Urban entrepreneurship in face of social housing policy: an analysis of the Brazilian Housing Program 'Minha Casa Minha Vida' in Rio de Janeiro State

A pesar de la centralidad de la vivienda en las políticas urbanas, Brasil habría tenido solo una política de vivienda a partir de 1964. Sin embargo, el uso de recursos públicos para este asunto solo comenzó a ocurrir en 2009 a través del programa Minha Casa Minha Vida (MCMVP). Se centró en la construcción subsidiada de nuevas viviendas utilizando recursos públicos o mediante normas financieras menos costosas. En ese momento, la estrategia del gobierno federal implicaba una convergencia de las demandas sociales con la alternativa de enfrentar la crisis de 2008 mediante la adopción de medidas anticíclicas, con la construcción civil desempeñando un papel destacado en esta dinámica. Para comprender el tamaño de MCMVP, para octubre de 2018, ya se habían invertido alrededor de $ 115 mil millones de dólares en el programa, siendo Río de Janeiro el sexto estado que recibió la mayor cantidad de recursos. En el curso de su implementación, el discurso utilizado fue que la provisión de vivienda social estaría justificada como una alternativa viable que supuestamente dialogaría con las diversas dimensiones asociadas con el derecho a la vivienda. Sin embargo, a pesar de las promesas del gobierno federal, MCMVP contribuyó al crecimiento horizontal de las ciudades, por regla general, hacia las periferias de los centros urbanos y las áreas más pobres, una dinámica que se ha observado ampliamente en el país desde el comienzo del proceso de urbanización. Considerando este escenario, el presente trabajo tiene como objetivo analizar la implementación del programa, prestando especial atención al Estado de Río de Janeiro y su capital, en base a los datos solicitados al gobierno federal a fines de 2018. Dichos datos incluyen el número de unidades de vivienda contratadas, así como los montos involucrados, y considere tanto la variable de tiempo (por año), como la económica (por rango de ingresos atendidos por los proyectos) y territorial (para estados, ciudades, capitales estatales y área d
Tot i la centralitat de l'habitatge en les polítiques urbanes, el Brasil hauria tingut només una política d'habitatge a partir de 1964. No obstant això, l'ús de recursos públics per a aquest assumpte només va començar a ocórrer el 2009 a través de el programa Minha Casa Minha vida (MCMVP). Es va centrar en la construcció subsidiada de nous habitatges utilitzant recursos públics o mitjançant normes financeres menys costoses. En aquest moment, l'estratègia de govern federal implicava una convergència de les demandes socials amb l'alternativa d'enfrontar la crisi de 2008 mitjançant l'adopció de mesures anticícliques, amb la construcció civil exercint un paper destacat en aquesta dinàmica. Per comprendre la mida de MCMVP, per a octubre de 2018, ja s'havien invertit al voltant de 115 $ mil milions de dòlars en el programa, sent Rio de Janeiro el sisè estat que va rebre la major quantitat de recursos. En el curs de la seva implementació, el discurs utilitzat va ser que la provisió d'habitatge social estaria justificada com una alternativa viable que suposadament dialogaria amb les diverses dimensions associades amb el dret a l'habitatge. No obstant això, tot i les promeses de govern federal, MCMVP va contribuir a el creixement horitzontal de les ciutats, per regla general, cap a les perifèries dels centres urbans i les àrees més pobres, una dinàmica que s'ha observat àmpliament al país des del començament del procés d'urbanització. Considerant aquest escenari, el present treball té com a objectiu analitzar la implementació de el programa, prestant especial atenció a l'Estat de Rio de Janeiro i la seva capital, en base a les dades sol·licitades a govern federal a fins de 2018. Aquestes dades inclouen el nombre d'unitats d'habitatge contractades, així com les sumes involucrats, i consideri tant la variable de temps (per any), com l'econòmica (per rang d'ingressos atesos pels projectes) i territorial (per a estats, ciutats, capitals estatals i àrea de planificació de la capi
Despite the centrality of housing in urban policies, Brazil would have had only a housing policy as of 1964. Nevertheless, public resources use for this matter only started occurring in 2009 through the Minha Casa Minha Vida program (MCMVP). Its focus was the subsidized construction of new housing using public resources or via less expensive financing rules. At that moment, the federal government's strategy implied a convergence of the social demands with the alternative of facing the 2008 crisis by adopting countercyclical measures, with civil construction playing a prominent role in this dynamic. In order to understand the size of MCMVP, by October 2018, about $115 billion dollars had already been invested in the program, with Rio de Janeiro being the sixth State that received the most resources. In the course of its implementation, the discourse used was that the social housing provision would be justified as a viable alternative that supposedly would dialogue with the various dimensions associated with the right to housing. However, despite the promises of the federal government, MCMVP contributed to the cities’ horizontal growth, as a rule, towards urban centers’ peripheries and poorer areas, a dynamic that has been widely observed in the country since the beginning of the urbanization process intensification. Considering this scenario, the present work aims to analyze the program’s implementation, giving special attention to the State of Rio de Janeiro and its capital, based on data requested to federal government at the end of 2018. Such data include the number of housing units contracted, as well as the amounts involved, and consider both the time variable (per year), as the economic (by income range served by the projects) and territorial (for states, cities, state capitals and planning area of the capital of Rio de Janeiro). In the analytical model developed, in addition to the total amounts invested in the country, only data referring to the 10 most repre
Peer Reviewed