Protocolo de manejo de pacientes con enfermedad de Parkinson ingresados Diseño, implantación y valoración clínica

La malaltia de Parkinson idiopàtica és la segona malaltia neurodegenerativa per freqüència després de la malaltia d'Alzheimer; afecta a un percentatge important de la població, especialment per sobre dels 65 anys. Aquests pacients presenten major mortalitat i morbiditat que la població general, fins i tot en les primeres etapes de la malaltia. El mateix passa amb els anomenats parkinsonismes, altres entitats majoritàriament neurodegeneratives amb les que la malaltia de Parkinson comparteix característiques clíniques. El tractament simptomàtic d'aquestes entitats comporta una millora significativa de la qualitat de vida. No obstant això, a mesura que avança la malaltia, el tractament es torna més complex, tant en el tipus de fàrmacs utilitzats com per la posologia. Irregularitats en la seva administració o l'abandonament ocasionen des d'un empitjorament dels símptomes fins a situacions greus que poden comprometre la vida del pacient. Aquesta situació és més evident quan el pacient ingressa en un centre hospitalari, especialment quan la via enteral està compromesa; que és la via d'administració habitual; situació que es pot veure agreujada pel freqüent ús de medicació no indicada. S'ha demostrat una relació entre aquestes irregularitats i l'empitjorament funcional, increment de la morbiditat, mortalitat o estada mitjana d'aquests pacients amb malaltia de Parkinson o parkinsonisme. Tot i el reconeixement d'aquestes situacions i de les recomanacions per evitar-les, rarament s'han materialitzat en protocols concrets i, menys encara, han demostrat la seva utilitat. D'altres, fins i tot amb algun benefici clínic demostrat, l'important consum de recursos tant humans com materials dificulta la seva implantació generalitzada en qualsevol centre. La hipòtesi plantejada en la present tesi és que la implantació d'un protocol de teràpia substitutiva que recull les recomanacions bàsiques per a la detecció i control de tractament de pacients amb parkinsonisme que han de ser sotmeso
La enfermedad de Parkinson idiopática es la segunda enfermedad neurodegenerativa por frecuencia tras la enfermedad de Alzheimer; afecta a un porcentaje importante de la población, especialmente por encima de los 65 años. Estos pacientes presentan mayor mortalidad y morbilidad que la población general, incluso en las primeras etapas de la enfermedad. Lo mismo ocurre con los llamados parkinsonismos, otras entidades mayoritariamente neurodegenerativas con las que la enfermedad de Parkinson comparte características clínicas. El tratamiento sintomático de estas entidades comporta una mejoría significativa de la calidad de vida. Sin embargo, a medida que avanza la enfermedad, el tratamiento se vuelve más complejo, tanto en el tipo de fármacos utilizados como por la posología. Irregularidades en su administración o el abandono ocasionan desde un empeoramiento de los síntomas hasta situaciones graves que pueden comprometer la vida del paciente. Esta situación es más evidente cuando el paciente ingresa en un centro hospitalario, especialmente cuando la vía enteral está comprometida; que es la vía de administración habitual; situación que puede verse agravada por el frecuente uso de medicación no indicada. Se ha demostrado una relación entre estas irregularidades y el empeoramiento funcional, incremento de la morbilidad, mortalidad o estancia media de estos pacientes con enfermedad de Parkinson o parkinsonismo. A pesar del reconocimiento de estas situaciones y de las recomendaciones para evitarlas, raramente se han materializado en protocolos concretos y, menos aún, han demostrado su utilidad. Otros, incluso con algún beneficio clínico demostrado, el importante consumo de recursos tanto humanos como materiales dificulta su implantación generalizada en cualquier centro. La hipótesis planteada en la presente tesis es que la implantación de un protocolo de terapia sustitutiva que recoge las recomendaciones básicas para la detección y control de tratamiento de pacientes con parki
Idiopathic Parkinson's disease is the second most common neurodegenerative disease after Alzheimer's disease, which means that it affects a significant percentage of the population, especially those over 65 years of age. Patients than suffer the disease, involves an increase in mortality and morbidity compared to the general population, even in the early stages of the disease. The same occurs with the called parkinsonism, other mostly neurodegenerative entities with which Parkinson's disease shares clinical characteristics. Symptomatic treatment of these entities entails a significant improvement in quality of life. However, as the disease progresses, treatment becomes more complex both in the type of drugs used and in the dosage. Irregularities in its administration or abandonment cause from a worsening of symptoms to serious situations that can compromise the life of the patient. This situation is especially evident when the patient is admitted to a hospital, especially when the enteral route is compromised by other pathologies, since most of the symptomatic drugs follow this route of administration; situation that can be aggravated by the use of medication not indicated in these entities. A close relationship has been demonstrated between these variables and the worsening of functional capacity, increased morbidity, mortality or mean stay of these patients with Parkinson's disease or parkinsonism in relation to the general population. Despite the recognition of these situations and the recommendations to avoid them, they have rarely materialized in the application of specific clinical protocols. and even less has its clinical utility been demonstrated. In other cases, even with some demonstrated clinical benefit, the significant consumption of both human and material resources hinders its generalized implementation in any center. The hypothesis raised in this thesis is that the implementation of a replacement therapy protocol that includes the basic recommendatio
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina