Pràctiques curatorials contemporànies: l'hegemonia del projecte com a eina d'expressió artística

Pràctiques curatorials contemporànies: l'hegemonia del projecte com a eina d'expressió artística és el títol que dóna nom a un treball teòric d¿investigació entorn de la preponderància de la proposta artística curatorial que relega, fins a cert punt, el protagonisme de la personalitat del creador. Per a la realització de l¿anàlisi i estudi d¿aquesta realitat hem fet ús d¿una metodologia inductiva: a partir de la particularitat d¿una sèrie de casos sorgeixen una sèrie de conclusions que descobreix la generalització d¿una hipòtesi, l¿hegemonia projectual. Fins a arribar a la hipòtesi i l¿exposició dels tres casos concrets d¿estudi (Bloc II), el treball examina la naturalesa de la pràctica curatorial contemporània (Bloc I). I ho fa començant pel plantejament de la necessitat/inevitabilitat d¿un mediador entre ull i obra, continuant amb l¿estudi de la figura híbrida del comissari-artista / artista-comissari mitjançant un breu repàs històric entorn de l¿evolució del comissari d¿art (el rol del qual passa de mediador-seleccionador a creador-artista), per acabar tractant el paper de l¿exposició com a mètode. Els tres casos particulars estudiats són els següents: "Live In Your Head. When Attitudes Become Form" comissariada per Harald Szeemann el 1969; "Hotel Carlton Palace. Chambre 763" (1993), de Hans Ulrich Obrist; i, per últim, ens endinsem en l¿experimentació i el concepte expositiu més recent en l¿era 2.0., tractant un conjunt de projectes que permeten un millor enteniment de les noves propostes més recents. En total, una selecció pragmàtica que permet exemplificar de manera clara aquesta evolució cap a la realitat plantejada.
Contemporary curatorial practices: the hegemony of the project as a tool for artistic expression is the title that gives name to a theoretical investigation about the preponderance of the curatorial artistic proposal that relegates, to a certain extent, the protagonism of the creators' personality. The analysis of this reality has been done with an inductive methodology: from the particularity of a series of cases, arises a series of conclusions that discover the generalization of a hypothesis, the projectual hegemony. Until reaching the hypothesis and exposition of the three studied cases (Block II), the work examines the nature of contemporary curatorial practice (Block I). And it does so beginning by exposing the need / inevitability of a mediator between eye and work, continuing with the study of the hybrid figure of the commissioner-artist / artist-commissioner by means of a brief historical review of the evolution of the art curator (the role of which goes from mediator-selector to creator-artist), to end up treating the role of the exhibition as a method. The three individual cases studied are the following: "Live In Your Head. When Attitudes Become a Form" curated by Harald Szeemann in 1969; "Hotel Carlton Palace. Chambre 763" (1993), by Hans Ulrich Obrist; and lastly, we introduce ourselves in the most recent experimentation and expository concept in the 2.0 era, dealing with a set of projects that allow a better understanding of the most recent new proposals. A pragmatic selection that allows to clearly exemplify this evolution towards the presented reality.