In pursuit of autonomous distributed satellite systems

A la pàgina 265 diu: "In an effort to facilitate the reproduction of results, both the source code of the simulation environment and the configuration files that were prepared for the design characterisation are available in an open repository: https://github.com/carlesaraguz/aeoss
Satellite imagery has become an essential resource for environmental, humanitarian, and industrial endeavours. As a means to satisfy the requirements of new applications and user needs, novel Earth Observation (EO) systems are exploring the suitability of Distributed Satellite Systems (DSS) in which multiple observation assets concurrently sense the Earth. Given the temporal and spatial resolution requirements of EO products, DSS are often envisioned as large-scale systems with multiple sensing capabilities operating in a networked manner. Enabled by the consolidation of small satellite platforms and fostered by the emerging capabilities of distributed systems, these new architectures pose multiple design and operational challenges. Two of them are the main pillars of this research, namely, the conception of decision-support tools to assist the architecting process of a DSS, and the design of autonomous operational frameworks based on decentralised, on-board decision-making. The first part of this dissertation addresses the architecting of heterogeneous, networked DSS architectures that hybridise small satellite platforms with traditional EO assets. We present a generic design-oriented optimisation framework based on tradespace exploration methodologies. The goals of this framework are twofold: to select the most optimal constellation design; and to facilitate the identification of design trends, unfeasible regions, and tensions among architectural attributes. Oftentimes in EO DSS, system requirements and stakeholder preferences are not only articulated through functional attributes (i.e. resolution, revisit time, etc.) or monetary constraints, but also through qualitative traits such as flexibility, evolvability, robustness, or resiliency, amongst others. In line with that, the architecting framework defines a single figure of merit that aggregates quantitative attributes and qualitative ones-the so-called ilities of a system. With that, designers can steer the des
La imatgeria per satèl·lit ha esdevingut un recurs essencial per assolir tasques ambientals, humanitàries o industrials. Per tal de satisfer els requeriments de les noves aplicacions i usuaris, els sistemes d’observació de la Terra (OT) estan explorant la idoneïtat dels Sistemes de Satèl·lit Distribuïts (SSD), on múltiples observatoris espacials mesuren el planeta simultàniament. Degut al les resolucions temporals i espacials requerides, els SSD sovint es conceben com sistemes de gran escala que operen en xarxa. Aquestes noves arquitectures promouen les capacitats emergents dels sistemes distribuïts i, tot i que són possibles gràcies a l’acceptació de les plataformes de satèl·lits petits, encara presenten molts reptes en quant al disseny i operacions. Dos d’ells són els pilars principals d’aquesta tesi, en concret, la concepció d’eines de suport a la presa de decisions pel disseny de SSD, i la definició d’operacions autònomes basades en gestió descentralitzada a bord dels satèl·lits. La primera part d’aquesta dissertació es centra en el disseny arquitectural de SSD heterogenis i en xarxa, imbricant tecnologies de petits satèl·lits amb actius tradicionals. Es presenta un entorn d’optimització orientat al disseny basat en metodologies d’exploració i comparació de solucions. Els objectius d’aquest entorn són: la selecció el disseny de constel·lació més òptim; i facilitar la identificació de tendències de disseny, regions d’incompatibilitat, i tensions entre atributs arquitecturals. Sovint en els SSD d’OT, els requeriments del sistema i l’expressió de prioritats no només s’articulen en quant als atributs funcionals o les restriccions monetàries, sinó també a través de les característiques qualitatives com la flexibilitat, l’evolucionabilitat, la robustesa, o la resiliència, entre d’altres. En línia amb això, l’entorn d’optimització defineix una única figura de mèrit que agrega rendiment, cost i atributs qualitatius. Així l’equip de disseny pot influir en les solucions d
Postprint (published version)