La boca de Pantagruel: una imatge de Rabelais heretada de la ficció llucianesca

Llucià de Samòsata influí destacablement en diversos autors del Renaixement com François Rabelais. El metge francès sabé extreure del polèmic escriptor de la Segona Sofística tota la seva essència més satírica i mordaç així com també l’afició (sempre amb un rerefons crític) a les narracions de viatges. Una de les analogies que, en aquest darrer aspecte, evidencien estudiosos de l’obra del francès i del de Samòsata és la que existeix entre la descripció de l’interior de la boca del gegant Pantagruel en el seu Gargantua i Pantagruel i la de la balena que habiten els protagonistes dels Relats Verídics. El propòsit d’aquest article consisteix a analitzar els paral·lels entre ambdós episodis, tot justificant com Rabelais fa efectiva una vívida ficció amb l’ús de diversos procediments heretats de Llucià.