Truquen a la porta. Un estudi sociològic sobre les transformacions contemporànies d'un monestir

Avui, són diverses les investigacions que han observat com en un context de crisi de les institucions religioses tradicionals a Occident el monaquisme està experimentant un període d'innovacions i d'una popularitat inesperada (Jonveaux i Palmisano, 2016; Jonveaux et al., 2014). El creixement del turisme religiós, espiritual i cultural, l'èxit dels productes monàstics o les reestructuracions de les pròpies comunitats són indicadors d'aquests canvis. Què ens diu, doncs, la pervivència d'un monestir, una institució aparentment arcaica, hermètica, isolada i allunyada del nostre temps marcat pel canvi, el dinamisme i l'efervescència d'allò religiós? La present tesi doctoral examina les transformacions contemporànies d'un monestir femení benedictí en el transcurs de les darreres dues dècades des d'una perspectiva sociològica comprensiva combinant contribucions de la sociologia de la religió, la teoria sociològica clàssica i la teoria sociològica contemporània. Prenent com a estudi de cas un monestir singular en el mapa monàstic català, la investigació s'ha basat en una metodologia qualitativa amb un enfocament etnogràfic. L'estudi empíric a través d'entrevistes, observacions i consulta de material d'arxiu apropa una realitat religiosa força desconeguda i mostra la seva rellevància sociològica per a l'estudi de canvis de la història cultural recent. La tesi en aquest sentit té un doble objectiu. D'una banda, descriure i analitzar les transformacions de la lògica interna i la projecció pública de la institució monàstica a través de les quals ha conservat la seva plausibilitat considerant l'experiència narrada i les pràctiques de les monges i dels hostes així com el context històric, social i eclesial del monestir. D'una altra banda, un segon objectiu ha estat interpretar i discutir aquests canvis en relació amb les condicions macroestructurals del paisatge social, cultural i religiós tardomodern. D'aquesta manera, la recerca copsa com les transformacions del monestir es veh
Son varias las investigaciones que han observado como en un contexto de crisis de las instituciones religiosas tradicionales en Occidente el monacato está experimentando un período de innovaciones y de una popularidad inesperada (Jonveaux y Palmisano, 2016; Jonveaux et al., 2014). El crecimiento del turismo religioso, espiritual y cultural, el éxito de los productos monásticos o las reestructuraciones de las propias comunidades son indicadores de estos cambios. En la línea de esta investigación, la tesis doctoral examina las transformaciones contemporáneas de un monasterio femenino benedictino en el transcurso de las últimas dos décadas desde una perspectiva sociológica comprensiva combinando contribuciones de la sociología de la religión, la teoría sociológica clásica y la teoría sociológica contemporánea. Tomando como estudio de caso un monasterio singular en el mapa monástico catalán, la investigación se ha basado en una metodología cualitativa con un enfoque etnográfico. El estudio empírico a través de entrevistas, observaciones y consulta de material de archivo acerca una realidad religiosa bastante desconocida y muestra su relevancia sociológica para el estudio de cambios de la historia cultural reciente. La tesis en este sentido tiene un doble objetivo. Por un lado, describir y analizar las transformaciones de la lógica interna y la proyección pública de la institución monástica mediante las cuales ha conservado su plausibilidad considerando la experiencia narrada y las prácticas de las monjas y de los huéspedes así como el contexto histórico, social y eclesial del monasterio. Por otra parte, un segundo objetivo ha sido interpretar y discutir estos cambios en relación con las condiciones marcoestructurales del paisaje social, cultural y religioso tardomoderno. De este modo, la investigación muestra como las transformaciones del monasterio se vehiculan y a su vez ejemplifican cuestiones de más envergadura relacionadas con los procesos de secularización, plural
In recent years, various scholars have observed how, in the context of a crisis in institutional and traditional religion, monasticism is experiencing a period of innovation and unexpected popularity (Jonveaux i Palmisano, 2016; Jonveaux et al., 2014). In a similar vein, this research examines contemporary transformations in a Benedictine monastery of women. Focusing on a singular monastery in the larger Catalan monastic map, this investigation aims to illustrate how a traditional, collective, and highly institutionalised religious institution such as a monastery transforms and relates to the contemporary religious landscape by actively refracting rather than passively reflecting its distinct characteristics. Thus, by adopting an ethnographic methodology and engaging with the empirical data theoretically through diverse approaches from the sociology of religion and the classical and contemporary sociological theory this work analyses the changes in the logics of the monastic institution and its public projection. The research analytically describes and discusses the adaptive processes of 'detotalisation', 'retraditionalisation', and 'spiritualisation' by which the monastery has creatively transformed, while conserving its distinctive character, in order to maintain its plausibility for a new generation of nuns who were admitted in the mid-nineties, and for the public who currently visit the guest quarters. The results of this analysis illuminate the relevance and the interest of monasticism as a strategic context of study that condenses and, in turn, manifests central issues in religion in the late-modern age. Additionally, the study contributes to current understandings of the changing forms of traditional, communal, and institutional religion as well as its relationships to emerging expressions of individualised, subjectivised, and detraditionalised religiosity.