Distribució i estat de conservació del llagost de saladar Mioscirtus wagneri maghrebi Fernandes, 1968 i altres espècies d’ortòpters als ambients salins de la plana de Lleida

Els ambients salins, entre els quals hi ha els matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), que és un hàbitat d’interès comunitari, són actualment molt escassos a l’interior de Catalunya perquè han estat majoritàriament transformats en conreus de regadiu. Entre els ortòpters que viuen en aquests medis trobem el llagost de saladar, Mioscirtus wagneri (Eversmann, 1859), una espècie que és distribueix de forma discontinua des de la península Ibèrica fins a l’oest de Xina. Les dades del llagost de saladar a Catalunya fins ara eren escasses i relativament recents (any 1996), per la qual cosa és una espècie catalogada com a vulnerable. Per intentar esmenar el desconeixement que se’n tenia, el 2022 es van mostrejar tots els sectors de la plana de Lleida definits com a salins a la cartografia dels hàbitats de Catalunya. A més, es van mostrejar també sectors salins coneguts pels autors que no estan inclosos en la cartografia esmentada. En total van ser mostrejades 50 localitats, i en 14 d’elles es va detectar el llagost de saladar. Com a resultat d’aquest mostreig, podem afirmar que la distribució de l’espècie és més àmplia que la que fins ara es coneixia i que aquest llagost només és present al sector occidental de la plana. L’espècie té densitats molt desiguals i la seva població es troba molt fragmentada i ocupa retalls amb Suaeda vera que en alguns casos són extremament petits. L’estudi ha posat de manifest que la cartografia dels hàbitats de Catalunya no inclou la totalitat dels sectors salins i que molts dels cartografiats estan fortament alterats. Dels 50 polígons prospectats, 22 no estaven cartografiats, malgrat que el salat és present en tots ells. Al marge del llagost de saladar, durant les prospeccions s’han detectat 33 altres espècies, entre les que en cal destacar 3 que són també característiques dels ambients salins. En concret, s’ha detectat Heteraclis adspersa (Redtenbacher, 1889) en una localitat, el llagost de canyís (Tropidopola cylindrica Mar
Saline environments, including salt marshes (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), a habitat of community interest, are currently very scarce environments in the interior of Catalonia due to their transformation into irrigated crops. Among the orthopterans that live in these environments, we find Mioscirtus wagneri (Eversmann, 1859), a species that is discontinuously distributed from the Iberian Peninsula to western China. The data on Mioscirtus wagneri in Catalonia until now were scarce and relatively recent (year 1996), which is why it is listed as Vulnerable. In order to try to rectify the lack of knowledge, in 2022 all the sectors of the Lleida Plain defined as saline in the Cartography of the Habitats of Catalonia have been sampled. In addition, those saline sectors not included in the cartography of habitats known to the authors were also sampled. A total of 50 localities were sampled, in 14 of which Mioscirtus wagneri was detected. The distribution is wider than that known until now, although it is concentrated in the western sector of the Plain. However, the densities are very uneven and its population is very fragmented and occupies patches with Suaeda vera, sometimes extremely small. The study has shown that the mapping of Catalonia’s habitats does not include all of the saline areas and that even those mapped are strongly altered. Of the 50 prospected polygons, 22 were not mapped, despite the presence of Suaeda vera in all of them. In addition to Mioscirtus wagneri, 33 other species were detected during the surveys, among which it is worth highlighting 3 that are also characteristic of saline environments. Specifically, Heteraclis adspersa (Redtenbacher, 1889) has been detected in one locality, Tropidopola cylindrica (Marschall, 1836) in 4 localities and Calephorus compressicornis (Latreille, 1804) in one locality. It should be noted that Heteraclis adspersa had so far never been detected in Catalonia. The high fragmentation of the distribution of Mioscir