable que mai, per això calen altres maneres de fer funcionar l'economia en aquest territori, diversificant-la més enllà del monocultiu turístic. Fa molts d'anys que la paraula sobirania sona dins la societat illenca, però com estem avançant per aconseguir aquest objectiu? Per això es vol analitzar l'impacte de L'economia Social i Solidària dins la Illa de Mallorca, des dels seus orígens, les entitats que la formen i que fan les institucions a favor d'aquesta. A més d'això també es pretenen evaluar aquests resultats d'una manera crítica i exposar els principals reptes i accions per enfortir aquest moviment a l'illa. La situación económica en las islas Baleares después de la pandemia es más inestable que nunca, por eso calen otras maneras de hacer funcionar la economía en este territorio, diversificándola más allá del monocultivo turístico. Hace muchos de años que la palabra soberanía suena dentro de la sociedad isleña, pero como estamos avanzando para conseguir este objetivo? Por eso se quiere analizar el impacto de La economía Social y Solidaria dentro de la Isla de Mallorca, desde sus orígenes, las entidades que la forman y que hacen las instituciones a favor de esta. Además de esto también se pretenden *evaluar estos resultados de una manera crítica y exponer los principales retos y acciones para fortalecer este movimiento en la isla. The economic situation in the Balearic Islands after the pandemic is more unstable than ever, so other ways of making the economy work in this territory, diversifying it beyond the tourist monoculture, are necessary. It has been many years since the word sovereignty has sounded like an island society, but how are we moving towards this objective? This is why we want to analyse the impact of Social and Solidarity on the island of Mallorca, from its origins, the entities that form it and that make the institutions in favour of it. In addition to this, it is also intended to evaluate these results in a critical way and to expose the major challenges and actions to strengthen this movement on the island.

En aquest treball s'analitzen alguns dels límits materials i teòrics que enfronta l'Economia Social i Solidària a Catalunya en la seva reproducció disputada amb el capital com a relació social hegemònica. S'hi descriu el triangle socialista de Michael Lebowitz com a estructura d'un sistema socialista capaç de reproduir-se orgànicament, que serveix alhora com a marc teòric per a l'estudi comparatiu de les institucions, el mercat i l'autogestió de l'ESS amb les mateixes instàncies de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. This dissertation analyses some of the material and theoretical limits faced by Social and Solidarity Economy in Catalonia in its disputed reproduction with capital as a hegemonic social relationship. Michael Lebowitz's socialist triangle is described as the structure of a socialist system capable of reproducing itself organically, while at the same time serving as a theoretical framework for the comparative study between institutions, market and self-management of the SSE and the same instances in the Socialist Federal Republic of Yugoslavia. En este trabajo se analizan algunos de los límites materiales y teóricos que enfrenta la Economía Social y Solidaria en Cataluña en su reproducción disputada con el capital como relación social hegemónica. Se describe el triángulo socialista de Michael Lebowitz como estructura de un sistema socialista capaz de reproducirse orgánicamente, que sirve a la vez como marco teórico para el estudio comparativo de las instituciones, el mercado y la autogestión de la ESS con las mismas instancias de la República Federal Socialista de Yugoslavia.

Aquest treball vol ser un document que convidi a la reflexió sobre les polítiques públiques de Desenvolupament Local realitzades en la majoria dels nostres municipis, vol qüestionar-les i a no quedar-se únicament amb una visió de DL massa convencional. Un DL convencional és aquell que va dirigit majoritàriament a donar suport a les grans empreses del territori i a oferir recursos formatius i ocupacionals a les persones residents a un municipi. Aquest treball vol promoure i donar a conèixer polítiques públiques que qüestionin el model econòmicactual, un model econòmica basat en la producció i en el capitalisme, i axí poder dirigir-nos cap a un model econòmic diferent, on, el centre d'interès no sigui únicament la producció o el capital , si no que al centre de tot estan les persones i les seves necessitats, i on les polítiques públiques que es fa tenen com objectiu la millora de la situació