Una aproximació a l’ús de la llengua nahua al lloc de treball a l’estat de Veracruz

Aquest article presenta un estudi exploratori sobre la presència i l’ús de la llengua nahua en l’espai de treball i el valor que té aquest ús dins del mercat laboral local. Es va realitzar un estudi de cas entrevistant quaranta-nou titulats de la Universitat Veracruzana Intercultural (Mèxic). Entre els principals resultats es destaca que, malgrat els fenòmens de discriminació i desplaçament, els treballadors estudiats van manifestar fer un ús oral i escrit del nahua en la seva activitat laboral, i la seva condició de parlants va ser considerada pels seus ocupadors com a necessària i important per a l’acompliment de les seves funcions. Això suposa que una formació professional pertinent i el desenvolupament de la funció laboral del nahua actuen de manera positiva en la seva revaloració. Aquest estudi també mostra les possibilitats d’investigar les llengües minoritzades de Mèxic des de la dimensió laboral de cara a una planificació lingüística integral.Paraules clau: mercat de treball, llengua indígena, educació intercultural, nahua, Mèxic.
in the workplace, and about the value of that use within the local labor market. A case study was conducted by interviewing 49 graduates of the Universidad Veracruzana Intercultural (Mexico). In spite of the phenomena of linguistic discrimination and displacement, however, the studied workers stated that they speak and write Nahuatl in their work activity. Even their status as Nahuatl speakers was judged important and necessary for good job performance by employers. This means that relevant vocational training and the development of the work function of Nahuatl have a positive impact on its appraisal. This study also highlights the possibilities for investigating the minority languages of Mexico from the labor-related standpoint for an integral language planning policy.Keywords: labor market, indigenous language, intercultural education, Nahuatl, Mexico.
Aquest article presenta un estudi de cas amb treballadors qualificats parlants de la llengua náhuatl de l'estat de Veracruz que evidencia que als seus espais laborals s'utilitza aquest llengua tant per a la comunicació amb els usuaris com amb l'equip de treball. Aquesta dada és rellevant perquè generalment es considera que les llengües nacionals es troben excloses dels espais laborals qualificats per no considerar-se compatibles amb l'estatus professional i per la desactualització que pateixen aquestes llengües. Tot i així, malgrat els fenòmens de discriminació i desplaçament, els treballadors estudiats van manifestar fer ús oral i escrit del náhuatl a la seva activitat laboral, i la seva condició de parlants va ser considerada pels seus ocupadors com a necessària i important per a l'acompliment de les seves funcions. Perquè es doni aquest situació contribueix que els esmentats parlants tinguin una actitud positiva cap a la seva llengua, existeixin ofertes de treball que requereixin aquesta habilitat com a part d'un perfil professional, i hagin equips de treball que incloguin aquestes llengües a les converses de treball, transformant aquest capital lingüístic en un capital humà i en competència estratègica.Aquest article presenta un estudi de cas amb treballadors qualificats parlants de la llengua náhuatl de l'estat de Veracruz que evidencia que als seus espais laborals s'utilitza aquest llengua tant per a la comunicació amb els usuaris com amb l'equip de treball. Aquesta dada és rellevant perquè generalment es considera que les llengües nacionals es troben excloses dels espais laborals qualificats per no considerar-se compatibles amb l'estatus professional i per la desactualització que pateixen aquestes llengües. Tot i així, malgrat els fenòmens de discrimi