1859: l'estació de tren com a element integrador del front marítim al teixit urbà de Malgrat de Mar

El PFC qüestiona el paper i funció de l’estació de tren com un recinte privat. S’hi va més enllà del concepte canònic d’estació, explorant altres tipologies i la forma que tenen de relacionar-se amb l’entorn immediat: més concretament, es fa èmfasi en com una andana pot ser, senzillament, una extensió de l’espai urbà. Per tant, aconseguir que l’andana participi en el que passa al seu voltant i doni resposta al seu emplaçament, al seu lloc, en compte de crear una barrera infranquejable, es l’objectiu. La nova andana oblida els límits, es dissol i es fon, d’una manera més rígida, en la part urbana i, d’una forma més orgànica, al mar. Una sèrie d’actuacions integrals a l’estació de tren, a la plaça de l’aparcament i als carrers del voltant formen part del projecte; un projecte que neix de la necessitat d’unir el poble amb el mar mitjançant un pas que creui les vies. Seguint les directrius del planejament del municipi no executat, es mou l’aparcament de l’estació per dissenyar una plaça amb dos nous equipaments que actuïn com a centre neuràlgic, centre d’activitat i com a vestíbul de Malgrat de Mar. La intersecció plaça-eixos serà el punt clau per situar els accessos al pas soterrat i poder cosir, finalment, el poble amb el mar.
El PFC cuestiona el papel y función de la estación de tren como un recinto privado. Se va más allá del concepto canónico de estación, explorando otras tipologías y la forma que tienen de relacionarse con el entorno inmediato: más concretamente, se hace énfasis en como un andén puede ser, sencillamente, una extensión del espacio urbano. Por lo tanto, conseguir que el andén participe en el que pasa a su alrededor y dé respuesta a su emplazamiento, a su lugar, en cuenta de crear una barrera infranqueable, se el objetivo. El nuevo andén olvida los límites, se disuelve y se funde, de una manera más rígida, en la parte urbana y, de una forma más orgánica, en el mar. Una serie de actuaciones integrales a la estación de tren, en la plaza del aparcamiento y en las calles del alrededor forman parte del proyecto; un proyecto que nace de la necesidad de unir el pueblo con el mar mediante un paso que cruce las vías.Siguiendo las directrices del planeamiento del municipio no ejecutado, se mueve el aparcamiento de la estación para diseñar una plaza con dos nuevas equipaciones que actúen como centro neurálgico, centro de actividad y como vestíbulo de Malgrat de Mar. La intersección plaza-ejes será el punto clave para situar los accesos al paso sepultado y poder coser, finalmente, el pueblo con el mar.
This master’s dissertation questions the role and function of the railway station as a private enclosure. It goes beyond the canonical concept of the station, exploring other typologies and the way they relate to their immediate surroundings: more specifically, it emphasises how a platform can simply be an extension of the urban space. Therefore, the objective is to ensure that the platform participates in what goes on around it and responds to its location, its place, rather than creating an impassable barrier. The new platform forgets the limits, dissolves and merges, in a more rigid way, into the urban part and, in a more organic way, into the sea. A series of integral actions at the train station, in the car park square and in the surrounding streets form part of the project; a project that arose from the need to link the town with the sea by means of a crossing over the tracks. Following the guidelines of the planning of the municipality that has not been executed, the parking of the station is moved to design a square with two new equipments that will act as a neuralgic centre, centre of activity and as a hall of Malgrat de Mar. The intersection square-axes will be the key point to place the accesses to the buried passage and to be able to finally sew the village with the sea.