Templum : el concepte d’equipament dispers a Castellar del Vallès i l’església de Sant Esteve com a enclau entre el món natural i urbà

Castellar del Vallès revela un passat en el que existia una estreta relació entre la infraestructura urbana i l'àmbit de caràcter paisatgístic i natural, el qual s'ha anat segregant amb el temps. El projecte, neix de l'observació i estudi tant de la ciutat antiga com de la ciutat del segle XXI, i es posa sobre la taula una idea que revisa el municipi per reconsiderar com hem d'entendre els equipaments a partir del segle següent, presentant el concepte d'equipament dispers. Aquest, lluny d'abordar la ciutat des d'una parcel·la on es construeix un equipament, es concentra en fer aixecar un altre circuit de significants i, per tant, de dinàmiques i préstecs socials entre usos, usuaris i espais, fet que permet entendre els carrers com a part del contingut programàtic, tant en el teixit urbà con en l'agrícola. La ciutat que es planteja estableix noves dinàmiques entre els usos públics dels equipaments i futurs escenaris amb la finalitat d'entendre el municipi i territori com un edifici en si mateix; la ciutat passa a ser un "templum". Si bé el temple o el santuari es concep des d'una idea religiosa, el que hi predomina, és l'experiència arquitectònica que genera entorn de diferents entitats programàtiques, ho observem en el Santuari o el Temple de Delfos, el "Témenos". On la Via Sacra, carrer principal del "témenos" es ramificava entre diferents edificacions anomenades "Tesoros", passant per diferents fonts i monuments fins al temple d'Apol·lo. El carrer en el temple, per tant, és espai servidor i contenidor programàtic alhora, que a través del "rito", diferents encontres i alteracions en aquest, dota d'experiència arquitectònica l'usuari fent-lo partícip de tota una comunitat.
Castellar del Vallès revela un pasado en el que existía una estrecha relación entre la infraestructura urbana con el ámbito de carácter paisajístico y natural que se ha ido segregando con el tiempo. El proyecto, nace de la observación y estudio tanto de la ciudad antigua como de la ciudad del siglo XXI y se pone sobre la mesa una idea que revisa el municipio para reconsiderar cómo entender los equipamientos a partir del siglo siguiente, presentando el concepto de equipamiento disperso. Éste, lejos de abordar la ciudad desde una parcela donde se construye un equipamiento, se concentra en levantar otro circuito de significantes y, por tanto, de dinámicas y préstamos sociales entre usos, usuarios y espacios, hecho que permite entender las calles como parte del contenido programático, tanto en el tejido urbano como en el agrícola. La ciudad que se plantea establece nuevas dinámicas entre los usos públicos de los equipamientos y futuros escenarios con el fin de entender el municipio y el territorio como un edificio en sí mismo; la ciudad pasa a ser un "templum". Si bien el templo o el santuario se concibe desde una idea religiosa, lo que predomina, es la experiencia arquitectónica que genera en torno a diferentes entidades programáticas, lo observamos en el Santuario o el Templo de Delfos, el "Témenos". Donde la Vía Sacra, calle principal del témenos se ramificaba entre diferentes edificaciones llamadas Tesoros, pasando por diferentes fuentes y monumentos hasta el templo de Apolo. La calle en el templo, por tanto, es espacio servidor y contenedor programático a la vez, que a través del "rito", diferentes encuentros y alteraciones en éste, dota de experiencia arquitectónica al usuario haciéndolo partícipe de toda una comunidad.
Castellar del Vallès reveals a past in which there was a close relationship between the urban infrastructure and the landscape and natural environment that has been segregated over time. The project, born of the observation and study of both the old city and the city of the 21st century, will put on the table an idea that revises the municipality to reconsider how to understand the facilities from the next century onwards, presenting the concept of dispersed facilities. This, far from approaching the city from a plot where a facility is built, concentrates on building another circuit of signifiers and, therefore, of dynamics and social loans between uses, users and spaces, which makes it possible to understand the streets as part of the programmatic content, both in the urban and agricultural fabric. The proposed city establishes new dynamics between the public uses of the facilities and future scenarios in order to understand the municipality and the territory as a building in itself; the city becomes a "templum". Although the temple or sanctuary is conceived from a religious idea, what predominates is the architectural experience that it generates around different programmatic entities, observing it in the Sanctuary or Temple of Delphi, the "Temenos". Where the Via Sacra, the main street of the Temple of Delphi, branched off between different buildings called Treasuries, passing by different fountains and monuments up to the Temple of Apollo. The street plan in the temple, therefore, is both a server space and a programmatic container, which through the "rite", different encounters and alterations in it, provides the user with an architectural experience, making him or her a participant in a whole community.