Una novel·la inèdita de Teresa Pàmies censurada

A disset anys i en plena Guerra Civil, Teresa Pàmies va esdevenir membre de l’executiva de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). També va combatre en altres fronts: el voluntariat, l’associacionisme, la propaganda política, el periodisme... Va viure un llarg exili de més de trenta anys, fins que el 1971 va tornar a Catalunya, gràcies a l’obtenció del premi Josep Pla per Testament a Praga. Aleshores va guanyar-se la vida escrivint i traduint: del 1975 al 1979, va publicar quinze obres originals i, del 1972 al 1978, en va traduir una vintena. Una noia i un soldat (novel·la de la guerra civil), datada el febrer de 1972, va ser una de les primeres que va acabar a Barcelona L’editorial Destino de seguida va presentar-la a censura, que la va prohibir de manera taxativa. Es tracta d’una ficció de base autobiogràfica —o autoficció— construïda a partir de l’experiència de la guerra de l’autora, entrellaçada amb una història d’amor ben travada, en la qual els dos protagonistes s’expressen amb veu pròpia. Tant la línia argumental com el desenvolupament de la novel·la van xocar amb dogmes polítics, socials, morals i religiosos infranquejables per al règim. Es conserva a l’Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares, i encara roman inèdita.