Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del Procés

[EN] One of the facts that characterizes the years of conflict in Catalonia since 2017 is the proliferation of visual elements on the street, which reflect the confrontation with the Spanish state such as flags, messages in the form of banners or painted on the walls, and other visual elements of protest. Beyond the symbolic value of these visual elements, a theoretical posthumanist approach of this social activism in public spaces leads us to apply a postanthropocentric, non-dual and relational perspective. In this way, without forgetting the importance of discourse, meaning and structure, attention is focused on affects, intensities and the event in its deleuzian sense. The unit of analysis is not the visual elements or people but the assemblages, relational fields in which affects, feelings and emotions emerge. The space and the elements that make up the space are not misunderstood as something disassociated from the subject but rather understood in terms of emplacement (Howes 2005), that is, the sensuous and co-constitutive interrelationship of body, mind and environment. The visual elements on which I will focus my presentation are co-participants of the social life and they powerfully contribute to the generation of emotional atmospheres that are central to understanding the emoscape of Catalonia and its polarized identities in these current years of conflict.
[CA] Un dels fets que des del 2017 caracteritzen els anys de conflicte a Catalunya és la proliferació al carrer d’elements visuals que traspuen la confrontació amb l’Estat, com banderes, missatges en forma de pancarta o pintats als murs, llaços grocs, etc. Més enllà del valor simbòlic d’aquests elements visuals, una orientació teòrica posthumanista sobre aquest activisme social en espais públics ens duu a aplicar una perspectiva postantropocèntrica, no dual i relacional. D’aquesta manera, sense manllevar la importància que té el discurs, la significació i l’estructura, hom focalitza la seva atenció en els afectes, les intensitats i l’esdeveniment en el sentit deleuzià del terme (event). La unitat d’anàlisi no són els elements visuals o les persones, sinó els assemblatges, els camps relacionals en els quals emergeixen afectes, sentiments i emocions. No és només que l’espai i els elements que el componen no s’entengui com quelcom desencaixat de l’individu, sinó que en termes d’emplacement (Howes, 2005) se’l considera dins de la interrelació sensorial i coconstitutiva de cos, ment i medi. Els elements visuals en els quals centraré el meu article són coparticipants de la vida social i contribueixen poderosament a la generació d’atmosferes afectives que al capdavall són centrals per entendre l’emoscape o paisatge emocional propi del país en aquests anys de conflicte.
[ES] Uno de los hechos que desde 2017 caracterizan los años de conflicto en Cataluña es la proliferación en la calle de elementos visuales que ponen de manifiesto el enfrentamiento con el Estado como banderas, mensajes en forma de pancartas o pintados en los muros, lazos amarillos, etc. Más allá del valor simbólico de estos elementos visuales, una orientación teórica posthumanista sobre este activismo social en los espacios públicos nos lleva a aplicar una perspectiva post-antropocéntrica, no dual y relacional. De esta manera, sin negar la importancia del discurso, la significación y la estructura, se centra la atención en los afectos, las intensidades y el evento en el sentido deleuziano del término. La unidad de análisis no son los elementos visuales o las personas, sino los ensamblajes, los campos relacionales en los que emergen los afectos, los sentimientos y las emociones. No es solo que el espacio y los elementos que lo componen no se entienda como algo desarticulado del individuo, sino que en términos de emplacement (Howes, 2005) se considera dentro de la interrelación sensorial y co-constituyente del cuerpo, la mente y el medio. Los elementos visuales en los que centraré mi artículo son co-productores de la vida social y contribuyen poderosamente a la generación de atmósferas afectivas que al fin y al cabo son fundamentales para entender el emoscape o paisaje emocional del país en estos años de conflicto.