Search

Presentación del libro Homenatge a Antoni Ballester i Nolla : Recull d’escrits.

Antoni Ballester i Nolla (1920-2017) va ser un investigador d’una empenta enorme i idees precursores, casi visionàries, en diversos àmbits de l’oceanografia. A part d’una capacitat immensa per superar tota mena de dificultats i acabar aconseguint el que es proposava. Potser hi té a veure l’impacte, com en tants d’altres de la seva generació, de la guerra civil i la postguerra. Va participar en accions agosarades de resistència antifranquista, va completar els estudis de química ja de gran, i va acabar fent recerca en oceanogra a quan ja tenia més de quaranta anys començant amb una llarga estada a Veneçuela recomanat pel Dr. Ramon Margalef. [...]

Seventeen years (1998–2014) of satellite-derived chlorophyll concentration (Chl) are used to analyse the seasonal and non-seasonal patterns of Chl variability and the long-term trends in phytoplankton phenology in the Mediterranean Sea. With marked regional variations, we observe that seasonality dominates variability representing up to 80% of total Chl variance in oceanic areas, whereas in shelf-sea regions high frequency variations may be dominant representing up to 49% of total Chl variance. Seasonal variations are typically characterized by a phytoplankton growing period occurring in spring and spanning on average 170 days in the western basin and 150 days in the eastern basin. The variations in peak Chl concentrations are higher in the western basin (0.88 ± 1.01 mg m) compared to the eastern basin (0.35 ± 1.36 mg m). Differences in the seasonal cycle of Chl are also observed between open ocean and coastal waters where more than one phytoplankton growing period are frequent (>0.8 probability). During the study period, on average in the western Mediterranean basin (based on significant trends observed over ~95% of the basin), we show a positive trend in Chl of +0.015 ± 0.016 mg m decade, and an increase in the amplitude and duration of the phytoplankton growing period by +0.27 ± 0.29 mg m decade and +11 ± 7 days decade respectively. Changes in Chl concentration in the eastern (and more oligotrophic) basin are generally low, with a trend of −0.004 ± 0.024 mg m decade on average (based on observed significant trends over ~70% of the basin). In this basin, the Chl peak has declined by −0.03 ± 0.08 mg m decade and the growing period duration has decreased by −12 ± 7 days decade. The trends in phytoplankton Chl and phenology, estimated in this study over the period 1998–2014, do not reveal significant overall decline/increase in Chl concentration or earlier/delayed timings of the seasonal peak on average over the entire Mediterranean Sea basin. However, we observed la