totes les persones del municipi. Un model econòmic de DL on la comunitat no és vista com un mera receptora passiva de les polítiques que es desenvolupen si no que són persones i entitats participants i participatius en el disseny d'aquestes polítiques públiques. Aquest model diferent al model més convencional,com és el model capitalista és el model econòmic que aporta l'Economia Social i Solidària un model econòmic amb capacitat per transformar la societat en la que vivim, un model econòmic que té en compte la sostenibilitat del medi ambient i l'economia feminista , un model que es fa i es pensa des del territori on s'han d'aplicar aquestes polítiques. Este trabajo quiere ser un documento que invite a la reflexión sobre las políticas de Desarrollo Local que se han realizado en la mayoría de nuestros municipios, quiere cuestionarlas y no quedarse únicamente con una visión de Desarrollo Local demasiado convencional. Un DL convencional es aquel que va dirigido mayoritariamente a dar soporte a las grandes empresas del territorio y a ofrecer recursos formativos i ocupacionales a las persones que residen al municipio. El trabajo quiere promover y donar a conocer políticas publicas que cuestionen el modelo económico actual, un modelo económico basado en la producción i en el capitalismo, de este modo poder dirigirse hacia unmodelo económico diferente, donde, el centro de interés no sea únicamente la producción el capital, si no que en el centro del modelo están las personas y sus necesidades y donde las políticas públicas que se hacen tienen como objetivo la mejora de la situación de todas las personas del municipio. Un modelo económico de DL donde no se ve a la comunidad como una mera receptora pasiva de las políticas públicas que se desarrollan , si no que son personas i entidades participantes y participativas en el diseño de estas políticas públicas. Este modelo diferente del modelo convencional, del modelo capitalista, es el modelo económico que aporta la Economía Social y Solidaria, un modelo económico con capacidad de transformación de la sociedad en la que vivimos, un modelo económico que tiene en cuenta la sostenibilidad del medio ambiente i la economía feminista, un modelo que se hace i se piensa desde el territorio desde donde se han de aplicar estas políticas. This work wants to be a document inviting to the reflection upon public policies for Local Development, LD, performed by most of our municipalities. It wants to discuss these policies and not just consider them from a too much conventional point of view. A conventional LD is the one aimed mostly to give support to large companies in our land and that offers educational and occupational resources to the resident population of the town. This work wants to promote and to let people know public policies that question the current economic model, based on production and capitalism. And so these other policies can lead us to a different economic model that focuses the interest not only on production and capital but also on people and their needs. The objective of public policies is to improve the situation of people of the municipalities. An economic model of DL where the community is not seen only as passive receptor of the policies that are developed. On the contrary, people and associations take part in the design of these public policies.The social and solidarity-based economy is a model created to change our society, a sustainable and feminist economic model based on people's necessities, thought from their territory in order to develop local economy.

Treballs Finals del Grau de Sociologia, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021 , Tutor: Gemma Vilà Bosqued, Les ciutats actuals estan regides pel valor de canvi. El mercat capitalista s'apropia de l'espai físic, convertint els processos d'urbanització en fonts lucratives, i dels espais mentals que hi entren amb disputa. Perquè els conceptes que qüestionen aquest model no esdevinguin significants buits necessiten anar acompanyats de pràctiques que els materialitzin. Aquest treball analitza el moviment cooperatiu i les dinàmiques d’intercooperació com a formes d'omplir de contingut el concepte dret a la ciutat, ja que articulen la producció de noves quotidianitats urbanes al voltant del valor d´ús. Per recolzar aquesta proposta teòrica es presenta un estudi de cas de La Comunal, un projecte intercooperatiu de Sants que ha rehabilitat un recinte abandonat del barri per crear un espai col·lectiu, obert i autogestionat, és a dir, un lloc en el qual es materialitza la producció urbana basada en el valor d’ús.

