Prospecció de la capacitat d'infecció d'Ustilago syntherismae: característiques de les ustilospores i efectes de la infecció en plàntules de Digitaria sanguinalis

This work aims to extend our knowledge about the pathosystem Digitaria sanguinalis - Ustilago syntherismae. Nowadays D. sanguinalis is described as one of the worst weeds in the world due to its abundance and economic losses. On the other hand, U. syntherismae could be the alternative that is needed for its biological control, as it replaces its spikelets with a mass of spores and this causes a significant reduction in seed production. This study has focused on the spore germination phase and the infection phase. In the first experiment, the differences in germination and the development of U. syntherismae spores in relation to their method of washing were studied. Three different methods compared: copper sulphate, ethanol and sodium hypochlorite (at different concentrations and different contact times). In the second one, the differences on the spore growth depending on the culture medium were studied. Five different types of culture medium were compared: ING, YMA, YEA, ASC and PDA. The third experiment aimed to verify the existence of differences in the probability of D. sanguinalis seedling infection depending on the distance between the spikelet and the spore mass of U. syntherismae. The inoculated seedlings were dyed and observed under an optical microscope to verify the presence of fungus in their tissues. It can be stated that there are significant differences (P<0.05) in the average of germination percentage of spores washed with copper sulphate regarding the other types of washing, but it cannot be stated that there are significant differences in the average of the germination percentage if the spores have been washed with ethanol or sodium hypochlorite. It can be stated that the mean of germinated spores, the average length of the hyphae that are formed during germination, and the average number of bifurcations that this hyphae present in the ASC medium are significantly different (P<0.05) than the other medium, and that the averages of the proportion of g
Este trabajo pretende ampliar conocimientos sobre el patosistemas Digitaria sanguinalis - Ustilago syntherismae. Actualmente D. sanguinalis es descrita como una de las peores malezas del mundo por su abundancia y las pérdidas económicas que causa. Por otro lado, U. syntherismae podría ser la alternativa que se necesita para su control biológico, ya que sustituye sus espiguillas por una masa de esporas y, por tanto, causa una importante reducción en la producción de semillas. Concretamente se ha centrado el estudio en la fase de germinación de esporas y en la fase de infección. En el primer experimento se quiso conocer las diferencias en la germinación y el desarrollo de esporas de U. syntherismae en relación con su método de lavado. Se trabajó con 3 métodos diferentes: sulfato de cobre, etanol e hipoclorito sódico (a diferentes concentraciones y diferentes tiempos de contacto). En el segundo ensayo se quisieron estudiar las diferencias que conlleva la utilización de diferentes medios de cultivo para el crecimiento de las esporas. Se trabajó con 5 tipos de medio de cultivo diferentes: ING, YMA, YEA, ASC y PDA. En el tercer experimento se quiso verificar la existencia de diferencias en la probabilidad de infección de plántulas de D. sanguinalis en función de la distancia entre la espiguilla y la masa de esporas de U. syntherismae. Las plántulas inoculadas se tiñeron y se observaron al microscopio óptico para comprobar la existencia de hongo en sus tejidos. Se puede afirmar que hay diferencias significativas (P<0,05) en la media del porcentaje de germinación de lavadas con sulfato de cobre respecto a los otros tipos de lavado, pero no se puede afirmar que existan diferencias significativas en la media del porcentaje de germinación si las esporas han sido lavadas con etanol o hipoclorito sódico. Se puede afirmar que la media de esporas germinadas, la media de longitudes de las hifas que se forman en germinar y la media del número de bifurcaciones que presentan estas hif
Aquest treball pretén ampliar coneixements sobre el patosistema Digitaria sanguinalis - Ustilago syntherismae. Actualment D. sanguinalis és descrita com una de les pitjors males herbes del món per la seva abundància i les pèrdues econòmiques que causa. Per altra banda, U. syntherismae podria ser l’alternativa que es necessita per al seu control biològic, ja que substitueix les seves espiguetes per una massa d’espores i, per tant, causa una important reducció en la producció de llavors. Concretament s’ha centrat l’estudi en la fase de germinació d’espores i en la fase d’infecció. En el primer experiment es va voler determinar l’existència de diferències en la germinació i el desenvolupament d’espores d’U. syntherismae en relació amb el seu mètode de rentat. Es va treballar amb 3 mètodes diferents: sulfat de coure, etanol i hipoclorit sòdic (a diferents concentracions i diferents temps de contacte). En el segon assaig es van voler estudiar les diferències que comporta la utilització de diferents medis de cultiu per al creixement de les espores. Es va treballar amb 5 tipus de medi de cultiu diferents: ING, YMA, YEA, ASC i PDA. En el tercer experiment es va voler verificar l’existència de diferències en la probabilitat d’infecció de plàntules de D. sanguinalis en funció de la distància entre l'espigueta i la massa d'espores d’U. syntherismae. Les plàntules inoculades es tenyiren i s’observaren al microscopi òptic per comprovar l’existència de fong en els seus teixits. Es pot afirmar que hi ha diferències significatives (P<0,05) en la mitjana del percentatge de germinació d’espores rentades amb sulfat de coure respecte els altres tipus de rentat, però no es pot afirmar que existeixin diferències significatives en la mitjana del percentatge de germinació si les espores han estat rentades amb etanol o hipoclorit sòdic. Es pot afirmar que la mitjana d’espores germinades, la mitjana de longituds de les hifes que es formen en germinar i la mitjana del nombre de bifurcacions q