Arcos, Bóvedas de Arista y Bóvedas Aristadas de Cantería en el Círculo de Francesc Baldomar y Pere Compte

Bajo el título de la tesis Arcos, bóvedas de arista y bóvedas aristadas de cantería en el círculo de Francesc Baldomar y Pere Compte, se desarrolla una investigación que, como se indica, centra su atención en el ámbito de la historia de la arquitectura y de la construcción en el contexto medieval. El estudio se centra en un conjunto de prácticas arquitectónicas que se inscriben en el desarrollo de la cantería. Esta, de origen tan antiguo como las propias civilizaciones, toma en la Edad Media un especial impulso, trazando una línea evolutiva, y alcanza hacia finales de este periodo (s. XV y XVI) un gran nivel de desarrollo y sofisticación. Este será el caso del ámbito del antiguo reino y ciudad de Valencia, en el que se define el objeto de estudio del presente trabajo. La situación histórica, política, social y económica que vive Valencia a lo largo del s XV favoreció los campos de la arquitectura y de la construcción, y propició avances, que acabaron materializándose en obras de carácter novedoso y alta calidad de ejecución; concretamente en el ámbito de la cantería, donde encontramos una gran variedad de casos, e incluso la aparición de un tipo arquitectónico nuevo: las bóvedas aristadas. Este consiste en la conformación de bóvedas, cuya forma se ajusta a los parámetros del gótico, pero sin presentar elementos de nervatura. Es decir, se trata de fábricas cuya forma viene definida por aristas en sustitución de los nervios (sean principales, secundarios, terceletes, fajones o formeros), y cuyas superficies de intradós se presentan curvadas (no se trata de bóvedas de arista definidas por el encuentro de bóvedas de cañón, sino de un sistema distinto). La correcta comprensión histórico-constructiva de estas obras plantea una serie de cuestiones a resolver, que surgen necesariamente de la eliminación del propio sistema gótico. Esta será, por lo tanto, la cuestión principal que aborda el presente trabajo, y que, para poder llevar a cabo, necesitará del desarrollo de algun
For the thesis entitled Arches, Groined Vaults and Template Stonework: the Setting of Francesc Baldomar and Pere Compte, research was carried out, which, as indicated, focuses on the history of architecture and building in the medieval context. The study focuses specifically on a set of architectural, and therefore constructional, practices, involved in the development of stone ma-sonry, whose origin is as old as civilization itself, and which in the Middle Ages received a special impulse, following an evolutionary line. At the end of this period (15th and 16th centuries) it reached an advanced stage of development and sophistication. This was so in the case of these activities in Valencia, which is the subject under study in the present work. The historical, political and economic situation of Valencia throughout the 15th century undeniably favoured the fields of architecture and construction, and gave rise to many advances that led to the construction of new types of finely executed works. This was certainly the case in stone-masonry, involving a large number of highly skilled master masons in extremely intricate examples of their works. In this period, therefore, stone-masonry lived through one of its most splendid epochs during which different architectural typologies with multiple variants were put into practice. This variety will influence the present work, which however, will basically focus on a very particular new type of architecture that in a certain way marks the culmination of the technical development of the discipline of groined vaults. This new typology consists of the design of vaults whose shape conforms to Gothic parameters but which lack ribbing, i.e. constructions that are defined by groins instead of ribs and curved surfaces (not groin vaults defined by the meeting of barrel vaults). The correct historical and constructional interpretation of these works involvers a series of questions that necessarily arise from the elimination of the Gothic s
Sota el títol de tesi, Arcs, voltes d'aresta i voltes arestades de pedra tallada al cercle de Francesc Baldomar i Pere Compte, es desenvolupa una investigació que, com s'indica, centra l'atenció en l'àmbit històric de l'arquitectura i la construcció a finals de l'Edat Mitjana. L'estudi, per la seua part, centra el focus d'atenció sobre un conjunt de pràctiques arquitectòniques que s'inscriuen dins del desenvolupament del tall de pedra (la disciplina de tallar la pedra). Aquesta, amb un origen tan antic com les civilitzacions més antigues, pren a l'Edat Mitjana una singular força (i intensitat), traçant una línia evolutiva, i aconseguint, cap al final d'aquest període un altíssim nivell tècnic i de sofisticació. Aquest serà, aleshores, el cas Valencià, al que es defineix l'objecte d'estudi. La situació històrica, política, social i econòmica que va viure aquesta ciutat al llarg de tot el s. xv, va afavorir l'àmbit de l'arquitectura propiciant quantitat d'avanços, i materialitzant obres construïdes d'alta qualitat d'execució. Això passarà de manera especial amb la disciplina del tall de pedra, documentant nombrosos Mestres d'obres i exemples construïts que denoten notable destresa i complexitat. Aquesta varietat condicionarà el treball realitzat, que, no obstant això, quedarà focalitzat fonamentalment cap a un tipus arquitectònic nou, molt particular, i que marca, en un cert sentit, la culminació de l'avanç tècnic: les voltes arestades. El nou tipus, doncs, consisteix en la conformació de voltes, de les quals la forma s'ajusta als paràmetres del gòtic, però sense disposar elements nervats. És a dir, es tracta de fàbriques en què la forma es defineix per arestes en substitució dels nervis, i les superfícies interiors es presenten corbades (no es tracta, per tant, de voltes anomenades "d'aresta", definides per l'encontre de canyons cilíndrics). La correcta comprensió històric-constructiva d'aquestes obres planteja una sèrie de qüestions a resoldre, que sorgeixen necessà