Recent Developments in Technology-Enhanced Learning: A Critical Assessment

Les nostres societats són considerades societats del coneixement, on l’aprenentatge al llarg de la vida obté cada vegada més importància. Al mateix temps, les tecnologies digitals formen part de gairebé tots els aspectes de la nostra vida i tenen un paper important en l’educació. En l’última dècada s’han vist nombrosos avenços en l’àmbit de l’aprenentatge enriquit per la tecnologia. El 2004 George Siemens va presentar el connectivisme com a teoria de l’aprenentatge per a l’era digital. Les seves idees van inspirar la creació de cursos online massius oberts (MOOCs), que han estat objecte de gran atenció recentment. La literatura científica relacionada amb l’ús de dispositius digitals per a l’aprenentatge s’ha centrat en les potencialitats que els usuaris perceben d’aquests dispositius. La investigació del disseny també ens ha mostrat que els entorns d’aprenentatge enriquits per la tecnologia són complexos i han de ser vistos com a ecologies d’aprenentatge. Les discussions sobre connectivisme i MOOCs, les potencialitats dels dispositius digitals i la investigació del disseny han aparegut en diferents discursos observats de manera aïllada. En aquest sentit, és important assenyalar que els avenços en l’aprenentatge enriquit per la tecnologia poden i han de mostrar-se relacionats entre si.
Our societies are considered knowledge societies in which lifelong learning is becoming increasingly important. At the same time, digital technologies are entering almost every aspect of our lives and now play an important role in education. The last decade has seen numerous new developments in the field of technology-enhanced learning. In 2004, George Siemens presented connectivism as a learning theory for the digital age. His ideas inspired the creation of Massive Open Online Courses (MOOCs), which have recently received a great deal of attention. Theoretical works on the use of digital devices for learning have focused on the affordances users perceive in these devices. Design research has also shown us that learning environments enriched by digital technologies are extremely complex and should be viewed as learning ecologies. The discussions on connectivism and MOOCs, affordances of digital devices, and design research have taken place in different discourses that have paid hardly any attention to each other. It is important to point out, however, that the developments in technology-enhanced learning not only can but need to be related to each other.
Nuestras sociedades son consideradas sociedades del conocimiento, donde el aprendizaje a lo largo de la vida obtiene cada vez más importancia. Al mismo tiempo, las tecnologías digitales forman parte de casi todos los aspectos de nuestra vida y juegan un papel importante en la educación. En la última década se han visto numerosos avances en el ámbito del aprendizaje enriquecido por la tecnología. En 2004, George Siemens presentó el conectivismo como teoría del aprendizaje para la era digital. Sus ideas inspiraron la creación de cursos online masivos abiertos (MOOCs), que han sido objeto de gran atención recientemente. La literatura científica relacionada con el uso de dispositivos digitales para el aprendizaje se ha centrado en las potencialidades que los usuarios perciben de estos dispositivos. La investigación del diseño también nos ha mostrado que los entornos de aprendizaje enriquecidos por la tecnología son complejos y deben ser vistos como ecologías de aprendizaje. Las discusiones sobre conectivismo y MOOCs, las potencialidades de los dispositivos digitales y la investigación del diseño han aparecido en diferentes discursos observados de manera aislada. En este sentido, es importante señalar que los avances en el aprendizaje enriquecido por la tecnología no solo pueden sino que deben mostrarse relacionados entre sí.