Els estanyols de Vacamorta: crònica d’una destrucció premeditada al Baix Empordà

La zona humida de Vacamorta es va començar a formar a mitjan segle xx a conseqüència de l’activitat extractiva de les argileres situades entre Cruïlles i Corçà, al Baix Empordà. Amb el pas dels anys, les basses abandonades han esdevingut estanyols naturalitzats amb interès biològic i paisatgístic. Tanmateix, aquests estanyols s’han anat reblint de manera premeditada amb argila o deixalles, sense tenir en compte les nombroses advertències de veïns i naturalistes. Avui dia, la Generalitat de Catalunya està obligada a extreure més de tres milions de tones de residus i a recuperar l’espai per complir amb una sentència judicial del Tribunal Suprem. No obstant això, les millores que proposa són insuficients ambientalment i biològicament. Per aquest motiu, aquest article suggereix diverses accions alternatives que haurien de permetre la recuperació d’aquesta zona humida.
The wetlands of Vacamorta started to appear halfway through the 20th century as a result of the clay mining activity between Cruïlles and Corçà in the Baix Empordà county (NE Catalonia, SW Europe). Over time, the abandoned pools became natural ponds with a biological and landscape interest. However, these ponds have been deliberately filled in with clay or waste, without taking into account the numerous warnings from neighbours and naturalists. Today, the Government of Catalonia is currently obliged to remove more than three million tonnes of waste and reclaim the natural area to comply with a Supreme Court ruling. However, the proposed improvements are environmentally and biologically insufficient. For this reason, this article suggests several alternative actions that should allow the recovery of this wetland.
La zona húmeda de Vacamorta se empezó a formar a mediados del siglo xx a consecuencia de la actividad extractiva de las minas de arcilla situadas entre Cruïlles y Corçà, en el Baix Empordà (NE de Cataluña). Con el paso de los años, las balsas abandonadas se han convertido en lagunas naturalizadas con interés biológico y paisajístico. Sin embargo, estas lagunas se han ido rellenando de forma premeditada con arcilla o desechos, sin tener en cuenta las numerosas advertencias de vecinos y naturalistas. Actualmente, la Generalitat de Catalunya está obligada a extraer más de tres millones de toneladas de residuos y recuperar el espacio para cumplir con una sentencia judicial del Tribunal Supremo. No obstante, las mejoras que propone son insuficientes ambiental y biológicamente. Por este motivo, el presente artículo sugiere diversas acciones alternativas que deberían permitir la recuperación de esta zona húmeda.