Introducció: La detecció precoç del càncer de mama (CM) s'ha demostrat com la millor estratègia per disminuir la seva mortalitat a llarg plaç i millorar-ne el pronòstic. Diferents estudis sobre l'efectivitat d'aquesta estratègia mostren una menor reducció de la mortalitat produint efectes adversos més freqüentment. Aquesta tesi es centra en l'avaluació dels determinants del CM dins el cribratge i els seus efectes adversos -els falsos positius (FP) i falsos negatius (FN). Objectius L'objectiu general és aprofundir en l'avaluació del cribratge poblacional del CM, concretament 1) quantificar el risc acumulat de detectar un càncer dins el cribratge durant 10 anys de participació i avaluar els seus factors associats; 2) quantificar el risc de tenir un càncer d'interval (CI) i avaluar els seus factors associats; 3) comparar diferents mètodes per estimar l'efecte d'un factor de risc en el risc de presentar un CM en les participants; 4) comparar les característiques biològiques dels CI amb les dels tumors detectats en les proves de cribratge. Mètodes En el primer objectiu, estudiem la taxa de detecció en el cribratge amb la cohort retrospectiva del projecte RAFP. Estimem la relació entre la taxa de detecció i les característiques del protocol de les mamografies i les de la dona amb mètodes de supervivència en temps discret. En el segon objectiu, estudiem la taxa de CI dins la cohort retrospectiva del projecte INCA. Estimem la relació entre la taxa de CI i de detecció amb els factors de risc segons les característiques del protocol i les de la dona amb un model de Cox amb riscos proporcionals i competitius específics per causa. En el tercer objectiu, comparem els models anteriors amb un model multi-estat basat en un procès de Markov. Per a comparar-los, utilitzem la simulació i l'apliquem a la població catalana del projecte INCA. En el quart objectiu, dissenyem un cas-control dels càncers detectats en el cribratge i els CI del projecte INCA. Els CI s'han classificat radiològ, Introducció La detecció precoç del càncer de mama (CM) s'ha demostrat com la millor estratègia per disminuir la seva mortalitat a llarg plaç i millorar-ne el pronòstic. Diferents estudis sobre l'efectivitat d'aquesta estratègia mostren una menor reducció de la mortalitat produint efectes adversos més freqüentment. Aquesta tesi es centra en l'avaluació dels determinants del CM dins el cribratge i els seus efectes adversos -els falsos positius (FP) i falsos negatius (FN). Objectius L'objectiu general és aprofundir en l'avaluació del cribratge poblacional del CM, concretament 1) quantificar el risc acumulat de detectar un càncer dins el cribratge durant 10 anys de participació i avaluar els seus factors associats; 2) quantificar el risc de tenir un càncer d'interval (CI) i avaluar els seus factors associats; 3) comparar diferents mètodes per estimar l'efecte d'un factor de risc en el risc de presentar un CM en les participants; 4) comparar les característiques biològiques dels CI amb les dels tumors detectats en les proves de cribratge. Mètodes En el primer objectiu, estudiem la taxa de detecció en el cribratge amb la cohort retrospectiva del projecte RAFP. Estimem la relació entre la taxa de detecció i les característiques del protocol de les mamografies i les de la dona amb mètodes de supervivència en temps discret. En el segon objectiu, estudiem la taxa de CI dins la cohort retrospectiva del projecte INCA. Estimem la relació entre la taxa de CI i de detecció amb els factors de risc segons les característiques del protocol i les de la dona amb un model de Cox amb riscos proporcionals i competitius específics per causa. En el tercer objectiu, comparem els models anteriors amb un model multi-estat basat en un procès de Markov. Per a comparar-los, utilitzem la simulació i l'apliquem a la població catalana del projecte INCA. En el quart objectiu, dissenyem un cas-control dels càncers detectats en el cribratge i els CI del projecte INCA. Els CI s'han classificat radiològi, Introduction Early detection of breast cancer (BC) has been shown to be the best strategy to reduce long-term mortality and improve its prognosis. The effectiveness of this strategy in reducing mortality has been proven lower and its adverse effects more frequent than initially expected. This thesis focuses on the evaluation of determinants of BC detection in the screening and its adverse effects -false positives (FP) and false negatives (FN). Objectives This thesis aims to improve knowledge on the evaluation of population-based breast cancer screening programmes, specifically by 1) quantifying the accumulated risk of detecting cancer in the screening during 10 years of participation and evaluating its associated factors; 2) quantifying the risk of having interval cancer (IC) and evaluating its associated factors; 3) comparing different methods to estimate the effect of a risk factor on the risk of presenting a BC in the participants; 4) comparing the biological characteristics of IC with those of the tumours detected in the screening tests. Methods In the first objective, we studied the screening detection rate with the retrospective cohort of the RAFP project. We estimated the relationship between the detection rate and the characteristics of the mammography protocol and those of the women, with survival methods in discrete-time. In the second objective, we studied the IC rate with the retrospective cohort of the INCA project. We estimated the relationship between the rate of IC and BC detection with the risk factors according to the characteristics of the protocol and those of the women, using a Cox model with proportional and cause-specific competitive risks. In the third objective, we compared the previous models with a multi-state model based on a Markov process. We used the simulation and applied it to the Catalan population of the INCA project. In the fourth objective, we designed a case-control of the cancers detected in the screening and the IC of the INCA

