Democratizando el espacio habitable: la desjerarquización en la vivienda contemporánea en Barcelona

En aquest estudi, s’aborda la flexibilitat en el disseny arquitectònic en projectes d’habitatges a través de la desjerarquització dels seus espais. La motivació sorgeix de la percepció de l’habitatge com un repte canviant i dinàmic, on variables com usuaris, espai i temps influeixen en el seu disseny. El treball tracta de comprendre com l’evolució social ha afectat la concepció de l’habitatge, i examinar els projectes d’habitatge desjerarquitzat que s’estan tendint a fer actualment. Veure com els habitatges amb estances iguals s’adapten a les necessitats canviants dels seus residents, i analitzar-ne l’eficàcia en termes de flexibilitat. La recerca es centra en dos casos d’estudi: 85 habitatges socials a Cornellà de Peris + Toral Arquitectes i 1737 Gavà de H arquitectes. La metodologia es basa en l’observació de la rutina dels usuaris i en l’avaluació de la transformabilitat dels espais. S’analitza la facilitat amb la qual els espais poden transformar-se, tenint en compte la naturalesa dels mateixos des d’una perspectiva Kahniana i explorant la possibilitat d’intercanviar-los, detectant els possibles obstacles cap a una flexibilitat total.
En este estudio, se aborda la flexibilidad en el diseño arquitectónico en proyectos de viviendas a través de la desjerarquización de sus espacios. La motivación surge de la percepción de la vivienda como un reto cambiante y dinámico, donde variables como usuarios, espacio y tiempo influyen en su diseño. El trabajo trata de comprender cómo la evolución social ha afectado en la concepción de la vivienda, y examinar los proyectos de vivienda desjerarquizada que se están tendiendo a hacer actualmente. Ver cómo las viviendas con estancias iguales se adaptan a las necesidades cambiantes de sus habitantes, y analizar su eficacia en términos de flexibilidad. La investigación se enfoca en dos casos de estudio: 85 viviendas sociales en Cornellà de Peris + Toral Arquitectes y 1737 Gavà de H arquitectes. La metodología se basa en la observación de la rutina de los usuarios y en la evaluación de la transformabilidad de los espacios. Se analiza la facilidad con la que los espacios pueden transformarse, teniendo en cuenta la naturaleza de los mismos desde una perspectiva Kahniana y explorando la posibilidad de intercambiarse, detectando los posibles obstáculos hacía una flexibilidad total.
In this study, the flexibility in architectural design within housing projects is addressed through the dehierarchization of their spaces. The motivation arises from perceiving housing as a changing and dynamic challenge, where variables like users, space, and time influence its design. The work aims to comprehend how social evolution has impacted the conception of housing and to examine dehierarchized housing projects that are currently being undertaken. It seeks to observe how dwellings with equal spaces adapt to the changing needs of their inhabitants and analyze their effectiveness in terms of flexibility. The research focuses on two case studies: 85 social housing units in Cornellà by Peris + Toral Arquitectes and 1737 Gavà by H arquitectes. The methodology is based on observing users’ routines and evaluating the transformability of spaces. It analyzes the ease with which spaces can be transformed, taking into account the nature of spaces from a Kahnian perspective, and exploring the possibility of interchangeability, detecting potential obstacles to achieving complete flexibility.