«La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster»

L’article proposa una aproximació a la figura, l’obra i la significació alhora literària i política de Joan Fuster en el centenari del seu naixement i els trenta anys de la seva mort. Joan Fuster, l’assagista en català més important del segle xx, de la mateixa estirp que Eugeni d’Ors i Josep Pla, és una personalitat polièdrica, amb moltes cares: home de lletres, intel·lectual civil, poeta, erudit, crític literari, historiador de la literatura i la cultura, traductor, editor, columnista a la premsa, pensador, referent cívic, activista cultural i polític, pare de la pàtria… L’article fa també un ràpid repàs de la trajectòria literària i pública de l’escriptor, des de les circumstàncies biogràfiques i històriques de la seva incorporació a la literatura i la cultura catalanes fins a la vigència de la seva producció literària i de les seves propostes polítiques.
This article sets out to examine the figure, work and literary and political significance of Joan Fuster on the centennial of his birth and 30 years after his death. Joan Fuster, the most important essayist in Catalan in the twentieth century, cut from the same cloth as Eugeni d’Ors and Josep Pla, is a polyhedric personality with many faces: man of letters, civil intellectual, poet, scholar, literary critic, historian of literature and culture, translator, editor, newspaper columnist, thinker, civic referent, cultural and political activist, father of the Catalan Lands… This article makes a brief survey of his literary and public career as a writer, from the biographical and historical circumstances of his entrée into Catalan literature and culture to the continued relevance of his literary output and political proposals.