Metrópolis pedalable: estudio y prospectiva de la infraestructura ciclable de las ciudades de Barcelona, Paris y Amsterdam

La situació d'emergència climàtica obliga a la cerca de solucions que garanteixin nivells de qualitat ambiental aptes per al desenvolupament saludable de la vida humana, sent una reclamació a escala planetària vistes les protestes en defensa del medi ambient. Una de les reclamacions és la cerca d'un mobilitat més sostenible, que respongui a la situació límit de congestió ambiental. Malgrat tractar-se d'un de les maneres de transport més longeus i amb un major arrelament social històric, la bicicleta s'ha vist desplaçada de la posició d'actor principal a la ciutat després de la popularització de la mobilitat privada durant el període de postguerra mundial. El desenvolupament associat a la mobilitat privada ha generat les condicions de connectivitat i accessibilitat necessàries per al desenvolupament econòmic de l'últim segle. No obstant això, la transformació dels hàbits de mobilitat ha provocat la disminució de la presència dels espais naturals en àmbits metropolitans, la fragmentació del territori i ha perpetuat un model que provoca greus externalitats i incidències urbanes. Per aquest motiu constreny la recuperació de la bicicleta i la mobilitat ciclable, compatible amb els desplaçaments realitzat sobre artefactes i vehicles de mobilitat activa i personal, com a agent notori de la mobilitat urbana, en els seus diferents formats. El desenvolupament d'una infraestructura ciclable de qualitat fomenta la millora de la qualitat de l'entorn urbà en el qual s'implementa, des d'un punt d'ambiental. D'altra banda, s'afavoreix la major convivència urbana, tant amb les modalitats de transport sostenibles com amb la mobilitat privada. A més, es donen les condicions per a fomentar l'activitat comercial de proximitat i opcions de distribució urbana més eficients com la ciclologística. Per a defensar aquestes reflexions, s'estudiaran des del punt de vista de la ciclabilitat els casos de les metròpolis d'Amsterdam, París i Barcelona.
La situación de emergencia climática obliga a la búsqueda de soluciones que garanticen niveles de calidad ambiental aptos para el desarrollo saludable de la vida humana, siendo una reclamación a escala planetaria vistas las protestas en defensa del medio ambiente. Una de las reclamaciones es la búsqueda de un movilidad más sostenible, que responda a la situación límite de congestión ambiental. A pesar de tratarse de uno de los modos de transporte más longevos y con un mayor arraigo social histórico, la bicicleta se ha visto desplazada de la posición de actor principal en la ciudad tras la popularización de la movilidad privada durante el periodo de posguerra mundial. El desarrollo asociado a la movilidad privada ha generado las condiciones de conectividad y accesibilidad necesarias para el desarrollo económico del último siglo. Sin embargo, la transformación de los hábitos de movilidad ha provocado la disminución de la presencia de los espacios naturales en ámbitos metropolitanos, la fragmentación del territorio y ha perpetuado un modelo que provoca graves externalidades e incidencias urbanas. Por este motivo apremia la recuperación de la bicicleta y la movilidad ciclable, compatible con los desplazamientos realizado sobre artefactos y vehículos de movilidad activa y personal, como agente notorio de la movilidad urbana, en sus diferentes formatos. El desarrollo de una infraestructura ciclable de calidad fomenta la mejora de la calidad del entorno urbano en el que se implementa, desde un punto de ambiental. Por otro lado, se favorece la mayor convivencia urbana, tanto con las modalidades de transporte sostenibles como con la movilidad privada. Además, se dan las condiciones para fomentar la actividad comercial de proximidad y opciones de distribución urbana más eficientes como la ciclologística. Para defender estas reflexiones, se estudiarán desde el punto de vista de la ciclabilidad los casos de las metrópolis de Amsterdam, París y Barcelona.
The climate emergency situation forces the search for solutions that guarantee levels of environmental quality suitable for the healthy development of human life, a claim that has been made on a planetary scale in view of the protests in defence of the environment. One of the demands is the search for more sustainable mobility, which responds to the limit situation of environmental congestion. Despite being one of the longest-established modes of transport with the strongest historical social roots, the bicycle has been displaced from its position as a major player in the city following the popularisation of private mobility in the post-war period. The development associated with private mobility has generated the conditions of connectivity and accessibility necessary for economic development in the last century. However, the transformation of mobility habits has led to a decrease in the presence of natural spaces in metropolitan areas, the fragmentation of the territory and has perpetuated a model that causes serious externalities and urban impacts. For this reason, there is an urgent need to recover cycling and cycling mobility, compatible with journeys made on active and personal mobility devices and vehicles, as a notorious agent of urban mobility, in its different formats. The development of a quality cycling infrastructure promotes the improvement of the quality of the urban environment in which it is implemented, from an environmental point of view. On the other hand, it favours greater urban coexistence, both with sustainable modes of transport and with private mobility. In addition, it provides the conditions to promote local commercial activity and more efficient urban distribution options such as cycling. In order to defend these reflections, the cases of the metropolises of Amsterdam, Paris and Barcelona will be studied from the point of view of cyclability.
Award-winning