Jaume Durany i Bellera (1877-1938): mestre racionalista i polític. Una aproximació biogràfica

Aquest article pretén fer conèixer la figura de Jaume Durany i Bellera, mestre racionalista, periodista i activista polític. Des dels seus inicis com a militant del catalanisme més abrandat de finals del segle XIX, aquest personatge va transitant, a través d’una sòlida presa de consciència social, cap al republicanisme lerrouxista, al qual es vincularà per a exercir el magisteri racionalista que ell considera la forma més efectiva per a la transformació social que desitja. Prèviament, entrarà en contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna, amb la qual col·laborarà. Més tard, abandona el lerrouxisme per a militar al federalisme pimargallià i constituirà, ja en temps de la Segona República, una associació, el Claustre de Mestres Laics Històrics, que reivindica el reconeixement oficial de la tasca realitzada per als que, com ell mateix, van exercir el magisteri en les escoles racionalistes durant els anys anteriors al període republicà. En qualsevol cas, una vida dedicada a l’ensenyament laic, a la política republicana i al periodisme, a través de la seves incansables col·laboracions en publicacions de l’època.