El finançament de la Generalitat de Catalunya en la perspectiva de (gairebé) mig segle

La hisenda és una de les peces clau de l’autogovern. És a dir, la determinació de quins són els recursos de què disposa el govern territorial i de quin és l’abast de les responsabilitats normatives i administratives sobre aquests recursos. El finançament de la Generalitat de Catalunya ha estat objecte de successives reformes des de les primeres eleccions autonòmiques l’any 1980, culminant amb la reforma de 2009. En el fons del debat sobre el finançament hi ha subjacent el debat sobre el model d’Estat i, concretament, sobre dues qüestions fonamentals. Per una banda, la pulsió entre la visió pròpia d’un Estat unitari, on el poder polític està concentrat en el govern central, i la visió pròpia d’un Estat federal, on el poder polític està repartit (i, en alguns punts, és compartit) entre el govern central i els governs territorials d’àmbit intermedi. I, per una altra banda, les tensions derivades d’una realitat que manifesta de forma palesa l’asimetria existent entre els diferents territoris quant a voluntat d’autogovern i grau d’autoconsciència nacional. Aquestes dues qüestions incideixen de manera determinant en el model d’hisenda i en l’orientació de les possibles reformes, que haurien de tenir un sentit o un altre segons quin sigui el model d’estat que es persegueixi.