Arquitectura en negatiu. Les pedreres de La Seu a Calvià

El paisatge no és un fet estàtic, és la successió de moments, l’evolució de cultures, idees, tècniques… per tant, no es pot entendre de manera aïllada sense un temps, però, quin és el temps del paisatge? Com va dir Cesare Brandi a la Teoria del Restauro (1968), la temporalitat d’una obra d’art es distingeix en tres temps: el primer consisteix en el propi moment de la creació de l’obra, el segon és el temps que transcorre des de la creació de l’obra fins que aquesta adquireix la consideració d’obra d’art i el tercer és el moment de la recepció de la pròpia obra per la nostra consciència. Podríem extrapolar aquests tres temps i aplicar-los a les pedreres de marès que hi ha arreu de tota l’illa de Mallorca. Canviar la perspectiva des de la qual les observam com un espai robat a la natura, com un mal al paisatge i donar-les el valor històric i, fins i tot, escultòric que tenen les seves geometries i textures. Llavors, a quin temps es trobarien?
El paisaje no es un hecho estático, es la sucesión de momentos, la evolución de culturas, ideas, técnicas... por eso no puede entenderse de manera aislada sin un tiempo, pero... ¿cuál es el tiempo del paisaje? Como dijo Cesare Brandi en la Teoria del Restauro (1968), la temporalidad de una obra de arte de distingue en tres tiempos: el primero consiste en el propio momento de la creación de la obra, el segundo es el tiempo que transcurre desde la creación de la obra hasta que esta adquiere la consideración de obra de arte y el tercero es el momento de la recepción de la propia obra por nuestra conciencia. Podríamos extrapolar estos tres tiempos y aplicarlos a las canteras de marès que hay alrededor de toda la isla de Mallorca. Cambiar el punto de vista desde el cual las observamos como un espacio robado a la naturaleza, como un mal al paisaje y darles el valor histórico e incluso escultórico que tienen sus geometrías y texturas. Entonces, ¿en qué tiempo se encontrarían?
The landscape is not static, it is the succession of moments, it is the evolution of cultures, ideas, techniques... Therefore, it cannot be understood in isolation without a time, however, what is the time of the landscape? As Cesare Brandi wrote in Teoria del restauro (1968), the temporality of a work of art is distinguished in three times: the first one consists in the moment of the creation of the work, the second is the time that elapses from the creation until it acquires the consideration of work of art and the third one is the moment of the reception of the own work by our conscience. We could extrapolate these times and apply them to the sandstone quarries that exist throughout Mallorca. Change the perspective from which we observe them as a space stolen from nature, as damage to the landscape and give them the historical and even sculptural value that their geometries and textures have. So at what time would they be?