Antoni Ballester i Nolla va tenir un paper cabdal en el desenvolupament del programa espanyol de recerca a l'Antàrtida i en l'establiment de la Base Antàrtica Espanyola a l’illa de Livingstone. Antoni Ballester era Llicenciat en Química i Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i va desenvolupar la major part de la seva carrera científica en el que ara és l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (llavors, l'Institut d’Investigacions Pesqueres). L'homenatge compta amb la participació de científics que van col·laborar de forma estreta amb Ballester i que van viure els inicis de la recerca espanyola a l'Antàrtida. Entre ells destaca l'oceanògrafa Dra. Josefina Castellví, col·laboradora del professor Ballester i primera directora de la Base Antàrtica Espanyola, després de prendre el relleu del Dr. Ballester. Les intervencions dels científics Jordi Serra (Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, Universitat de Barcelona), Jordi Camp (ICM-CSIC), Joandomènec Ros (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona), Jordi Font (ICM-CSIC), Jordi Salat (ICM-CSIC) i Marc Garcia (Ajuntament de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya), mostraran les diferents facetes del professor Ballester: professor, científic, submarinista, químic, oceanògraf. En la segona part de la jornada, Marta Estrada (ICM-CSIC), Joan Rovira (CromLab SL), i Josefina Castellví (ICM-CSIC) desgranaran la història de com es va concebre i gestar la Base Espanyola de l'Antàrtida. Jordi Serra: Antoni Ballester, professor Josefina Castellví: Antoni Ballester a l’Institut d’Investigacions Pesqueres Jordi Camp: L’escafandrisme científic Jordi Salat: Anàlisi en continu de l’aigua de mar Jordi Font: Antoni Ballester pioner de la teledetecció de l'oceà Marc Garcia: Antoni Ballester i la Universitat Politècnica de Catalunya

Starting from the affirmation that the spiritual dimension is constitutive of the human being, we present a theoretical proposal of an anthropological model that accounts for spirituality as an emergency of life and substrate for the living of a consciously assumed religious faith. The psychoanalytic view is adequated to study the evolution process of human maturation and makes possible the access to the unconscious world, in this case, the Object Relations Theory (ORT) is used as theoretical model of interpretation. What it may be the starting point of psychic reality is addressed point 0 of Bion. The concomitance of human maturation with spiritual maturation is also observed, pointing out the importance of the symbolizing function, as well as the different phases of spiritual maturation and its psychoanalytic correlate. Can our mind, our brain, perceive the ineffable mystery? We will approach the spiritual process with all its complexity of spiritual growth towards the mystical experience. How is the mystical phenomenon produced psychologically? What is the relationship between ineffable experience and ‘neurons’? To give an account of these realities and to answer these questions, a theoretical field not reducible to that of natural science is necessary., Partiendo de la afirmación de que la dimensión espiritual es constitutiva del ser humano, presentamos la propuesta teórica de un modelo antropológico que da cuenta de la espiritualidad como emergencia de la vida y sustrato para la vivencia de una fe religiosa conscientemente asumida. La espiritualidad es, según el autor, una emergencia de la vida, junto a la salud. La visión psicoanalítica resulta adecuada para estudiar el proceso de evolución madurativa humana y posibilita el acceso al mundo inconsciente utilizando, en este caso, la Teorías de las Relaciones Objetuales (TRO). Cuál sea el punto de partida de la realidad psíquica se aborda a partir del punto 0 de Bion. Se observa también la concomitancia de la evolución madurativa humana con la maduración espiritual, señalando la importancia de la función simbolizadora, así como las distintas fases de maduración espiritual y su correlato psicoanalítico. ¿Puede nuestra mente, nuestro cerebro percibir el misterio inefable? Abordamos el proceso espiritual con toda la complejidad del crecimiento espiritual hacia la experiencia mística. ¿Cómo se produce psicológicamente el fenómeno místico? ¿Qué relación hay entre la experiencia inefable y las ‘neuronas’? Para dar cuenta de estas realidades y contestar estas preguntas se precisa un ámbito teórico no reducible al de la ciencia natural.