Evolution of body size of extinct endemic small mammals from Mediterranean Islands

La mida corporal (o el seu proxy: pes corporal) té una posició central en la immensa web de variables biològiques interdependents d'un organisme. Mostra correlació amb moltes característiques fisiològiques, morfològiques, comportamentals, ecològiques i de life history, i, per tant, afecta a l'aptitud biològica dels individuals i, en última instància, a la biologia i evolució de les espècies. Els canvis de mida (o massa) des d'un punt de vista evolutiu són indicatius d'adaptacions als ecosistemes per selecció natural. Una de les tendències eco-geogràfiques més atractiva en variació de mida és la coneguda Regla d'Illes. Es descriure que en ecosistemes insulars els mamífers de talla petita evolucionen cap a formes gegants (en relació als seus ancestres continentals), mentre que els mamífers grans cap a formes nanes. Associat amb els canvis de mida, les biotes insulars també mostres adaptacions característiques en quan a morfologia, demografia, comportament i life history com a conseqüència dels diferents règims selectius de les illes (Síndrome d'Illes). Les possibles causes de la Regla d'Illes han estat sempre estudiades en biotes actuals, les quals manquen d'espècies nadiues veritablement endèmiques i han estat altament modificades per l'arribada de l'home i les espècies invasores. Les biotes extintes són les úniques que ens poden proporcionar una visió verdadera i donar-nos respostes genuïnes per explicar aquest fenomen. Els ecòlegs de comunitats han proposat diverses teories per explicar com les pressions ecològiques desencadenen el gegantisme operant directament sobre la mida de l'individu (hipòtesis de depredació, de viabilitat de recursos i socio-sexual). No obstant, recentment, altres autors han interpretat el gegantisme com a conseqüència de canvis en la life history dels individus als quals la mida corporal es sensitiva. L'objectiu principal de la present tesis doctoral és fer inferència en les pressions selectives que estan darrera la Regla d'Illes tenint en
El tamaño corporal (o su proxy: peso corporal) tiene una posición central en la inmensa web de variables biológicas interdependientes de un organismo. Muestra correlación con muchas características fisiológicas, morfológicas, ecológicas y de life history, y, por lo tanto, afecta a la aptitud biológica de los individuos y, en última instancia, a la biología y evolución de las especies. Los cambios de tamaño (o masa) des de un punto de vista evolutivo son indicativos de adaptaciones a los ecosistemas por selección natural. Una de las tendencias eco-geográficas más atractiva en variación de tamaño es la conocida Regla de Islas. Se describe que en ecosistemas insulares los mamíferos de tamaño pequeño evolucionan hacia formas gigantes (en relación a sus ancestros continentales), mientras que los mamíferos grandes hacia formas enanas. Asociado con los cambios de tamaño, las biotas insulares también muestran adaptaciones en referencia a su morfología, demografía, comportamiento y life history como consecuencia de los distintos regímenes selectivos de las islas (Síndrome de Islas). Las posibles causes de la Regla de Islas han estado siempre estudiadas en biotas actuales, las cuales carecen de especies nativas endémicas y han estado altamente modificadas por la llegada del hombre y las especies invasoras. Las biotas extintas son las únicas que nos pueden dar respuestas genuinas para explicar este fenómeno. Los ecólogos de comunidades han propuesto distintas teorías para explicar cómo las presiones ecológicas originar el gigantismo operando directamente sobre el tamaño del individuo (hipótesis de depredación, de viabilidad de reservas y socio-sexual). No obstante, recientemente, otros autores han interpretado el gigantismo como consecuencia de cambio en la life history de los individuos a los cuales el tamaño es sensitivo. El objetivo principal de la tesis es hacer inferencia en las presiones selectivas que están detrás de la Regla de Islas teniendo en cuenta la masa corporal
Body size (or its proxy: body mass) has a central position in the colossal web of interdependent biological variables of an organism. It shows correlation with lots of physiological, morphological, behavioral, ecological and life history features, and, thus, it affects the fitness of individuals and, ultimately, the biology and evolution of species. The shifts in size (or mass) from an evolutionary point of view are indicative of adaptations to ecosystems through natural selection. One of the most attractive and awesome ecogeographical trends in variation of body size is the well-known Island Rule. It is described that in island ecosystems small mammals evolve towards giants (relative to their mainland ancestors), while large mammals towards dwarf morphotypes. Associated with these size shifts, the insular biotas also show characteristic morphological, demographic, behavioral, and life history adaptations consequence of the different selective regimens of island (Island Syndrome). The possible causes of Island Rule have always been studied in extant biotas, which lack true endemic native species and have been highly modified by the arrival of humans and invasive species. The extinct biotas are the only ones that can provide a true view and genuine answers for explaining this phenomenon. Community ecologists have proposed several hypotheses to explain how ecological pressures trigger gigantism operating directly on the size of individual (predation hypothesis, food availability hypothesis or social-sexual hypothesis). However, recently other authors have interpreted the gigantism as a consequence of changes in the life history of individuals to which the body size is sensitive. The main objective of the present PhD Thesis is to make inference on the selection pressures behind the Island Rule taking into account the body mass of the extinct species and the island ecosystem (Mediterranean Islands). Due to the large amount of mammalian orders, the PhD Thesis is centered