La Casa Marsans, el reflex de la petjada orientalista

L'arquitectura al llarg de la història ha servit com un mirall del poder econòmic i l'estatus social d'una família. Les construccions són testimonis silenciosos del prestigi i la influència d'una família en la societat, reflectint els seus recursos, gustos i aspiracions. Ens situem a finals del segle XIX i principis del segle XX. Amb una Barcelona que experimentava un període de ràpid creixement econòmic i transformació urbana. En aquest context, l'arquitectura va esdevenir una clara evidència dels canvis socials i econòmics que experimentava la ciutat. Les prominents famílies barcelonines de l'època van utilitzar la construcció de magnífiques residències i edificis emblemàtics per exhibir el seu poder econòmic i el seu estatus social. A Vallcarca, la família Marsans encarregà una segona residència a l'arquitecte i mestre d'obres Juli Marial, que és el reflex que perdura com la petja d'un corrent artístic i arquitectònic que més aviat ha passat desapercebut en el nostre territori; L'orientalisme.