Estudi de l´Obra de Miquel Mont i Xavier Escribà en Relació a la Novel-la de Ficció d´Edwin Abbott, Planilàndia

Although some art critics and historians predicted the end of painting during the 20th century, the evidence of the good state in which the medium is found has served to increase the meaning of painting and its expressive possibilities, expanding the limits of this field and combining it with different disciplines without any prejudice. In this article we approach the work of two artists who maintain close ties with the cities of Barcelona and Paris, Xavier Escribà and Miquel Mont. Our spirit is not to reflect the coincidences between the two artists but to claim the innovation of their own professional career.
Tot i que alguns crítics i historiadors de l'art vaticinaren la fi de la pintura durant el segle XX, les evidències del bon estat en què es troba el medi han servit per expandir el significat de la pintura i les seves possibilitats expressives, ampliant els límits del medi i conjugant-la amb diferents disciplines sense cap tipus de prejudici. En aquest article ens apropem a l'obra de dos artistes que mantenen llaços estrets amb les ciutats de Barcelona i París, Xavier Escribà i Miquel Mont. El nostre ànim no és reflectir les coincidències entre els dos autors sinó reivindicar l'obertura que han aportat amb les seves pròpies trajectòries.