La plaza como imaginación colectiva: lecciones de Trinitate Plaza de Luis Peña Ganchegui y Piazza Sebastiano Satta de Costantino Nivola

Com es construeix la plaça des de l’imaginari col·lectiu? L’espai públic de les nostres ciutats està cada cop més condemnat a ser un no-lloc, deslligat de la ciutat i dels seus habitants. Aquest treball pretén extreure lliçons de la Plaça de la Trinitat (Donostia, 1963) de l’arquitecte Luis Peña Ganchegui i de la Plaça Sebastiano Satta (Nuoro, Sardenya, 1967) de l’artista plàstic Costantino Nivola per poder entendre com nosaltres, com a col·lectivitat, ens podem veure reflexats en els llocs que habitem, partint d’una realitat abstracta però compartida.
¿Cómo se construye la plaza desde el imaginario colectivo? El espacio público de nuestras ciudades está cada vez más condenado a ser un no-lugar, desligado de ellas y sus habitantes. Este trabajo pretende extraer lecciones de Plaza de la Trinidad (Donostia, 1963) del arquitecto Luis Peña Ganchegui y de Plaza Sebastiano Satta (Nuoro, Cerdeña, 1967) del artista plástico Costantino Nivola para poder entender como nosotros, como colectividad, nos podemos ver reflejados en los lugares que habitamos, partiendo de una realidad abstracta pero compartida.
How can the square be built from collective imagination? Our cities’ public space is increasingly condemned to placelessness, disconnected from the city and its inhabitants. This paper aims to draw lessons from architect Luis Peña Ganchegui’s Trinitate Plaza (Saint Sebastian, 1963) and plastic artist Costantino Nivola’s Piazza Sebastiano Satta (Nuoro, Sardinia, 1967), so as to better understand how we, as a collectivity, can see ourselves reflected in the places we inhabit, starting from an abstract but shared reality.
Award-winning