Las ampliaciones modernas en los regadíos históricos. Jovedat y Extremal de la Real Acequia de Moncada

[EN] We propose, based on the case study "the irrigation of the Royal Acequia of Moncada (RAM)" the most important one of the "huertas" surrounding Valencia, to focus on: the process of growth in irrigated area over time, the use of water resources and the role played by political and economic elites in leading the process. The human impact on the current irrigation RAM area would go back to the beginning of the Roman colonial presence in the second century BC and the founding of the city of Valencia, with rainfed crops based on the typical Mediterranean within a parcel division based on the typical Roman land although it left few traces on the territory. From the eighth century, the consolidation of a new social group formed by Arabized Berber Islamic clans will be a commitment to a change in the model farm. With irrigation they will seek to overcome limited climate and provide more consistent production for the dietary needs of the new ethno-social group. The first option of these clans would be the use of water resources from natural springs and around them the settlement process would begin with farms as productive core housing-mark which will be the preeminent form of occupation and territorial organization for several centuries. A space that would combine the presence set of spaces inhabited and cultivated with intermediate spaces dedicated to preservation, supply of raw materials and grazing. The second option would start in the late tenth century with the construction of the bypass channel of Turia river. It was an entirely designed and built channel with successive derivations where water would get continuous and proportional to each of the farmhouses exits. The third option, up to date, started in the thirteenth century after the process of military conquest, colonization and feudalization by the Catalan-Aragonese Christian Crown and opted for continuing increasing the social option of irrigated agriculture. Space with a concentration of housing that will
[ES] Nos proponemos, a partir de un estudio de caso, el del regadío de la Real Acequia de Moncada (RAM), el más importante de la huerta de Valencia, profundizar en el proceso de crecimiento de la superficie irrigada, en el uso de los recursos hídricos y en el papel desarrollado por las élites políticas y económicas. La antropización de los espacios sobre los que se asienta el actual regadío de la RAM se remontaría al inicio de la presencia colonizadora romana en el siglo II a.C, con una agricultura de secano basada en los cultivos típicos de la trilogía mediterránea y una apropiación del espacio basada en el catastro típico romano. A partir del siglo VIII la consolidación sobre el territorio de un nuevo grupo social: grupos clánicos bereberes arabizados de religión islámica, supondrá un cambio en el modelo de explotación agrícola. Con el regadío se buscará superar el limitante climático con tal de obtener producciones más acordes con las necesidades dietéticas del nuevo grupo étnico-social. La primera opción de regadío pasaría por el aprovechamiento de los recursos hídricos autóctonos y alrededor de los cuales se iniciaría el proceso de asentamiento. La alquería como núcleo habitacional-productivo marcará la forma de ocupación y organización territorial que combinaría la presencia de islotes poblados y cultivados, con espacios intermedios dedicados a reserva, aprovisionamiento de materias primas y pastoreo. La segunda opción se iniciará a finales del siglo X con la construcción del canal derivado del río Turia. Un canal diseñado y construido en toda su extensión y que mediante sucesivas derivaciones haría llegar el agua de manera continua y proporcional a cada una de las alquerías. La tercera opción, definitiva hasta el momento actual, se inicia a partir del siglo XIII tras del proceso de conquista militar, colonización y feudalización por parte de la corona cristiana catalano-aragonesa que optará por continuar con la opción social de la agricultura irrigada. Se ree
[CA] Ens proposem, a partir d'un estudi de cas, el del regadiu de la Reial Séquia de Moncada (RAM), el més important de l'horta de València, aprofundir en el procés de creixement de la superfície irrigada al llarg del temps, en l'ús dels recursos hídrics i en el paper desenrotllat per les elits polítiques i econòmiques en la conducció del procés. L'antropització dels espais sobre els quals s'assenta l'actual regadiu de la RAM es remuntaria a l'inici de la presència colonitzadora romana en el segle II a.C, amb una agricultura de secà basada en els cultius típics de la trilogia mediterrània i una apropiació de l'espai basada en el cadastre típic romà. A partir del segle VIII la consolidació sobre el territori d'un nou grup social: grups clanics berbers arabitzats de religió islàmica, suposarà un canvi en el model d'explotació agrícola. Amb el regadiu es buscarà superar el limit climàtic per tal d'obtindre produccions més coincidents amb les necessitats dietètiques del nou grup etnic-social. La primera opció de regadiu passaria per l'aprofitament dels recursos hídrics autòctons al voltant dels quals s'iniciaria el procés d'assentament. L'alqueria com a nucli habitacional-productiu marcarà la forma d'ocupació i organització territorial que combinaria la presència d'illots poblats i cultivats, amb espais intermedis dedicats a reserva, aprovisionament de matèries primeres i pasturatge. La segona opció s'iniciarà a finals del segle X amb la construcció del canal derivat del riu Túria.Un canal dissenyat i construït en tota la seua extensió i que per mitjà de successives derivacions faria arribar l'aigua de manera contínua i proporcional a cada una de les alqueries. La tercera opció, definitiva fins al moment actual, s'inicia a partir del segle XIII després de del procés de conquista militar, colonització i feudalització per part de la corona cristiana catalano-aragonesa que optarà per continuar amb l'opció social de l'agricultura irrigada. Es reestructurarà l'espai i s'ampl