La colaboración público-privada para el impulso de la innovación: un estudio comparativo de su utilización en España y Finlandia

[ES] El rol fundamental que desempeña la innovación para el crecimiento económico está fuera de toda duda y, por ello, la literatura que estudia la economía del cambio tecnológico, tanto desde un punto de vista neoclásico como evolucionista, justifica la intervención pública con el objetivo de contrarrestar los fallos de mercado o sistémicos que impidan alcanzar un desempeño innovador óptimo. En el complejo contexto socio-económico actual de grandes retos sociales, la innovación también cobra un papel protagonista para afrontar esos desafíos. De hecho, entre los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) está el de fomentar la innovación y, las propias Naciones Unidas, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos o la Comisión Europea, coinciden al afirmar la importancia que las políticas de innovación tienen en este nuevo escenario global. Pero, además, precisamente el último de los ODS, establece la necesidad de fomentar y promover la constitución de alianzas eficaces en las esferas pública, público-privada y de la sociedad civil, como una de las estrategias a seguir en la Agenda 2030. En el ámbito concreto de las políticas de innovación, la literatura, sobre todo aquella centrada en la teoría de los sistemas de innovación, otorga a la colaboración entre los agentes público y privados del sistema un papel trascendental en la creación y transferencia del conocimiento y en la gobernanza del propio sistema. Pero, además, las aportaciones científicas más recientes sobre las políticas de nueva generación o las llamadas políticas challenge-oriented o mission-oriented, inciden especialmente en este aspecto. En esta línea, durante las últimas décadas, todos los países europeos, en mayor o menor medida, han implementado algún tipo de política o programa orientado a impulsar o mejorar la colaboración público-privada CPP en el ámbito de la innovación. La cuestión es que los resultados han sido muy desiguales. El sistema nacional de innovación español, por eje
[EN] The fundamental role that innovation plays for economic growth is beyond doubt. For this reason, the literature that studies the economics of technological change, both from a neoclassical and evolutionary point of view, justifies public intervention with the aim of counteracting market or systemic failures that prevent achieving optimal innovation performance. In today's complex socioeconomic context, with the presence of major social challenges, innovation also plays a leading role in addressing these challenges. In fact, among the Sustainable Development Goals (SDGs) is to promote innovation and, the United Nations itself, the Organization for Economic Cooperation and Development or the European Commission, agree in affirming the importance that innovation policies have in this new global scenario. But, in addition, precisely the last of the SDGs, establishes the need to promote the establishment of effective partnerships in the public, public-private and civil society spheres, as one of the strategies to be followed in the 2030 Agenda. In the specific field of innovation policies, literature, especially that focused on the theory of innovation systems, gives collaboration between public and private agents of the system a transcendental role in the creation and transfer of knowledge and in the governance of the system itself. But, in addition, the most recent contributions on the next generation innovation policies or the so-called challengeoriented or mission-oriented policies, especially insist on this aspect. In this line, during the last decades, all European countries, to a greater or lesser extent, have implemented some type of policy or program aimed at promoting or improving public-private partnerships (PPPs) in the field of innovation. The issue is that the results have been very uneven. The Spanish national innovation system, for example, despite having several PPP experiences, has not reached a level of articulation such as that reached by Finland
[CA] El paper fonamental que exerceix la innovació per al creixement econòmic està fora de tot dubte i, per això, la literatura que estudia l'economia del canvi tecnològic, tant des d'un punt de vista neoclàssic com evolucionista, justifica la intervenció pública amb l'objectiu de contrarestar les fallades de mercat o sistèmiques que impedeixin arribar a un nivell innovador òptim. En el complex context socioeconòmic actual de grans reptes socials, la innovació també cobra un paper protagonista per afrontar aquests desafiaments. De fet, entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) hi ha el de fomentar la innovació i, les pròpies Nacions Unides, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics o la Comissió Europea, coincideixen en afirmar la importància que les polítiques d'innovació tenen en aquest nou escenari global. Però, a més, precisament l'últim dels ODS, estableix la necessitat de fomentar i promoure la constitució d'aliances eficaces en les esferes pública, públic-privada i de la societat civil, com una de les estratègies a seguir en l'Agenda 2030. En l'àmbit concret de les polítiques d'innovació, la literatura, sobretot aquella centrada en la teoria dels sistemes d'innovació, atorga a la col·laboració entre els agents públic i privats del sistema un paper transcendental en la creació i transferència del coneixement i en la governança del propi sistema. Però, a més, les aportacions científiques més recents sobre les polítiques de nova generació o les anomenades polítiques challenge-oriented o mission-oriented, incideixen especialment en aquest aspecte. En aquesta línia, durant les últimes dècades, tots els països europeus, en major o menor mesura, han implementat algun tipus de política o programa orientat a impulsar o millorar la col·laboració publico-privada en l'àmbit de la innovació. La qüestió és que els resultats han estat molt desiguals. El sistema nacional d'innovació espanyol, per exemple, tot i comptar amb diverses exper