Variabilidad de la presión arterial como factor asociado a deterioro cognitivo y atrofia cerebral

La hipertensió arterial és un factor de risc de deteriorament cognitiu (DC). Tradicionalment, aquest risc s'ha atribuït a les xifres mitjanes de pressió arterial (PA). No obstant, la PA està sotmesa a una gran variabilitat que pot ser estudiada a curt plaç (en 24 hores) mitjançant la monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) o a llarg plaç amb les PA de diferents visites separades en el temps. Recentment, la variabilidad de la PA (VPA) s'ha associat, independentment de les xifres mitjanes de PA, a un major risc de DC i d'atròfia cerebral. Per determinar la VPA existeixen diferents índexs, com la desviació estàndard (DS), el coeficient de variació (CV) i l' Average Real Variability (ARV). Mentre que la relació entre la VPA a llarg plaç i el DC està ben establerta, els estudis sobre VPA a curt plaç i cognició mostren resultats discordants. A més, l'associació entre ambdós tipus de VPA i el deteriorament cognitiu lleu (DCL), estat cognitiu que precedeix a la demència, ha estat poc estudiada i no s'ha fet de forma prospectiva. L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar la VPA a curt i llarg plaç en una cohort de pacients hipertensos i determinar prospectivament la seva associació amb el decliu cognitiu i amb les transicions entre els estats de normalitat cognitiva i DCL després de quatre anys de seguiment. També s'investiga l'associació de la VPA amb el grau d'atròfia cerebral temporal medial (ATM) a la RMN cranial. Es van avaluar 361 pacients hipertensos mitjançant dues visites separades quatre anys. A cada visita es va realitzar una avaluació cognitiva, una RMN cranial i una MAPA (utilitzada per a calcular la VPA a curt plaç). Es recolliren, també, les determinacions de PA realitzades en Atenció Primària entre ambdues visites per calcular la VPA a llarg plaç. A cada visita es va passar la Rating Scale-second edition (DRS-2) i cada subjecte es va clasificar en normalitat cognitiva o DCL. Entre ambdues visites es recolliren els casos de DCL incident. L'ATM va
La hipertensión arterial es un factor de riesgo para el deterioro cognitivo (DC). Tradicionalmente, este riesgo se ha atribuido a las cifras medias de presión arterial (PA). Sin embargo, la PA está sujeta a una gran variabilidad que puede ser estudiada a corto plazo (en 24 horas) mediante la monitorización ambulatoria de la presión arterial (MAPA) o a largo plazo con las PA de diferentes visitas separadas en el tiempo. Recientemente la variabilidad de la PA (VPA) se ha asociado, independientemente de las cifras medias de PA, a un mayor riesgo de DC y de atrofia cerebral. Para determinar la VPA existen diferentes índices, como la desviación estándar (DS), el coeficiente de variación (CV) y la Average Real Variability (ARV). Mientras que la relación entre la VPA a largo plazo y el DC está bien establecida, los estudios sobre VPA a corto plazo y cognición muestran resultados discordantes. Además, la asociación entre ambos tipos de VPA y el deterioro cognitivo leve (DCL), estado cognitivo que precede a la demencia, ha sido poco estudiada y no se ha hecho de forma prospectiva. El objetivo de esta tesis es estudiar la VPA a corto y largo plazo en una cohorte de pacientes hipertensos y determinar prospectivamente su asociación con el declive cognitivo y con las transiciones entre los estados de normalidad cognitiva y DCL tras cuatro años de seguimiento. También se investiga la asociación de la VPA con el grado de atrofia cerebral temporal medial (ATM) en la RMN craneal. Se evaluaron 361 pacientes hipertensos mediante dos visitas separadas cuatro años. En cada visita se realizó una evaluación cognitiva, una RMN craneal y una MAPA (usada para calcular la VPA a corto plazo). Se recogieron también las determinaciones de PA que se realizaron en Atención Primaria entre ambas visitas para calcular la VPA a largo plazo. En cada visita se pasó la Dementia Rating Scale-second edition (DRS-2) y cada sujeto fue clasificado en normalidad cognitiva o DCL. Entre ambas visitas se recogier
Hypertension is a risk factor for cognitive impairment (CI). Traditionally, this risk has been attributed to mean blood pressure (BP). However, BP blood pressure levels exhibit a great variability over time. Blood pressure variability (BPV) can be assessed in the short term (within 24 hours) using ambulatory blood pressure monitoring (ABPM) or in the long term through BP measurements blood pressure measurements from different visits separated in time. Recently, BPV has been associated with a higher risk of CI and cerebral atrophy, regardless of the mean arterial pressure levels. Several indices have been proposed to measure BPV, such as the standard deviation (SD), the coefficient of variation (CV) and the Average Real Variability (ARV). The relationship between long-term BPV and CI is well established; however, studies assessing short-term BPV and cognition show conflicting results. Furthermore, the association between both types of VPA and mild cognitive impairment (MCI), a cognitive state that precedes dementia, has been assessed in few studies and has not been performed prospectively. The aim of this Thesis was to evaluate short-term and long-term BPV in a cohort of hypertensive patients and prospectively determine its association with cognitive decline and with cognitive changes between normal cognition states and MCI after four years of follow-up. The association of BPV with medial temporal cerebral atrophy (MTA) on cranial MRI was also investigated. 361 hypertensive patients were evaluated in two visits separated four years between them. A cognitive assessment, cranial MRI, and ABPM (used to calculate short-term VPA) were performed at each visit. BP determinations measured in Primary Care between both visits were also collected to calculate long-term BPV. In both visits, the Dementia Rating Scale-second edition (DRS-2) was performed and each subject was classified in cognitive normal state or MCI. Incident MCI patients between both visits were collected. The
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina