Il mondo sub specie paradisi nelle miniature di Giovanni di Paolo per la Commedia Yates-Thompson

Con questo saggio intendo mettere in luce le più tipiche componenti dell'immaginazione visionaria del pittore senese Giovanni di Paolo, orientate a una costruzione narrativa della sua illustrazione delParadiso nel ms. Yates-Thompson 36 che, puntando soprattutto su elementi di immaterialità e astrazione anti-naturalistica, definisce una lettura sempre spiritualizzata degli episodi della cantica: i termini sono quelli di un'evasione lirica di fondo, che fa vedere l'aver posto il pittore sub specie paradisi l'intero percorso suo di resa della visione dantesca dell'aldilà.
Amb aquest assaig pretenc destacar els components més típics de la imaginació visionària del pintor sienès Giovanni di Paolo, orientat a una construcció narrativa de la seva il·lustració del paradís en el ms. Yates-Thompson 36 que, centrant-se sobretot en elements de la immaterialitat i l'abstracció anti-naturalista, defineix una lectura sempre espiritualitzada dels episodis del càntic: els termes són els d'una evasió lírica bàsica, que mostra haver col·locat el pintor sub specie paradisi en tot el camí de la seva representació de la visió de Dante del més enllà.
With this essay I intend to highlight the most typical components of the visionary imagination of the Sienese painter Giovanni di Paolo, oriented towards a narrative construction of his illustration of the Paradise in the ms. Yates-Thompson 36 who, focusing above all on elements of immateriality and anti-naturalistic abstraction, defines an always spiritualized reading of the episodes of the canticle: the terms are those of a basic lyrical evasion, which shows that the painter has placed himself under the especially paradises his entire path of surrender of Dante's vision of the afterlife.
Con este ensayo assaig pretendo destacar los componentes más típicos de la imaginación visionaria del pintor sienès Giovanni di Paolo, orientadas hacia una construcción narrativa de su ilustración del paraíso en el ms. Yates-Thompson 36 que, centrándose sobretodo en elementos de la immaterialitat y la abstracción antinaturalista, define una lectura en todo momento espiritualitzada de los episodis de la Cántiga. Los terminos corresponden baásicamente a los de una evasión lírica, que muestra que el pintor ha colocado sub specie paradisi todo el recorrido de su representación de la visión de Dante del més enllà.
Avec cet essai, j'ai l'intention de mettre en évidence les composants les plus typiques de l'imagination visionnaire du peintre siennois Giovanni di Paolo, orienté vers une construction narrative de son illustration du paradis dans le ms. Yates-Thompson 36 qui, se concentrant avant tout sur des éléments d'immatérialité et d'abstraction anti-naturaliste, définit une lecture toujours spiritualisée des épisodes du cantique : les termes sont ceux d'une évasion lyrique de base, qui montre le fait d'avoir placé le peintre sub specie paradisi tout le chemin de son rendu de la vision de Dante de l'au-delà.