175 anys de poesia ferroviària: el segle XIX

L’objectiu d’aquest article és mostrar com, des del moment mateix de la seva arribada a Catalunya ara fa 175 anys, el ferrocarril ha estat sempre acompanyat per la creació poètica. Des de la circulació del primer tren i durant el creixement de la xarxa durant el segle XIX, els poetes de la Renaixença i del Modernisme celebraren amb odes i altres formes poètiques l’arribada d’un mitjà de transport que era un símbol del progrés. Quan calgué, però, optaren per poesia satírica per criticar-ne els efectes no desitjats. S’obrí així un espai per a la poesia de tema ferroviari que ha tingut continuïtat fins ara.
This article seeks to show that, from the very moment of its implementation in Catalonia 175 years ago, the railway has always been accompanied by poetry. From the circulation of the first train and during the growth of the network in the 19th century, the poets of the Renaixença and Modernisme movements celebrated with odes and other poetic forms the arrival of a transport means that was a symbol of progress. When necessary, however, they used satirical poetry to criticize its adverse effects. This opened up a space for railway-themed poetry that has continued up to our day.