Aquesta tesi estudia com la cultura, davant l’amenaça de l’hegemonia industrial, mercantil, global i totalista, s’organitza per respondre amb una resistència mediàtica contrahegemònica cultural i comunicativa. L’objecte d’estudi és la música popular catalana durant el període 2003-2018 en un marc postmodern de crisi política, desinstitucionalització, cultura digital i comunicació postindustrial. Aquest corpus s’investigarà a partir de l’anàlisi de quatre casos que ocupen diferents espais en la cadena de valor industrial de la música: la banda Txarango, les Cases de la Música, el Grup Enderrock i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya. La metodologia combina tècniques qualitatives i quantitatives, i aposta per un procés argumentatiu comprensiu, altament dialògic i interdisciplinar. Comunicació, Ciències Polítiques i Estudis culturals i Etnomusicologia són els tres vèrtexs temàtics de la recerca. Les aportacions de la tesi són fonamentalment tres. S’aporten elements per definir un tercer sector plural de la cultura, caracteritzat per la seva mida micro, diversitat organitzativa i jurídica, iniciativa civil, vocació solidària i comunitària, naturalesa no lucrativa, finançament mixt i unes pràctiques econòmiques plurals. Aquest tercer espai de la cultura se situaria en un paradigma híbrid de la cultura, entre l’estat i el mercat. També s’afirma l’existència d’una cultura no mercantil, que es constitueix des d’una perspectiva civil amb una vocació de transformació social i activisme. El seu model organitzatiu és de tendència horitzontal, amb una forta estructura en xarxa i un alt grau d’intercooperació. Aquesta cultura té l’ecosistema local i la comunitat com a referència de la seva acció; aquest fenomen pot promoure una especialització regional, que casi producció cultural amb un marc territorial simbòlic concret, facilitant la circulació de continguts simbòlics contrahegemònics en un ecosistema sonor que aglutini formadors, creadors, productors, distribuidors, programadors i consumidors. Finalment es demostra que la tecnologia digital permet una cultura més mediàtica i interdisciplinar que possibilita la resistència mediàtica. Combinat amb els valors transformadors es produeix una resistència cultural renovada en forma de resistència mediàtica, desintermediada, amb trets de tradició DIY, naturalitzant l’acció 360, narrativa i crossmedia. Esta tesis estudia cómo la cultura, ante la amenaza de la hegemonía industrial, mercantil, global y totalista, se organiza para responder con una resistencia mediática contrahegemónica cultural y comunicativa. El objeto de estudio es la música popular catalana durante el período 2003-2018 en un marco postmoderno de crisis política, desinstitucionalización, cultura digital y comunicación postindustrial. Este corpus se investigará a partir del análisis de cuatro casos que ocupan diferentes espacios en la cadena de valor industrial de la música: la banda Txarango, las Cases de la Música, el Grup Enderrock y la Associació de Sales de Concerts de Catalunya. La metodología combina técnicas cualitativas y cuantitativas, y apuesta por un proceso argumentativo comprensivo, altamente dialógico y interdisciplinar. Comunicación, Ciencias Políticas y Estudios culturales y Etnomusicología son los tres vértices de la investigación. Las aportaciones de la tesis son fundamentalmente tres. Se aportan elementos para definir un tercer sector plural de la cultura, caracterizado per su tamaño micro, diversdad organizativa y jurídica, iniciativa civil, vocación solidaria y comunitaria, naturaleza no lucrativa, financiamiento mixto y unas prácticas económicas plurales. Este tercer espacio de la cultura se situaría en un paradigma híbrido de la cultura, entre el estado y el mercado. También se afirma la existencia de una cultura no mercantil, que se constituye desde una perspectiva civil con una vocación de transformación social y activismo. Su modelo organizativo es de tendencia horizontal, con una fuerte estructura en red y un alto grado de intercooperación. Esta cultura tiene el ecosistema local y la comunidad como referencia de su acción; este fenómeno puede promover la especialización regional, que conecte producción cultural con un marco territorial simbólico concreto, facilitando la circulación de contenidos simbólicos contrahegemónicos en un ecosistema sonoro que aglutine formadores, creadores, productores, distribuidores, programadores y consumidores. Finalmente se demuestra que la tecnología digital permite una cultura más mediática y interdisciplinar que posibilita la resistencia mediática. Combinado con los valores transformadores se produce una resistencia cultural renovada en forma de resistencia mediática, desintermediada, con rasgos de tradición DIY, naturalizando la acción 360, narrativa y crossmedia. This thesis studies how culture organizes itself to counter the threat of industrial, commercial, global and totalist hegemony with a cultural and communicative counterhegemonic media resistance. The object of the study is Catalan popular music over the 2003-2018 period in a postmodern time frame of political crisis, digital culture, postindustrial communication and progressive independence from institutions. This corpus was researched through the analysis of four instances occupying different spaces in music's industrial value chain: the band Txarango, the dynamization projects of les Cases de la Música, the Enderrock team and the Catalan Concert Venues Association. The chosen methodology combines qualitative and quantitative techniques and relies on a comprehensive highly dialogical and interdisciplinary process setting different theories and perspectives in opposition. Communication, political sciences and cultural studies and etnomusicology are the three thematic focuses of research. The thesis's foremost contributions are three. Ingredients are provided to define a plural third cultural sector, characterized by its micro size, legal and organizational diversity, civil