Els conflictes generacionals a les famílies musulmanes catalanes

L'objectiu d'aquesta recerca rau en copsar la manifestació d'una possible col·lisió en la transmissió de pertinença religiosa quan varien les condicions de socialització, passant d'un context d'homogeneïtat a un d'heterogeneïtat que, alhora, és secular. Concretament, el cas de famílies musulmanes instal·lades a Catalunya. És a dir, es pretén veure si, efectivament, es produeix aquest conflicte generacional respecte de la identitat religiosa entre els musulmans nascuts fora de Catalunya i els seus fills nascuts a Catalunya; i, en cas que així sigui, s'ambiciona advertir com s'exterioritza. Per evitar concepcions errònies, s'han acotat alguns conceptes clau esclarint, així, des d'on partíem nosaltres. La perspectiva teòrica emprada parteix de la fenomenologia i l'interaccionisme simbòlic, i com a eina metodològica s'ha procedit a la realització d'entrevistes en profunditat. Les temàtiques que s'han pretès analitzar són: la identitat religiosa i les seves pràctiques; la confusió entre els termes cultura i religió; i el conflicte generacional-religiós. Amb tot el material analitzat podem concloure, entre d'altres, que sí, que es produeix un conflicte generacional respecte de la identitat religiosa. Ara bé, no hi ha res més enllà de les discrepàncies que es puguin generar de les distàncies temporals i contextuals que, en aquest cas, es manifesta en què uns i altres entenen la religió de manera diferent, la viuen diferent. Així doncs, no es tracta tant de conflictes identitaris, sinó que són els conflictes "típics" d'adolescència marcats, això sí, per factors contextuals.
El objetivo de esta investigación radica en captar la manifestación de una posible colisión en la transmisión de pertenencia religiosa cuando varían las condiciones de socialización, pasando de un contexto de homogeneidad a uno de heterogeneidad que, al mismo tiempo, es secular. Concretamente, el caso de familias musulmanas instaladas en Cataluña. Es decir, se pretende ver si, efectivamente, se produce este conflicto generacional respecto de la identidad religiosa entre los musulmanes nacidos fuera de Cataluña y sus hijos nacidos en Cataluña; y, en caso de que así sea, se ambiciona ver como se exterioriza. Para evitar concepciones erróneas, se han acotado algunos conceptos clave esclareciendo, así, desde donde partíamos nosotros. La perspectiva teórica empleada parte de la fenomenología y el interaccionismo simbólico, y como herramienta metodológica se ha procedido a la realización de entrevistas en profundidad. Las temáticas que se han pretendido analizar son: la identidad religiosa y sus prácticas; la confusión entre los términos cultura y religión; y el conflicto generacional-religioso. Con todo el material analizado podemos concluir, entre otros, que sí, que se produce un conflicto generacional respecto de la identidad religiosa. Ahora bien, no hay nada más allá de las discrepancias que se puedan generar de las distancias temporales y contextuales que, en este caso, se manifiesta en que unos y otros entienden la religión de manera diferente, la viven diferente. Así pues, no se trata tanto de conflictos identitarios, sino que son los conflictos "típicos" de adolescencia marcados, eso sí, por factores contextuales.
The goal of this research is to know about the manifestation of a possible collision in the transmission of religious belonging when the conditions of socialization vary, moving from a context of homogeneity to one of heterogeneity that, at the same time, is secular. Specifically, the case of Muslim families settled in Catalonia. In other words, it is intended to see if, indeed, this generational conflict regarding religious identity occurs between Muslims born outside Catalonia and their children born in Catalonia; and, if that is the case, it wanted to see how it is externalized. To avoid misconceptions, some key concepts have been narrowed down, thus clarifying where we started from. The theoretical perspective used starts from phenomenology and symbolic interactionism, and as a methodological tool, in-depth interviews have been carried out. The themes that we have tried to analyze are religious identity and its practices; the confusion between the terms culture and religion; and the generational-religious conflict. With all the material analyzed we can conclude, among others, that yes, there is a generational conflict regarding religious identity. But there is nothing beyond the discrepancies that can be generated from the temporal and contextual distances that, in this case, is manifested in the fact that both understand religion differently, live it differently. Thus, it is not so much about identity conflicts, but rather the "typical" conflicts of adolescence marked, of course, by contextual factors.