Search

La comunicació en el camp de l'educació és un tema que s'està tractant des dels anys 80. Existeixen diferents conceptes, teories i propostes de futur que conviuen sota el paraigües de l'alfabetització mediàtica. El treball aborda l'explicació dels conceptes que s'investiguen en aquest camp: media literacy, cultura participativa, escletxa digital, ludoliteracy, aprenentatge invisible i educomunicació. En la segona part del treball es realitza un retrat amb les experiències que actualment s'estan duent a terme a Tarragona, no només des de les administracions públiques sinó també les investigacions i activitats promocionades des del món privat, ja siguin empreses o col·lectius socials. El treball busca apropar les teories d'alfabetització mediàtica a ciutadans no experts en el tema i, al mateix temps, fer un retrat de les activitats que s'estan realitzant o s'han realitzat a Tarragona que s'ajustin a les teories de l'alfabetització mediàtica. Els projectes que es presenten podrien formar part del sistema educatiu per a contribuir a un ús correcte del llenguatge mediàtic i fomentar l'esperit crític. Documentem les arrels de l'educomunicació i els desequilibris que la seva no implantació pot provocar a la llarga a la nostra societat. Communication in the field of education is a theme that has been discussed since the 80'. There are different future concepts, theories and propositions living under the umbrella of the media literacy. This work contains the explanation of the concepts that are being researched in this field: media literacy, participative culture, digital glitch, ludoliteracy, invisible learning and educommunication?The second part of this document provides with a snapshot of the experiences that sre being used in Tarragona not only from public institutions but also the private ones including companies and social groups. This work wants to bring the theories of media literacy together with the nonexpert citizens in the subject and at the same time it contains a summary of all the activities that are taking. Place or have taken place in Tarragona regarding the theories of the media literacy. The introduced projects could be part of the educational system to be able to asure a correct use of a media language and to contibute with the critical thinking. We are recording the origins of the "educommunication" and the imbalances that its not implementation could cause in the long run in our society. La comunicación en el campo de la educación es un tema que se está tratando desde los años 80. Existen diferentes conceptos, teorías y propuestas de futuro que conviven bajo el paraguas de la alfabetización mediática. El trabajo aborda la explicación de los conceptos que se investigan en este campo: media literacy, cultura participativa, rendija digital, ludoliteracy, aprendizaje invisible y educomunicació. En la segunda parte del trabajo se realiza un retrato con las experiencias que actualmente se están llevando a cabo a Tarragona, no solo desde las administraciones públicas sino también las investigaciones y actividades promocionadas desde el mundo privado, ya sean empresas o colectivos sociales. El trabajo busca acercar las teorías de alfabetización mediática a ciudadanos no expertos en el tema y, al mismo tiempo, hacer un retrato de las actividades que se están realizando o se han realizado a Tarragona que se ajusten a las teorías de la alfabetización mediática. Los proyectos que se presentan podrían formar parte del sistema educativo para contribuir a un uso correcto del lenguaje mediático y fomentar el espíritu crítico. Documentamos las raíces de la educomunicació y los desequilibrios que la suya no implantación puede provocar a la larga a nuestra sociedad.

In this dissertation, we analyze different aspects of the language used in texts published along different social media, and we propose a set of methods for the automatic extraction of polar adjectives as well as for the automatic classification of these texts. First of all, we propose a new classification of polar adjectives according to their lexical features, based on a case study. Secondly, we implement a new domain adaptable system for the automatic extraction of polar adjectives (along with their polarity values), reducing the use of external language resources. Finally, we propose two automatic classifiers (one rule-based and one based on Decision Trees) to identify documents belonging to different stages of the purchase process and texts that analyze different aspects of the product., En esta tesis, analizamos diferentes aspectos del lenguaje utilizado en los textos publicados en diferentes medios sociales y proponemos una serie de métodos para la extracción automática de adjetivos de opinión, así como para la clasificación automática de dichos textos. En primer lugar, proponemos una nueva clasificación de los adjetivos de opinión de acuerdo con sus características léxicas, basada en un estudio de caso. En segundo lugar, implementamos un nuevo sistema de extracción automática de adjetivos de opinión (junto con sus valores de polaridad), adaptable al dominio y que reduce el uso de recursos lingüísticos externos. Finalmente, proponemos dos clasificadores automáticos (uno basado en reglas y otros basados en ´arboles de decisión) para identificar textos pertenecientes a distintas fases del proceso de compra y textos que analizan diferentes aspectos del producto., En aquesta tesi, analitzem diferents aspectes del llenguatge utilitzat en els textos publicats en diferents mitjans socials i proposem una sèrie de mètodes per a l’extracció automàtica d’adjectius d’opinió així com per a la classificació automàtica d’aquests textos. En primer lloc, proposem una nova classificació dels adjectius d’opinió, basada en un estudi de cas, més d’acord amb les seves característiques lèxiques. En segon lloc, vam implementar un nou sistema d’extracció automàtica d’adjectius d’opinió (juntament amb els seus valors de polaritat), adaptable al domini i que redueix l’´us de recursos lingüístics externs. Finalment, proposem dos classificadors automàtics (un basat en regles i un altre basats en arbres de decisió) per identificar textos que pertanyen a diferents fases del procés de compra i textos que analitzen diferents aspectes del producte.

La present comunicació té com a objectiu analitzar la visió social de l’Arqueologia I l’arqueòleg I la seva posició professional i científica dintre de la societat a través dels mitjans de comunicació de masses. La mitologia creada en torn a la disciplina arqueològica genera una barrera entre el professional i la societat de la qual aquest forma part. L’anàlisi de la valoració que la societat contemporània fa de l’arqueòleg i del historiador està documentada en l’estudi periodístic i la crítica de novel•la i cinema, en les que l’Arqueologia sembla ser l’element protagonista. La nostra pretensió és la reconstrucció de la imatge social de l’Arqueologia., This paper contends that there is a social myth that surrounds Archaeology, obscuring its actual content and creating a gap between its practice and practitioners, and the society of which they are part. This paper aims to study the social perception of Archaeology and the archaeologists as a means to assess a problem that might have serious implications for both the discipline and its professionals. An analysis of mass media, cinema and literature has enabled us to put forward some of the main aspects of this problem. This has lead to a discussion on its causes and to a consideration of possible strategies to overcome it., La presente comunicación tiene como objetivo analizar la visión social de la Arqueología y el arqueólogo y su posición profesional y científica dentro de la sociedad a través de los medios de comunicación de masas. La mitología creada en torno a la disciplina arqueológica genera una barrera entre el profesional y la sociedad de la que éste forma parte. El análisis de la valoración que la sociedad contemporánea hace del arqueólogo y del historiador está documentada en el estudio periodístico y la crítica de novela y cine, en las que al Arqueología parece ser elemento protagonista. Nuestra pretensión es la reconstrucción de la imagen social de la Arqueología.