Validación de métodos de cribado para la detección de antibióticos en lactosuero de cabra

The presence of residues of antibiotics in milk from animals that have been treated with veterinary medicinal products either therapeutic or prophylactic without respecting the good practices of use, can have serious consequences for public health and the dairy sector. In the case of the manufacture of cheese, depending on the nature of the antibiotic it can be held mostly in curd or be disposed with the whey. Must be borne in mind that whey can be used in animal feed or employee for the manufacture of other products (curd, concentrated of protein, whey powder, etc.) by which the presence of residues of antibiotics in whey may represent a risk to food safety and animal health, as well as for the environment making it necessary to have a control system. Screening methods for detection of antibiotics are currently available from a commercial standpoint in milk which may be microbiological type that are non-specific or binding to protein receptors that are specific for the detection of one, two or several families of antibiotics. All of these methods have been validated for use in milk of different species but not for use in whey from the cheese making. Therefore, the objective of this work has been the validation criteria of Decision 2002/657/EC of microbiological method Eclipse Farm 3 G® coupled to the team e - Reader® and 3 screening methods of binding to receptors (TwinSensor®, 3AminoSensor® and QuinoSensor®) for the detection of antibiotics used in dairy goats. The whey samples from experimental elaborations of cheese from goat's milk were used without antibiotics and also fortified with different concentrations of antibiotics (amoxicillin, penicillin, cephalexin, oxytetracycline, gentamicin, tylosin, sullfatiazol and enrofloxacin) and then were analysed using the screening methods. The results for the Eclipse Farm method 3G® coupled to e - Reader® indicates that it is necessary to samples predifusion for one hour at room temperature when whey is analyzed. The met
La presencia de residuos de antibióticos en la leche procedente de animales que han sido tratados con medicamentos veterinarios de forma terapéutica o profiláctica sin respetar las buenas prácticas de uso, puede tener graves consecuencias para la salud pública y el sector lácteo. En el caso de la fabricación de queso, dependiendo de la naturaleza del antibiótico este puede quedar retenido mayoritariamente en la cuajada o ser eliminado junto al lactosuero. Hay que tener en cuenta que el lactosuero puede ser utilizado en alimentación animal o empleado para la elaboración de otros productos derivados (requesón, concentrados de proteínas, suero en polvo, etc) por lo que la presencia de residuos de antibióticos en el lactosuero puede representar un riesgo para la Seguridad alimentaria y la salud animal, así como para el medio ambiente, lo que hace necesario disponer de un sistema de control. Actualmente se encuentran disponibles desde un punto de vista comercial métodos de cribado para la detección de antibióticos en la leche que pueden ser de tipo microbiológico que son inespecíficos o de unión a receptores proteicos que son específicos para la detección de una, dos o varias familias de antibióticos. Todos estos métodos han sido validados para su uso en leche de diferentes especies pero no para su empleo en lactosuero procedente de la elaboración del queso. Por ello, el objetivo de este trabajo ha sido la validación de acuerdo a los criterios de la Decisión 2002/657/CE del método microbiológico Eclipse Farm 3G® acoplado al equipo e-Reader® y 3 métodos de cribado de unión a receptores (TwinSensor®, 3AminoSensor® y QuinoSensor®) para la detección de los antibióticos más empleados en ganado caprino lechero. Para su realización se han empleado muestras de lactosuero procedente de elaboraciones experimentales de queso a partir de leche de cabra adicionada con distintas concentraciones de antibióticos (amoxicilina, bencilpenicilina, cefalexina, oxitetraciclina, gentamicina, t
[CA] La presència de residus d’antibiòtics en la llet procedent d’animals que han sigut tractats amb medicaments veterinaris de forma terapéutica o profilàctica sense respectar les bones practiques d’ús, pot tindre greus conseqüències per a la salut pública i al sector làctic. En el cas de la fabricació de formatge, depenent de la naturalesa del antibiòtic aquest pot quedar retingut mejoritàriament en la quellada o ser eliminat junt al lactosèrum. Cal tindre en compte que el lactosèrum pot ser utilitzat en la alimentació animal o empleat per a l'elaboració d'altres productes derivats (mató, concentrats de proteïnes, sèrum en pols, etc.) pel que la presència de residus d’antibiòtics pot representar un risc per a la seguretat alimentària i la sanitat animal, així com per al medi ambient, sent necessari disposar d’un sistema de control. Actualment es troben disponibles des d’un punt de vista comercial mètodes de cribatge per a la detecció d’antibiòtics a la llet, que poden ser de tipus microbiològic que són inespecífics o de unió a receptors proteics que són específics per a la detecció de una, dos o diverses famílies d’antibiòtics. Tots aquests mètodes han sigut validats per al seu ús a la llet de diferents espècies però no per al seu empleu al lactosèrum procedent de l’ elaboració del formatge. Per això, l’objetiu d’aquest treball ha sigut la validació d’acord a la Decisió 2002/657/CE del mètode microbiològic Eclipse Farm 3G® acoplat al equip e-Reader® i 3 mètodes de cribatge d’unió a receptors (TwinSensor®, 3AminoSensor® i QuinoSensor®) per a la detecció dels antibiòtics més empleats al bestiar caprí lleter. Per a la seua realització se han empleat mostres de lactosèrum procedent d’elaboracions experimentals de formatge a partir de la llet de cabra addicionada amb distintes concentracions d’antibiòtics (amoxicilina, bencilpenicilina, oxitetraciclina, gentamicina, tilosina, sullfatiazol i enrofloxacina) que van ser analitzades amb els mètodes de cribatge. Els resulta