Paisajes infantiles: la infancia como constructora de un imaginario urbano

Aquest article desenvolupa un entreteixit d'experiències vinculades a la infància englobades sota la idea de paisatges infantils per tal de fer notar l'enorme influència que la visió infantil ha tingut i continua tenint en els processos de generació o transformació urbana. Aquests paisatges analitzats aposten per situar la infància al centre de la reflexió urbana, reclamant-la com a agent transformador de la ciutat, davant del racionalisme extrem de la societat actual. Podem dir que els paisatges infantils són aquelles experiències o accions que tenen la infància com a referent en diferents aspectes. En primer lloc, s'analitzen propostes que, inspirades en la manera de fer infantil, ofereixen estratègies alternatives per generar nous paisatges urbans. En segon lloc, s'analitzaran alguns espais específics destinats a la infància que van sorgir en detectar que l'espai públic adult no estava adaptat a nens i nenes i que van generar paisatges propis i fàcils de reconèixer per a la comunitat. En tercer lloc, s'analitzen propostes o accions que proposen nenes i nens com a agents transformadors de l'espai urbà, amb capacitat crítica i de proposta. Aquests paisatges infantils seran analitzats des de l'arquitectura, des de les pròpies característiques intrínseques, la topografia, els límits, els elements que els constitueixen, els recorreguts que permeten, l'enquadrament o marc d'actuació, i qui en són els observadors i usuaris, per tal de recuperar-ne estratègies suggerents per a futures actuacions sobre el paisatge urbà.
This article develops a series of experiences related to childhood, encompassed under the idea of children's landscapes. The goal is to make visible the enormous influence that children's vision has had and continues to have on the processes of urban generation or transformation. The analysis of these landscapes aims to place childhood at the centre of urban debate, understanding it as a transforming agent of the city, against the extreme rationalism of today's society. We can say that children's landscapes are those experiences or actions that have childhood as a reference in different aspects. In the first place, the article examines proposals that, inspired by children's behaviours and practices, offer alternative strategies for the generation of new urban landscapes. Secondly, some specific spaces destined for childhood will be analysed. Particularly, the examined spaces are those that arose when detecting that the adult public space was not adapted to children and that generated their own and recognizable landscapes for the community. Third, this research examines proposals or actions that present children as transforming agents of urban space, with critical and proactive capacity. These children's landscapes will be analysed from architecture, from their own intrinsic characteristics, topography, the limits, the elements that constitute them, the routes they allow, the framing or framework of action. It will also examine who are the observers and users of them, in order to recover from them suggestive strategies for future actions on the urban landscape.
El presente artículo desarrolla un entretejido de experiencias vinculadas a la infancia englobadas bajo la idea de paisajes infantiles, con el fin de visibilizar la enorme influencia que la visión infantil ha tenido y sigue teniendo en los procesos de generación o transformación urbana. Estos paisajes analizados apuestan por situar a la infancia en el centro de la reflexión urbana, reclamándola como agente transformador de la ciudad, frente al racionalismo extremo de la sociedad actual. Podemos decir que los paisajes infantiles son aquellas experiencias o acciones que tienen a la infancia como referente en diferentes aspectos. En primer lugar, se analizan propuestas que, inspiradas en el modo de hacer infantil, ofrecen estrategias alternativas para la generación de nuevos paisajes urbanos. En segundo lugar, se analizarán algunos espacios específicos destinados a la infancia que surgieron al detectar que el espacio público adulto no estaba adaptado a niñas y niños, y que generaron paisajes propios y reconocibles para la comunidad. En tercer lugar, se analizan propuestas o acciones que proponen a niñas y niños como agentes transformadores del espacio urbano, con capacidad crítica y propositiva. Estos paisajes infantiles serán analizados desde la arquitectura, desde sus propias características intrínsecas, la topografía, los límites, los elementos que los constituyen, los recorridos que permiten, el encuadre o marco de actuación, y quiénes son los observadores y usuarios de los mismos, con el fin de recuperar de ellos estrategias sugerentes para futuras actuaciones sobre el paisaje urbano.
Peer Reviewed