Back to Search
Start Over
Sobre la confusió historiogràfica entre «suspensió i supressió» versus «abolició i derogació» de les Constitucions i altres drets de Catalunya
- Source :
- Revista de Dret Històric Català; Vol. 21 (2022); 11-38; Revista de Dret Històric Català; Vol. 21 (2022); 11-38; Revista de Dret Històric Català; Vol. 21 (2022); 11-38; 2014-0010; 1578-5300
- Publication Year :
- 2024
-
Abstract
- La fi de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713 i 1715-1717), amb el consegüent Decreto de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña establecida por su Magestad con decreto de diez y seis de enero de mil setecientos y diez y seis, arran de la capitulació de Barcelona l'11 de setembre de 1714, va significar la suspensió del Principat de Catalunya com a entitat política diferenciada, regida fins aleshores per les Constitucions de Catalunya i altres drets. La historiografia ha confós aquesta supressió amb la derogació i l'abolició de les Constitucions de Catalunya. El present treball de revisió bibliogràfica i documental respecte a aquesta qüestió del període constituent a Catalunya iniciat amb la fi de la Guerra de Successió, exposa que el Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya promulgat pel vencedor de la Guerra de Successió, Felip V de Borbó, implantat per la força de les armes, a Catalunya va introduir reglamentacions noves diferents, particularment escapçant el marc institucional català rival en la causa borbònica, i va bandejar i ignorar les Constitucions del Principat de Catalunya, però no les va abolir ni derogar específicament, encara que aquest fos el seu desig. Finalment, s'ofereix la reflexió que es tracta, doncs, de drets històrics «vigents», anacrònics potser, però perquè es va escapçar el sistema d'actualització, i que possiblement a la historiografia li ha mancat el coratge de reconèixer-ho. Concloem, així, que les Constitucions de Catalunya van ser suspeses, modificades severament per la força, menystingudes i fetes oblidar, però no han estat pas derogades ni abolides.<br />The end of the Spanish Succession War (1701-1713 and 1715-1717), with the consequent the Decree of «Nova Planta» of the Royal Audiencia of the Principate of Catalonia established by his Majesty with decree of the sixteenth of January of seventeen hundred sixteen, following the surrender of Barcelona on September 11th, 1714, meant the suspension of the Principate of Catalonia as a distinct political entity, ruled until then by the Constitutions of Catalonia and other kinds of law. Historiography has misunderstood this suppression with the revocation and abolition of the Constitutions of Catalonia. The present study of bibliographic and documentary review regarding this issue of the constituent period in Catalonia that started with the end of the War of Succession, shows that the «Nova Planta» Decree of the Royal Court of the Principate of Catalonia promulgated by the winner of the War of Succession, Felipe V de Borbó, implemented by force of arms, integrated different new regulations in Catalonia, specifically eliminating the rival Catalan institutional framework in the Bourbon cause, and overlooked and ignored the Constitutions of the Principate of Catalonia, but didn?t specifically abolish or revoke them, even if that was his desire. Finally, it is considered that these are, therefore, «current» historical rights, perhaps anachronistic, but because the system update stopped, and that, possibly historiography has lacked the courage to recognize this. So we conclude, that the Constitutions of Catalonia were suspended, severely modified by force, belittled and forgotten, but they have not been revoked or abolished.<br />El fin de la Guerra de Sucesión Española (1701-1713 i 1715-1717), con el consiguiente Decreto de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña establecida por su Magestad con decreto de diez y seis de enero de mil setecientos y diez y seis, a raíz de la capitulación de Barcelona el 11 de septiembre de 1714, significó la suspensión del Principado de Cataluña como entidad política diferenciada, regida hasta entonces por las Constitucions de Catalunya i altres drets. La historiografía ha confundido esta supresión con la derogación y la abolición de las Constitucions de Catalunya. El presente trabajo de revisión bibliográfica y documental respecto a esta cuestión del período constituyente en Catalunya iniciado don el fin de la Guerra de Sucesión, expone que el Decreto de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña promulgado por el vencedor de la Guerra de Sucesión, Felipe V de Borbón, implantado por la fuerza de las armas, en Cataluña introdujo reglamentaciones nuevas diferentes, particularmente descabezando el marco institucional catalán rival en la causa borbónica, y marginó e ignoró las Constitucions de Catalunya, pero no las abolió ni derogó específicamente, aunque este fuera su deseo. Finalmente, se ofrece la reflexión que se trata, pues, de derechos históricos «vigentes», anacrónicos quizás, pero porque se descabezó el sistema de actualización, y que posiblemente a la historiografía le ha faltado el coraje de reconocerlo. Concluimos, así, que las Constitucions de Catalunya fueron suspendida, modificadas severamente por la fuerza, menospreciadas y hechas olvidar, pero no han sido derogadas ni abolidas.
Details
- Database :
- OAIster
- Journal :
- Revista de Dret Històric Català; Vol. 21 (2022); 11-38; Revista de Dret Històric Català; Vol. 21 (2022); 11-38; Revista de Dret Històric Català; Vol. 21 (2022); 11-38; 2014-0010; 1578-5300
- Notes :
- application/pdf, Catalan
- Publication Type :
- Electronic Resource
- Accession number :
- edsoai.on1432462664
- Document Type :
- Electronic Resource