El turisme com a mecanisme de regeneració rural

El treball tracta sobre el turisme a escala rural qüestionant si aquest pot ser considerat un mecanisme de regeneració. Per a poder analitzar si això és possible el treball estableix els criteris que consideren el turisme regeneratiu entrant en aquest concepte nou que ha agafat força des de la pandèmia a nivell teòric sobretot. Un dels pilars del turisme rural és la seva relació amb el patrimoni dins del seu context. Per tant, els casos escollits per a un estudi en detall dels efectes de turisme tenen com a objecte principal d’aquest un patrimoni arrelat al lloc. Els casos analitzats són el Món Sant Benet a Sant Fruitós del Bages, La Patum de Berga i Les 7 cares del Pedraforca. Distingint tres tipus de patrimoni destacats en l’àmbit rural; patrimoni arquitectònic, patrimoni cultural immaterial i patrimoni natural. Aquests casos responen als criteris de turisme regenerayiu de forma diferent. En cap dels casos reunint de forma completa tots els requisits però si en la seva major part. Destacant un major efecte regeneratiu a escala local i no pas a nivell territorial i el vincle creat per les tradicions. Aquestes malgrat no ser tant identifi cable a simple vista com el patrimoni material es el que genera un sentiment de comunitat i participació més elevat intergeneracional. L’evolució del turisme rural pot convertir-lo en un mecanisme de regeneració, ja que promou una promoció del lloc de forma respectuosa i educativa prioritzant allò local i l’entorn amb l’objectiu d’un impacte social positiu i la generació d’economies paral·leles.