La seguretat climática a la Unió Europea: entre les amenaces i les oportunitats

La Unió Europea (UE) és la primera potència comercial del món, però també el primer donant d'ajuda als països en vies de desenvolupament. Ha instaurat una política exterior i de seguretat dinàmica, amb capacitat per portar a terme missions de gestió de crisis i de manteniment de la pau tant dins d'Europa com fora de les seves fronteres. Davant la complexitat del món contemporani, s'ha dotat de nous instruments de política exterior. En aquest àmbit, per exemple, lidera el moviment internacional contra l'escalfament global i el canvi climàtic. Tanmateix, tot un seguit d’amenaces i oportunitats fonamenten aquest lideratge i, alhora, suposen un repte per a la UE. Cal dir que són més nombroses les amenaces a les quals s’enfronta la UE que les oportunitats, des de les derivades de la seva dependència creixent i l’alta demanda energètica de la UE, els elevats preus i la dependència tradicional dels combustibles fòssils, la possible proliferació de conflictes derivats de la manca de recursos i l’amenaça de grans fluxos migratoris per causes ambientals, fins a la pèrdua de competitivitat de la indústria europea, entre d’altres. Aquestes amenaces justifiquen el lideratge necessari de la UE en el marc, d’altra banda, d’una crisi financera internacional i d’una crisi ambiental, el canvi climàtic, que posa en perill la seguretat i la competitivitat europea a escala internacional.