initiative, a vocation for solidarity and community, non-profit nature, mixed funding and pluralistic economic practices. One would locate this third cultual space in a hybrid cultural paradigm found between state and market. The existence of a non-commercial culture is likewise asserted. It emanates from a civil perspective with a vocation for activism and social change. Its organizational model is largely horizontal and highly networked, as local and community ecosystems are its frames of reference for action. Such a phenomenon may foster regional specialization, combining cultural production and a specific symbolic territorial framework, facilitating the flow of symbolic counterhegemonic contents in a musical ecosystem merging coaches, authors, producers, distributors, organizers and consumers. Lastly the thesis proves that digital technology allows for a more interdisciplinary and media-based culture making media resistance possible. Coupled with progressive values and a commitment to social change, a renew cultural resistance emerges that is media-based, independent of mediators and intermediaries, rooted in the DIY tradition, crossmedia, normalizing multidisciplinary and all-encompassing work (360 action), and based on a narrative justifying the very existence of each project socially and politically. Cette thèse a pour objet d’étude la façon dont la culture, face à la ménace de l’hégémonie industrielle, commerciale, globale et totaliste s’organise à fin d’y répondre avec une résistance médiatique contrahégémonique culturelle et communicative. L’objet d’étude est la musique populaire catalane de la période 2003-2018 dans un cadre postmoderne de crise politique, désinstitutionalisation, culture numérique et communication postindustrielle. Ce corpus sera investigué en partant de l’analyse de quatre cas occupant des espaces différents dans la chaîne de valeur industrielle de la musique: le groupe Txarango, les Maisons de la Musique, le Groupe Enderrock et l’Association de Sales de Concerts de la Catalogne. Quant à la méthodologie, on combine des techniques qualitatives et quantitatives, et on mise sur le processus d’argumentation compréhensif, hautement dialogique et interdisciplinaire. Communication, Sciences Politiques et Études culturels et Ethnomusicologie sont les trois vertex thématiques de la recherche. Les contributions de la thèse sont principalement trois. On apporte des éléments pour définir un tiers secteur pluriel de la culture, caractérisé par sa taille micro, sa diversité organisationnelle et juridique, son initiative civile, sa vocation solidaire et communautaire, sa nature non lucrative, son financement mixte et ses pratiques économiques plurielles. Ce troisième espace de la culture se situerait dans un paradigme hybride de la culture, entre l’État et le marché. On affirme aussi l’existence d’une culture non commerciale, qui se constitue une perspective civile avec une vocation de transformation sociale et d’activisme. Son modèle organisationnel est à tendance plutôt horizontale, avec une puissante structure en réseau et un degré élevé d’intercoopération. Cette culture s’appuie sur l’écosystème local et la communauté pour agir; ce phénomène est capable de promouvoir une spécialisation régionale, qui marie la production culturelle avec un cadre territorial symbolique concret, facilitant la circulation de contenus symboliques contrahégémoniques dans un écosystème sonore qui agglutine les formateurs, les créateurs, les producteurs, les distributeurs, les programmateurs et les consommateurs. Finalement, on démontre que la technologie numérique permet une culture plus médiatique et interdisciplinaire qui rend possible la résistance médiatique, et qui combinée aux valeurs transformatrices fait possible une résistance culturelle renouvelée sous la forme de résistance médiatique, non-intermédiée, avec des traits de tradition DIY, naturalisant l’action 360, narrative et cross-média.

The research aims to analyze all current forms of alternative housing based on participation and cooperation in Catalonia, those formal initiatives with collective dimension which put the inhabitant at the center of the action. It is understood if current alternatives experiences can define a new model of housing, more participatory, supportive and cooperative. Therefore, the work is divided into three sections. The first draws the context of the issue of housing in Spain and Catalonia, as well as the current legislative framework. The second proposes to define the object of research then to frame it in the alternative housing for cross analysis of actors, structures and forms. Finally, the thesis concludes with a discussion and conclusions that allow interpreting the great challenges of this phenomenon to a paradigm shift for the appropriation and the creation of a solidarity network of housing alternative through the inter-cooperation, El treball d’investigació té per objecte analitzar totes les formes actuals d’habitatge alternatiu basades en la participació i la cooperació a Catalunya, és a dir, aquelles iniciatives formals de dimensió col·lectiva que situen l’habitant al centre de l’acció. Es tracta de comprendre si, a Catalunya, les experiències alternatives actuals poden definir un nou model d’habitatge, més participatiu, solidari i cooperatiu. Per consegüent, el treball s’estructura en tres grans blocs. El primer dibuixa el context de la qüestió de l’habitatge a Espanya i a Catalunya, així com el marc legislatiu vigent. El segon proposa definir l’objecte de recerca a més d’emmarcar-lo en la retòrica de la societat catalana. El tercer, que estudia la diversitat de l’habitatge alternatiu per l’anàlisi creuada dels actors, les estructures i les formes. Finalment, la tesi conclou amb una discussió i unes conclusions que permeten interpretar els grans reptes d’aquest fenomen cap a un canvi de paradigma, per l’apropiació i la creació d’una xarxa solidària de l’habitatge alternatiu mitjançant l’intercooperació