Utopies urbanes i agricultura: el cas de Bruno Taüt i les seves influències en la República de Weimar

L'agricultura és una activitat humana que tot i ser essencialment rural, està directament unida a la gènesi del que és urbà; sense la troballa i el desenvolupament de l'agricultura, per part de les comunitats nòmades prehistòriques, no s'haguessin format assentaments humans ni fomentat el sedentarisme que va concloure en l'embrió de les ciutats tal com avui les coneixem. Històricament, tots els assentaments humans han sobreviscut gràcies a la relació simbiòtica amb el camp i el treball rural, i aquest s'ha constituït com la principal font d'aliment i la base per a l'arrelament i el creixement de tota comunitat. Amb l'arribada de la indústria, però, la relació entre l'urbà i el rural va començar a debilitar-se imposant una distància cada vegada més marcada. L'agricultura de mica en mica es va anar relegant a un segon pla en la concepció de la ciutat, menyspreant la importància i la influència que aquesta té en els processos vitals d'aquestes urbs. Tot i això, en puntuals ocasions, es van realitzar destacables aproximacions urbanes per a la fusió dels dos mons; propostes de caràcter utòpic que inclouen espais destinats a la producció d'aliment a les seves ordenacions. Aquest treball se centra en l'estudi de la proposta utòpica de Bruno Taüt durant la República de Weimar, el context històric i les seves influències per la projecció de Siedlungen o assentaments "rurals" i les seves característiques.