La Veu de les famílies en el sistema educatiu : aposta pel bé comú o estratègia de clausura?

Aquesta tesi doctoral explora la participació de les famílies a l'escola des d'una perspectiva inèdita ja que conceptualitza els moviments de famílies en educació com a subjectes polítics amb capacitat de veu i d'incidència en el sistema educatiu. La pregunta motor de la recerca és respecte la naturalesa i els efectes d'aquesta capacitat de veu, interrogant si es tracta d'un moviment col·lectiu per a la millora del dret a l'educació o bé respon a interessos particulars de replegament de classe, més propis d'una estratègia de clausura. Finalment s'observen els efectes de l'acció col·lectiva de les famílies en termes d'equitat educativa. Les tres dimensions d'anàlisi de la tesi són: la política, la comunitària i la de classe. En el nivell polític la tesi s'interroga sobre la crisi de la democràcia i la forma com el paradigma neoliberal ha marcat les polítiques educatives orientant-les al mercat. En l'àmbit comunitari es centra en la dificultat per a construir vincles estables en el context contemporani on l'anhel de comunitat és l'anvers de l'individualisme. En l'àmbit de l'estructura de classes revisa des d'autors clàssics de la reproducció cultural fins als autors contemporanis que estudien les desigualtats educatives, incorporant la dimensió expressiva i les expectatives familiars en l'educació, i posa l'accent en els comportaments parentals de les classes mitjanes i la manera com aquests interactuen amb el mercat educatiu. El context on s'inscriu la recerca arrenca el 15M de 2011 moment en que eclosiona la indignació ciutadana per anys sostinguts de crisi econòmica, de desgast de la democràcia per la crisi de les institucions, i de desafecció respecte un sistema que ja no garanteix uns serveis públics bàsics amb qualitat. L'onada de repolitització ciutadana arribarà als moviments de famílies en educació, que es sumaran a les marees ciutadanes protestant contra les retallades i exigint una educació pública de qualitat. Els resultats es basen en una etnografia reali
This doctoral thesis explores the participation of families in the school from an unprecedented perspective, since it conceptualizes the families' movements within education as political subjects with a voice and impact on the educational system. What set this research into motion are the nature and effects of this advocacy capacity, asking whether it is a collective movement for the improvement of the right to education, or if it responds to particular interests of retrenchment of class, which are more typical of a closure strategy. Finally, this dissertation will observe the effects of the families' collective action in terms of equity. The three dimensions of analysis are: politics, community, and status. At the political level, this thesis focuses on the democracy crisis and the way in which the neoliberal paradigm has impacted the educational policies, orienting them to the market. At the community level, it focuses on the difficulty of building stable connections in the contemporary context where the desire for community confronts individualism. Regarding the social ladder structure, this study analyses from classical authors of cultural reproduction to contemporary authors that study educational inequalities, incorporating the expressive dimension and family expectations of education, and emphasizes the parental behaviour of the middle classes and the way they interact with the educational market. The context in which this research is framed started on 15 May 2011, when the population took to the street due to sustained years of economic crisis, the wear and tear by the institutional crisis, and the disaffection toward a system that no longer guaranteed quality basic public services. The new wave of hope for politics had an impact on the family movements within education, which were added to the waves of citizens protesting against cuts and demanding quality public education. The results are based on an ethnography made during the 2015-16 academic year in the